Museu del Ferrocarril

Pilar Garcia: “Serà un museu més interactiu i més dinàmic del que ha estat fins ara”

El Museu del Ferrocarril iniciarà obres a partir de 2017 i crearà nous espais d'exposició

Marta González Vilanova i la Geltrú 03-07-2016 20:50 Lectures 4293
Pilar Garcia és la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Marta González

Pilar Garcia és la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Marta González

Pilar Garcia és la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Des de fa 18 anys està al capdavant del museu on estableix la visió, la missió i les estratègies d’aquest espai que compta amb 12.000 metres quadrats i una col·lecció de 54 vehicles.

La funció bàsica que pretenen dur a terme des del museu és posar en valor el tren com a mitjà de transport i donar a conèixer el relat de la història del ferrocarril i el que ha suposat la cultura ferroviària juntament amb la història industrial del món contemporani.

Quin és el patrimoni actual del museu?

El museu compta actualment amb una col·lecció de 54 vehicles dels quals 24 són locomotores de vapor. Aquesta col·lecció té un gran valor ja que hi ha pocs llocs al món on hi hagi 24 locomotores originals i a més a més, que les 24 siguin diferents. Per exemple, tenim una rèplica de la primera locomotora que va funcionar, la Locomotora Mataró, i també la més antiga que es conserva a tot l’estat que és la Locomotora Martorell de 1854. També tenim la darrera locomotora de vapor de via ampla que va circular de manera més o menys regular que és una Mikado. Altres vehicles que tenim són cotxes de viatgers de diferents èpoques o també una composició de Talgo completa. El valor del patrimoni moble és molt important.

Una nau, un taller del 1881, uns dipòsits d’aigua molt rellevants de l’època, el pont de senyals i una taula de comandaments de 1929 de l’Estació de França també son altres elements de la col·lecció.

Per altra banda, tenim les instal·lacions que estan ubicades a un antic dipòsit de locomotores de Vapor de Vilanova que té les característiques dels dipòsits amb una gran rotonda circular que permetia que entressin els vehicles als llocs on es guardaven.

Tenim molt interès en que aquest espai no només exposi les col·leccions sinó que també transmeti uns valors i comuniqui. El tren ha unit pobles molt diversos, el ferrocarril té vocació de diàleg i és per això que volem que el museu sigui un espai obert de diàleg.

L’exposició temporal que hi ha ara, “Més enllà de Mauthausen” de Francesc Boix es troba dins la línia del Projecte Buchenwald. Ha tingut la mateixa acollida per part del públic que altres exposicions de la mateixa línia com “Mauthausen, crònica gràfica” i “Resistents i deportades”?

Totes han tingut bona acollida però probablement, aquesta i la de “Resistents i deportades” han estat les que més repercussió mediàtica han tingut. Hem tingut la sort que de les exposicions que hem fet en la línia d’aquest projecte, dues han vingut del Museu d’Història de Catalunya i aquesta del Boix és una exposició molt important. Això ha fet que vinguin persones de molts llocs per poder veure les exposicions i després gaudir de la resta del museu. Per exemple, a nivell de Vilanova hem tingut quasi 300 estudiants d’ESO i batxillerat que han passat a veure l’exposició.

Hi ha programades altres exposicions referents a aquest projecte?

Del Projecte Buchenwald s’han fet 5 exposicions i de cara al futur no descartem fer-ne d’altres. Però pel pròxim any com tenim obres probablement no es pugui fer cap tipus d’exposició temporal perquè no hi haurà espais disponibles.
Hi haurà un parèntesi perquè l’espai que tenim ara d’exposicions temporals passarà a ser un espai de reserva i, per tant, fins l’any 2018 no estaran creats els nous espais expositius.

Coincidint amb l’any del 25è aniversari del Museu, es va rebre una dotació econòmica del Ministeri de Foment que s’invertirà en obres. En què consistiran?

Està previst invertir en la recuperació de la nau original del taller de Vilanova i la Geltrú, nau que és va construir alhora que l’estació, l’any 1881. Es tractarà de la recuperació d’aquesta nau més tres annexes, dos que ja en tenim i un altre que es construirà.

A la nau original ara mateix hi ha uns mil metres quadrats que estan fora d’ús. La rehabilitació de la nau suposarà més espai per poder fer aquest viatge pel passat del ferrocarril. A més a més, la nova nau volem que pugui ser un espai expositiu i que hi tinguin cabuda noves àrees temàtiques en un futur. Actualment, els espais expositius del museu són molt petits i necessitem espai per explicar tota la història de l’evolució del tren.

Està previst que les obres comencin l’any 2017 i que durin entre un any i mig i dos anys on s’intentarà fer tot el possible per no haver de tancar el museu, tot i que, probablement, en èpoques més baixes de l’any com al gener o finals de juny es tanqui un parell de setmanes per poder fer les obres més grosses.

Aquest any 2016 ja han començat algunes actuacions i tenen una doble funció. Per una banda, la reubicació d’elements que es troben dins de la nau i per una altra l’alliberament d’espai que suposarà més metres per exposicions. Per exemple, la part de darrera de la nau estarà dedicat al transport de mercaderies on es posaran uns vagons de mercaderies que, alhora que són objectes de la col·lecció serviran a la part interior com magatzems. D’aquesta forma, hem optat perquè els propis magatzems siguin espais on s’expliqui la història d’aquest transport i la importància que les mercaderies van tenir en el ferrocarril en l’Europa industrial on hi havia una necessitat de trasllat de mercaderies i productes.

