Francesc Xavier Puig Rovira, nomenat Fill Predilecte de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú ha nomenat Francesc Xavier Puig Rovira (1934-2024) Fill Predilecte de la ciutat, en reconeixement a una trajectòria dedicada a la recerca històrica, la preservació del patrimoni i el servei públic. L’acte de nomenament es va celebrar dijous passat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, una institució amb la qual va mantenir una estreta vinculació durant bona part de la seva vida.

La cerimònia també va servir per presentar el número 47 de la col·lecció municipal Retrat, dedicat a Puig Rovira i escrit per l’escriptor Jordi Amat. El volum repassa la trajectòria vital, intel·lectual i cívica d’una de les figures més destacades de la vida cultural vilanovina de la segona meitat del segle XX i començament del XXI.

L’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, va definir Puig Rovira com «un intel·lectual humanista de gran categoria, que ha llegat una obra de primer nivell a Vilanova i la Geltrú».

Durant l’acte, el seu fill, Ignasi Puig, va destacar que al seu pare li hauria fet una especial il·lusió rebre aquesta distinció a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de la qual va presidir el Patronat durant deu anys, entre el 1973 i el 1983. També va remarcar l’amistat que l’unia amb Jordi Amat i va valorar la capacitat de l’autor per anar més enllà de la biografia convencional i acostar-se al pensament de la persona retratada en moments decisius de la seva vida.

Per la seva banda, Amat va reivindicar la concepció que Puig Rovira tenia del coneixement com una eina de progrés col·lectiu. «Algú que entenia que una societat era millor en la mesura que es coneix a ella mateixa i era capaç de generar coneixement sobre ella mateixa», va assenyalar.

Una vida dedicada a conèixer Vilanova

Enginyer de formació, historiador, gestor públic i home de cultura, Francesc Xavier Puig Rovira va desenvolupar durant més de cinc dècades una intensa activitat vinculada a la ciutat. La seva trajectòria va combinar responsabilitats institucionals, docència, gestió universitària i una extensa tasca d’investigació sobre la història local.

Va ser regidor de l’Ajuntament entre el 1961 i el 1967 i va participar en les gestions que van permetre dotar Vilanova i la Geltrú d’un institut. Posteriorment, va dirigir l’Escola d’Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa i, entre el 1977 i el 1981, va exercir de gerent de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El patrimoni cultural va ser un altre dels grans eixos de la seva trajectòria. A banda de la seva vinculació amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, va formar part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i va dedicar nombrosos estudis a artistes vinculats a Vilanova, com Rafael Sala, Josep Francesc Ràfols, Enric C. Ricart, Jaume Pla i la nissaga dels escultors Serra.

Una obra de referència per a la història local

Puig Rovira va publicar una trentena de llibres, caracteritzats pel rigor documental i per una mirada que connectava el passat de la ciutat amb la comprensió del present. Entre les seves obres més destacades hi ha el Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú i Vilanova i la Geltrú, 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, fruit d’anys de recerca sobre l’impacte del conflicte bèl·lic i les transformacions socials que va viure la ciutat.

La seva relació amb la col·lecció municipal Retrat també va ser especialment significativa. Va ser l’autor que hi va publicar més volums, amb cinc llibres dedicats a Amadeu Hurtado i Miró, Josep Pers i Ricart, Jordi Puig-La Calle i Cusí, Josep Joan Llorens i Domingo i Magdalena Miró i Alegret.

Aquesta producció ha esdevingut una font de consulta important per conèixer la història contemporània vilanovina i les persones que n’han marcat l’evolució.

L’Ajuntament ja li havia concedit la Medalla de la Ciutat el 2014, en reconeixement a les seves aportacions a la historiografia, l’art, l’educació, la universitat i la vida cívica. El nomenament com a Fill Predilecte amplia ara aquest reconeixement institucional a una trajectòria que va fer del coneixement de Vilanova i la Geltrú una forma de compromís amb la ciutat.