VNG

'Volem observar i difondre la història i el patrimoni perquè això també és promoció econòmica'

Entrevista a Carles Andreu, president de l'Institut de la Setmana del Mar

Carles Castro. Carles Andreu, president de l'Institut de la Setmana del Mar

Carles Castro. Carles Andreu, president de l'Institut de la Setmana del Mar

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Setmana del Mar ja s’ha posat en marxa i el pregó d’Albert Tubau ha estat tot un èxit.

La gent va sortir entusiasmada, va incidir en aspectes de gent molt coneguda del barri i tot en un context que demostra les peculiaritats pròpies del barri de Mar.

Aquest edició fa un record especial a l’Any dels Negats.

Volem commemorar el 125 aniversari d’uns fets que van passar a la vila suficientment importants i tràgics, quan moren 22 persones, queden 14 vídues i 32 orfes. Va ser un tipus de vent que no va permetre als mariners tornar a la costa i precisament els que van intentar tornar van ser els que van patir la tragèdia. Dins de la desgràcia dels fets, als que ens agrada una mica la història volem destacar un tema importantíssim que és la solidaritat que es va generar arran d’aquells fets principalment de la vila, però també des de molts punts de fora de Vilanova. En aquests moments cal destacar això, que és la base de la convivència entre persones.

Com es recorden aquells fets a la Setmana del Mar?

Hi ha una exposició al museu del Mar, l’Albert Tubau en va fer referència al seu pregó i, si tot surt com desitgem, durant l’any, fins arribar al novembre, es facin altres xerrades i activitats per donar a conèixer aquesta desgràcia. De fet, estem buscant persones que ajudar a recordar com es va viure allò, a través del record dels seus avis, per exemple, i a explicar com ha canviat el sector des de llavors.

Es conserven testimonis de l’època?

Hi ha un llibre d'Albert Virella que recull els documents amb les aportacions que van fer a l’època entitats i autoritats per apaivagar la tragèdia i destaca la feina tan important que va fer la Casa d’Empara en aquell moment.

Com s’afronta aquesta nova edició de la Setmana del Mar?

Algú podria dir que de forma continuïsta, però donades les circumstàncies en les que estem, estic satisfet del programa que hem elaborat. Novetats no en tenim gaires, perquè hem de lluitar contra una crisi que ens afecta a tots, però ens volem entre la voluntat, la il•lusió i la col•laboració de les persones que ens movem en aquesta activitat.

Quan va entrar la nova junta a l’Institut de la Setmana del Mar, un dels primers objectius va ser poder desestacionalitzar les activitats i repartir-les durant tot l’any. Seguiran en aquesta línia?

Sí, una de les primeres iniciatives va ser la Mostra del Peix Senzill, una activitat que va poder aglutinar diversos restauradors i promocionar productes propis de la comarca. L’objectiu és observar i difondre la història i el patrimoni, perquè tot això ajuda a la promoció de la ciutat i econòmica, cosa que sempre hem de recalcar i esperem que algú algun dia es doni compte. Volem consolidar la feina que hem fet en aquest temps i treballar en noves idees que suposen un esforç humà, però també un econòmic que ja no depén tant de nosaltres.

Com veu el futur de l’Institut de la Setmana del Mar? Quin és el paper que ha de jugar?

Tenim moltes potencialitats, sempre que es faci pinya. A partir d’aquí, les administracions han de veure la utilitat que té l’Institut. Les amenaces que té és que per mals entesos, acords impossible o la poca voluntat de fer-ho possible pugui arribar a desaparéixer, cosa que seria trista perquè portem 40 edicions de la Setmana del Mar. La nova junta li hem volgut donar un caràcter molt polièdric a l’Institut: patrimoni, cultura, sostenibilitat, coneixement profund del que representa el port per a la ciutat, posar en valor la gastronomia, un aspecte que l’interessa també al restaurador promocionar... És per això que la Setmana del Mar dura tres setmanes, encara que l’ideal seria que durant tot l’any es poguessin fer coses, però Vilanova té una extensa i rica tradició festiva.

Com veieu el futur del port de Vilanova? Creieu que és bona idea mantenir i que poden conviure totes les activitats actuals?

És difícil parlar del port perquè en aquests anys hem parlat molts i hem escoltat a tots els agents que participen del port. El port és un espai en el que tots els sectors lluiten per aconseguir més espais i trobar aquest equilibri és el difícil. I trobar aquest equilibri i relació entre el port i la ciutat està demostrar que també és molt difícil. Vilanova, per tradició, s’ha viscut molt d’esquenes al mar. I en el present hi han hagut tants canvis que espero que algú comenci a perfilar quina dimensió ha de prendre el port i tindran la nostra col•laboració. Primer cal saber què vol ser Vilanova quan sigui gran i s’ha de valorar pensant en nivell global, no només local, perquè sinó ens quedarem descol•locats. No es pot quedar sempre bé amb tothom, s’han de córrer riscos. El que és impossiblés és tirar enrere i tenir un port de postal, que seria molt maco, però gens realista.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local