Per tant, volem aprofitar aquests diners al màxim per aconseguir passar del que fins ara era un museu amb una col·lecció important en unes instal·lacions del segle XIX-XX a un museu de debò del segle XXI.

El 11 de juliol s’inaugurarà la nova exposició temporal “Una mirada al Ferrocarril”. Podria fer cinc cèntims del que serà?

Es tracta d’una exposició feta pel grup de fotògrafs Photo Amics i consta d’una cinquantena de fotografies que gira al voltant del món del ferrocarril i també una mirada al Museu del Ferrocarril. Els cinc integrants del grup estan molt vinculats al món del ferrocarril ja que tenen família ferroviària i han volgut lligar aquesta mirada que porten quasi al ADN amb la seva afició comuna que és la fotografia. Es pretén mostrar la cultura ferroviària i el que és el ferrocarril actual a través de l’ull d’un ferroviari.

L’exposició estarà vigent del 11 de juliol fins al 2 d’octubre i amb aquesta exposició es tancarà l’espai Segle XXI, espai de les exposicions temporals, i serà quan es comencin a fer treballs per reubicar els elements que faci falta.

Pel que fa al que seria a la web 2.0 del Museu, està en marxa la Visita Virtual i el Google Open Gallery. Quin nivell de rellevància té el museu virtual? Es pretenen dur a terme més iniciatives en aquesta línia?

S’ha fet un gran esforç per tenir una forta presència a la xarxa. S’ha canviat fins tres vegades la web i l’últim cop ens vam posar en mans ja d’una empresa de comunicació digital experta per tal de poder oferir la millor realitat virtual possible. Pensem que el món passa per les xarxes i per això és totalment necessari ser-hi presents. Per tant, tenim tot tipus de xarxes socials des de LinkedIn fins a Instagram i no hi ha dia en que no es publiqui un tuit o es faci una pujada al Facebook.
La xarxa és un espai que té molta força i unit amb el món de l’educació i el boca-orella és essencial per donar difusió al nostre museu.

Respecte noves iniciatives ara hem tret una licitació per una web i un servei de comunicació que es durà de forma externalitzada amb aquesta empresa de comunicació ja que de forma interna és complicat perquè només tenim una persona dedicada a la comunicació i l’educació.

Ha afectat la crisi econòmica a la dinàmica del museu?

Nosaltres sempre hem estat amb una economia de guerra. Estem acostumats a gestionar uns recursos molt reduïts fins i tot en èpoques de bonança econòmica perquè els recursos disponibles donaven per a l’explotació diària del museu però no per fer grans inversions. Aquest fet és molt habitual en els mitjans i petits museus i amb molts pocs recursos aconseguim treure el màxim profit.

Quan va arribar la crisi ja estàvem molt entrenats a gestionar de manera molt acurada el nostre pressupost, de forma que no hem deixat de créixer des del 2008. També ha estat en part gràcies a diferents factors. Per una banda, les dotacions econòmiques que vam rebre l’any 2008 de 30.000€ per part del Museu de la Ciència i de la Tècnica per crear un avantprojecte arquitectònic i la dotació de 900.000€ que vam aconseguir gràcies a l’ajuda del diputat del Congrés per Convergència, Carles Campuzano, per poder fer projectes arquitectònics executius.

Per altra banda, la forta presència de les nostres xarxes socials que són molt potents i la col·laboració de diferents entitats, no només de Vilanova, han ajudat a que no es notés tant la crisi.

Finalment, una altra acció important per créixer ha estat la reparació de la Locomotora Mataró que tenia una averia molt grossa. A través de l’operació de micromecenatge amb la qual es va fer una gran campanya de comunicació va ser possible donar a conèixer encara més el museu.

Podria fer un balanç del que suposa la Nit dels Museus?

Ens agrada molt però ens agradaria que no fos només una nit. La Nit dels Museus és un dia on tothom surt a visitar els museus, com una festa. La cultura deixa der ser una cosa sagrada per ser a l’abast de tothom. No ha deixat de créixer en els darrers anys.

Hauria d’haver-hi més dies com aquest el que passa és que costa molt fer-ho arribar a tothom, és diferent a la Nit dels Museus on la difusió és màxima ja que surt a tots els diaris i televisions.

Crec que els equips dels museus estem fent molts esforços en tarifes, abonaments, en fer exposicions diverses per renovar els continguts, nosaltres hi creiem però és difícil aconseguir atraure a la ciutadania i no ho considerin un lloc avorrit o de culte per erudits. Encara queda molt per fer perquè el ciutadà vegi els museus com espais per passar una bona estona i s’apropi d’ells.

Com veu el museu respecte el futur?

Si posem el museu al 2018, volem que sigui un espai obert i un espai que respongui als requeriments de la ciutadania del 2018, on ja no vol ser un subjecte passiu, vol participar i fer coses i necessitem que el museu sigui un espai d’interacció. Amb aquesta intervenció que farem volem crear nous espais expositius d’interacció on hi haurà diverses zones amb simuladors, per exemple, que permetran al visitant connectar amb les emocions del món del viatge. Serà un museu més interactiu i més dinàmic del que ha estat fins ara.


Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres