Mor l'escultor Andreu Alfaro, autor de l'homenatge a les víctimes del nazisme de Vilanova

L'escultor valencià Andreu Alfaro ha mort aquest divendres a València a l'edat de 83 anys, segons que han confirmat fonts de la família. L'artista és l'autor del monument en memòria a les víctimes del camp de concentració nazi de Mauthausen que es va instal·lar l'any 2001 a la plaça de la Peixateria Vella de Vilanova i la Geltrú. L'obra té una alçada de 12 metres i en la seva part més ampla arriba als cinc metres. A la base de l'escultura es van gravar els noms dels ciutadans de Vilanova que van ser exterminats a Mauthausen. 

L'artista també va inaugura l'any 2008 una escultura a Sitges, a la rotonda de Can Perico, batejada amb el nom de Bottrop. L’escultura d’Alfaro que presideix la cruïlla del passeig Vilanova amb el passeig Vilafranca és una obra d’acer inoxidable de 4 metres d’alçada, en la qual l’artista valencià aplica els seus coneixements geomètrics jugant amb la llum.

Nascut l'any 1929 a València, Alfaro va estar vinculat amb el Grup Parpalló, moviment renovador de l'art valencià marcat pel compromís social l'any 1957. El seu estil està marcat per la geometria en acer, alumini, marbre o filferro. Alfaro va exposar obres a museus d'arreu del món i va ser requerit per a realitzar obra pública en diverses ciutats. En aquest apartat destaquen el 'Monument als Països Catalans' a Tàrrega o les quatre columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Artista compromès amb la llengua, la cultura i amb el País Valencià, Andreu Alfaro va ser un dels responsables de revitalitzar el panorama artístic de la ciutat de València durant la postguerra. Les seves conviccions polítiques han aparegut sovint a les seves obres amb un estil fortament influït pels constructuvistes com Brâncu?i i Pevsner, i per l'obra de Jorge Oteiza.

Alfaro va iniciar la seva activitat artística com a dibuixant i pintor en la segona meitat de la dècada dels cinquanta, realitzant les seves primeres exposicions individuals el 1957 i 1958. En aquells anys s'integra al Grup Parpalló, contribuint a la seva reorientació ideològica cap a un art analític que aleshores es va denominar normativisme.

La seva creació artística pren la metodologia dels processos i materials industrials, i el convenciment que l'escultura ha de servir per simbolitzar actituds o arguments col·lectius. Els seus primers treballs varen ser amb llauna i filferro, varetes i planxes laminades d'ús industrial, sempre amb marcades formes geomètriques, introduint més tard altres elements com el marbre o la pedra calcària, l'acer i l'alumini.

Les seves obres més representatives són 'La rella' (1961), 'La veu d'un poble' (1964-1965), 'Monument a l'amor (1965-1967), 'Bon dia llibertat' (1975), 'Catalan power' (1976), 'Monument als Països Catalans' (1981) a Tàrrega o les famoses Quatre columnes de la UAB a Bellaterra.

Andreu Alfaro ha rebut al llarg de la seva trajectòria el Premi d'Honor Jaume I, el Premi d'Arts Plàstiques, el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques i la Medalla de la Universitat de València.

El cantant Raimon també li va dedicar una coneguda cançó, 'Andreu, amic', on el definia com a "torsimany de metalls, eròtic cast de fusta ben antiga" i d'ell deia que arribava "on la paraula es trenca".

La capella ardent d'Andreu Alfaro estarà instal·lada fins diumenge al taller de l'artista a Rocafor (Horta Nord).