Serres de l'Ordal

Buscaran i analitzaran les restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés

Es crearà un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la història contemporània per actuar a l'Alt Penedès durant el 2015

Generalitat de Catalunya. Es crearà un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la histò

Generalitat de Catalunya. Es crearà un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la histò

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha presentat la campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés (Alt Penedès) que la Generalitat durà a terme durant l’any 2015.

La roda de premsa ha tingut lloc a la seu del Departament de Governació i ha comptat amb l’assistència del president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat; l’alcalde d’Olesa de Bonesvalls, Enric Ases; el diputat David Bonvehí; el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medallo, i el vocal de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Joan Trias.

Durant la presentació, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la voluntat del Govern de desenvolupar cada any una campanya de prospecció, atès que un objectiu bàsic de la política sobre desapareguts i fosses de la Guerra Civil, a més de reparar la memòria de les víctimes i els seus familiars, és satisfer el dret de la societat a conèixer els fets d’aquell període històric, tot contribuint a ampliar-ne la informació disponible.

Miquel Puig, que ha recordat la normativa vigent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil, ha explicat que l’actuació de la Generalitat inclou la gestió del Cens de Persones Desaparegudes i el Mapa de Fosses Comunes.

Actualment, el Departament de Governació i Relacions Institucionals, competent en polítiques públiques de memòria democràtica, d’acord amb Decret 184/2013, de 25 de juny, planifica una campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés, a desenvolupar durant el 2015.

Antecedents

El març de 2014, arran d’unes troballes fortuïtes d’ossos humans, la Generalitat va impulsar una excavació d’urgència a la Serra de Riés, en aplicació del Protocol de col·laboració entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i el Departament de Cultura per als casos de troballes de restes humanes i béns mobles associats del període històric de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

L’actuació va constatar l’existència de dues fosses comunes al torrent dels Albans de la Serra de Riés, de conformitat amb els estudis històrics existents. S’hi van recuperar objectes i ossos corresponents a quatres soldats de la Guerra Civil, que han estat objecte d’anàlisi antropològica per part de professionals experts en la matèria. Tant els treballs de camp com les noves comunicacions de troballes de restes en indrets propers a les dues fosses excavades ratifiquen que és probable que hi hagi més fosses en aquest sector de l’Ordal.

Campanya 2015

La Generalitat de Catalunya ha decidit completar la intervenció a la Serra de Riés, d’acord amb el criteri del Comitè Tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. També s’ha tingut en compte el context històric, estudiat abastament per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

En aquest sentit, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la constitució d’un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la història contemporània, que assumiran la planificació i execució  del projecte tècnic d’intervenció.

L’equip responsable del projecte tècnic, organitzat en grups de treballs específics, desenvoluparà les diverses etapes del projecte (documentació, intervenció sobre el terreny, anàlisi i elaboració de la memòria final), les quals inclouen les tasques següents: realitzar l’anàlisi antropològica i, si és tècnicament possible, la identificació genètica de les restes humanes que s’hi puguin localitzar; garantir que el tractament dels objectes –associats a les restes– que puguin tenir valor arqueològic s’ajusta a la normativa vigent en matèria de patrimoni cultural, i proposar les mesures corresponents a la dignificació i la senyalització de l’espai, així com també elaborar la memòria final del conjunt de l’actuació.      
    
Context històric de les fosses de les Serres de l’Ordal

D’acord amb les informacions proporcionades per l’Institut d’Estudis Penedesencs, després de l’ocupació de Vilafranca del Penedès, el 21 de gener de 1939, els republicans intentaren contenir l’avenç franquista a l’Ordal amb la incorporació de la 196 Brigada Mixta. Aquestes tropes foren encerclades en el camí cap al Turó de les Mentides. El radi de localització de fosses abasta els termes municipals de Subirats, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet de Penedès.

L’Institut d’Estudis Penedesencs considera que a la zona de la Serra de Riés i al Turó de les Mentides existeixen dues fosses comunes, on podria haver-hi entre 15 i 20 cossos, i que a la zona del barranc dels Albans, adjacent, hi hauria dues fosses més, on podria haver-hi entre 7 i 9 cossos. Per tant, en total hi hauria restes d'un màxim de 29 persones (quatre de les quals ja han estat localitzades en les excavacions desenvolupades per la Generalitat el març de 2014).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local