-
Tribuna
-
Stoner
- Vilanova i la Geltrú
- 22-11-2026 08:00
Relativitat. M. C. Escher
Aquest article no hauria d'haver existit. Com ja vaig esmentar a l'anterior, el següent escrit tractaria sobre una valoració reflexiva dels informes PISA, que tan malament ens han anat als països occidentals
No obstant això, com sempre en aquesta vida, les coses imprevistes són les que en realitat compten, i res no és mai el que sembla. M'explicaré. El cas és que estava jo escurant els últims dies abans de tornar a treballar i vaig rebre un àudio matinal de la Inés, una amiga i companya de feina amb la qual tinc una mena de connexió àlmica, espiritual i física en aquesta vida i en nou vides més. La qüestió és que, entre les moltes coses que deia la Inés, que, a més, és mestra d'infantil, hi havia una invitació a reflexionar sobre la deriva de bogeria social que està impregnant la nostra societat.
Després d'escoltar-lo, li vaig fer cas i vaig començar a donar-hi voltes. El primer que em va venir al cap va ser la postmodernitat, aquesta etapa en la qual tots vivim i en la qual no tots som conscients d'estar desenvolupant la nostra existència mundana. No ens posarem avui aquí exquisits en terminologia acadèmica, però, a grans trets, la postmodernitat podria definir-se com una reformulació nascuda de la crisi de la modernitat i del sorgiment de noves condicions socials i culturals amb característiques diferenciades i ja ben definides. La definició no és meva; és d'Andy Hargreaves, autor que va dedicar tot un llibre a aquesta qüestió l'any 1999. La postmodernitat, per tant, no sols ens aporta canvis relatius a la nostra feina, sinó també a la manera com experimentem els aspectes fonamentals del nostre jo i de la nostra identitat. Si la crisi social de la postmodernitat és una crisi d'objectiu moral i d'identitat cultural, la crisi psicològica paral·lela es refereix al jo i a les relacions interpersonals, i posa en dubte la mateixa naturalesa i integritat del jo.
Com es tradueix tot això? Fàcil: tan sols cal parar-se a mirar un mateix i mirar el que ens envolta. I què hi veiem? Una societat que corre, que va estressada, que no arriba a final de mes, que va com un pollastre sense cap per la vida, assedegada de temps, mancada de diners i amb una enorme crisi de propòsit que no sigui organitzar el següent cap de setmana, el següent Nadal o les següents vacances d'estiu com més aviat millor. La mateixa Inés em relatava, perplexa, com podia ser que, socialment, ja s'estigués pensant en Nadal o que calgués anar amb presses per reservar un càmping per a l'estiu. On han quedat la calma i la pausa que ens donen un alè de vida per seguir el nostre camí? Personalment, jo també noto aquesta pressa i acceleració col·lectiva en el meu propi cos. Aprofitant al màxim els últims dies de la meva baixa per una operació, he decidit refugiar-me a la muntanya per descansar i acabar la meva recuperació. El que és curiós i trist és que, sempre que vinc aquí, els primers dies el meu cos es mostra nerviós, com si l'estat de calma no fos normal, com si el fet d'aturar el temps i desconnectar fos negatiu per a la salut. Una bogeria, tot plegat.
Pel que fa a l'educació, la postmodernitat ha arribat ja a l'àmbit educatiu, fet que ha provocat tensions i canvis que afecten l'ensenyament i el professorat en unes institucions, les escoles, que són filles de la modernitat i que, per tant, no estan adaptades per viure en el món actual, canviant i mancat de pilars abans ben clars i arrelats. Mentre que les escoles modernes aportaven una certa estabilitat i una manera bastant inamovible d'entendre l'educació, l'escola postmoderna qüestiona tot el que existia anteriorment i porta el canvi per bandera. Les úniques organitzacions amb més opcions de prosperar en el món postmodern i postindustrial serien les que tinguessin entre les seves característiques la flexibilitat, l'adaptabilitat, la creativitat, l'aprofitament de les oportunitats, la col·laboració, el perfeccionament continu, una orientació positiva cap a la resolució de problemes i el compromís de maximitzar la seva capacitat d'aprendre sobre el seu entorn i sobre elles mateixes. En contraposició, i de manera contradictòria, aquesta imatge pròspera podria suposar viure sota una necessitat intrínseca d'innovar i una imprevisibilitat convertida en rutina.
Portant-ho al terreny quotidià de l'aula, en què repercuteix tot el que he exposat anteriorment? Per exposar-ho, explicaré, amb permís, les reflexions de la Inés utilitzant la dialèctica socràtica. Benvolgut lector, no creu que és paradoxal que en la societat actual hi hagi cada vegada més nens i nenes amb diagnòstics de TDAH o d'autisme? No serà que la societat s'està tornant cada vegada més hiperactiva i autista? I no és contradictori que, malgrat saber que la calma, la pausa i l'adaptació dels ritmes poden ajudar molts d'aquests alumnes, cada vegada se'ns exigeixi més acceleració i immediatesa? No serà que la hiperactivitat i l'autisme és una resposta epigenètica del cos humà per a adaptar-se o per a lluitar contra la societat imposada? Fins a quin punt el ritme de vida postmodern pot influir en el benestar i el desenvolupament dels infants? És, a cas, aquest ritme el que ens influencia genèticament perquè cada vegada hi hagi més casos? O potser, en realitat, som nosaltres els qui estem malalts, és la societat la que està malalta i aquests nens ens poden ensenyar a construir una nova mena de societat: la societat de la calma. En un món de cecs, el que no veu és perquè no vol veure. Obrim tots els ulls. És urgent.
Més informació
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies