Vida 2015 s'acomiada amb gran èxit de crítica i amb les primeres confirmacions de 2016

La segona edició del Vida Festival ha superat amb escreix les expectatives, tant a nivell d'assistència com artísticament. Vilanova i la Geltrú va tornar a presumir de ser una de les localitats amb més activitat musical del panorama i al llarg de les quatre jornades han passat pels diferents recintes del festival 19.500 persones, segons l'organització

La festa inaugural en el Vaig moldre de Mar va presentar un ple aclaparant on van brillar especialment Hidrogenesse que van fer ballar al respectable a ritme de hits. La Masia Cabanyes va obrir les seves portes el divendres per rebre a un públic entusiasmat i amb ganes de veure els primers concerts. Vam veure a Neil Halstead i a Xoel López totalment entregats al seu públic sobre del Vaixell, d'on penjaven preciosos peixos de vímet damunt dels seus caps, i és que aquest any s'ha encarregat de tota la decoració l'arquitecta valenciana Estefanía Perez, partint del concepte “La naturalesa fora de context” ha creat espais de somni amb peixeres penjades dels arbres, núvols lluminosos, nius gegants i fins i tot una reproducció del far de Vilanova. Com no, no han faltat les enormes lletres del "VIDA" que han tornat a ser el photocall no oficial de bona part del públic.

Al llarg de la jornada van calar els concerts d'un excèntric Ezra Furman, la desimboltura i solvència de les joves Mourn, la solidesa de la proposta de Pacosan, l'espectacular talent que va malbaratar Benjamin Clementine, el rock guitarrero de The War on Drugs —presentant el lloat Lost in the Dream—, l'esperada tornada de Nueva Vulcano, l'embull psicodèlic de Super Furry Animals o el garatge dels barcelonins The Saurs.

La jornada matinal del dissabte en La Daurada es va convertir en un autèntic formiguer amb els directes de Polock —amb el seu xou de guitarres psicodèliques i pinzellades d'electrònica cada vegada més consolidat— i El meu Capità, Super Grup nacional en plena expansió. La terrassa es va omplir d'Estel Damm, cocktails i hits de la mà de Blutaski DJ i Monami DJ.

Ja a la tarda en una Masia d'en Cabanyes que va fregar el ple, The Pinkertones van donar el tret de sortida en l'escenari “El Niu”, que aquest any s'ha ampliat ja que hi havia tant publico familiar com a gent jove amb ganes de festa.

Ja en el bosc, van destacar les propostes de Núria Graham i Nacho Vegas en El Vaixell —amb un repertori molt centrat en el seu últim treball Resituación—, Fryars en la seva primera visita al nostre país, Andrew Bird en un format bastant més festivaler del que ens té acostumats o els infalibles Primal Scream, caps de cartell absoluts de l'edició, que es van marcar un directe impecable només eclipsat pel malbaratament de energia, actitud i sex appeal de Father John Misty, que va connectar amb el públic com a molt pocs triats poden fer-ho, sens dubte el concert de l'any. Ja ben avançada la nit, el eclectisme de Guilli Milkyway en la seva faceta de punxadiscos i l'electrònica de Krystal Klear DJ van fer ballar als quals encara tenien ganes de festa fins que ja s'intuïen els primers rajos de sol.

Per acabar de rematar 4 dies increïbles, el diumenge a la tarda el festival es va tancar en La Daurada amb els directes de Joan Thelorious, Els Sueques, Li Petit Ramon i l'emotiu comiat amb Model de Resposta Polar.

El VIDA ja té dates per a la seva tercera edició, del 30 de juny al 3 de juliol de 2016, i fins i tot va desvetllar el primer nom del cartell, The Divine Comedy, amb un simpàtic vídeo del propi Neil Hannon donant la bona nova. A més, van confirmar als belgues Balthazar per a la festa de presentació a la Fàbrica Damm del 12 de novembre en Barcelona.