La diada de Sant Fèlix estrenarà la figura del cap de plaça, que recaurà en el tarragoní Jordi Bertran

La diada de Sant Fèlix continua afegint canvis en la seva organització que han de suposar millores en el desenvolupament de la jornada. Enguany s'implementaran noves mesures que complementaran les de 2015, i entre aquestes l'Administració de la Festa Major 2016 i l'Ajuntament han consensuat la creació de la figura del cap de plaça.

Qui és i quines són les seves funcions?

La figura del cap de plaça recaurà en el tarragoní Jordi Bertran (s’adjunta CV). Les seves funcions seran participar en les reunions entre l'Administració i les quatre colles castelleres triades per a la diada del 30 d’agost i alhora consensuar una sèrie de mesures per agilitzar-ne el seu desenvolupament. 

El cap de plaça també serà el responsable de la coordinació de la implantació de les noves mesures, en el transcurs de la jornada, des de l'entrada a plaça fins a la finalització de la diada.
Treballarà conjuntament amb l'Administració i amb el seu equip de voluntaris, així com amb els serveis municipals,  principalment el de Cultura i el de Seguretat.

Les funcions executives del cap de plaça seran:
- fer d’enllaç entre les colles i els Administradors, i restarà atent a tot el que passi i les necessitats que se’n puguin derivar.
- moderar els torns de les colles.
- vetllar perquè els temps d’actuació siguin correctes.
- vetllar perquè la colla que surt primer tingui a punt el seu castell perquè la jornada comenci a l’hora prevista.
- assegurar que les colles deixin espai a les altres per fer els seus castells on els correspons i quan els toca.
- intentar que l’actuació no passi de les 3 hores.
- resoldre possibles problemes amb la màxima diligència possible.
- Fer d’enllaç amb tots els dispositius que aquell dia treballen per la Diada: enllaç de cada colla, cordons que delimiten l’espai d’entrada, dispositius sanitaris i protecció civil.

Jordi Bertran, @moncasteller

Llicenciat en Filologia catalana a la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona i gestor cultural. Ha treballat a l'Ajuntament de Tarragona des del 1985 fins al 2009 en espectacles, festes, cultura popular i associacionisme, on també va conduir la recuperació del Teatre Metropol (1995) i la creació de la Casa de la Festa (2008). Fruit d’un procés important de participació ciutadana, va vertebrar la declaració de les Festes de Santa Tecla com a Festa Tradicional d’Interès Nacional (1996) –i la requalificació com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2009)- i com a Festa d’Interès Turístic Estatal (2002). Del 2009 al 2014 ha estat gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, de la qual havia estat director artístic entre el 2001 i 2005. Entre 2008 i 2011 ha dirigit artísticament el Festival Internacional de Música Tradicional i Popular de Vilanova i la Geltrú, i entre 2007 i 2011 ha preparat com a director artístic les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls 2011, edició en què van ser requalificades com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. De 2011 a 2013 ha estat consultor de Cultura de l’Ajuntament de Valls, per al qual ha coordinat el Pla Estratègic i d’Acció del Museu Casteller de Catalunya, construcció impulsada per la Generalitat, la Diputació de Tarragona, el mateix Ajuntament i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Junt amb l’organisme autònom Xarxa de Cultura de Valls, és el seu projecte central des de 2014.

També és membre del Consell editorial de la revista Castells des de 2007; codirector de la col·lecció de llibres de festes Post Festum (Arola Editors) des de 2004, amb vuit volums; i director de la col·lecció ‘Els contes del Seguici de Tarragona’ per a Insitu Comunicació i l’Associació d’Amics de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona des de 2013, amb tres volums. Ha estat membre del Consell de cultura popular i tradicional de la Generalitat de Catalunya, i del Consell de la Festa Major de Vilafranca del Penedès (2011-2014). El 2010 va assessorar la redacció del Protocol del Seguici Popular i Tradicional de l’Arboç, la festa major del qual és patrimonial d’interès nacional.

En l’àmbit formatiu, ha estat professor de l’Institut Municipal de Formació i Empresa de Reus, del Postgrau de gestió de la cultura popular a la Universitat Ramon Llull, del de gestió cultural de la Universitat de Girona i del de la Universitat Rovira i Virgili,  del Màster de llengua, literatura i cultura catalanes d’aquesta Universitat, del curs d’estiu sobre festes populars i gestió cultural de la Universitat de Barcelona, i del curs ‘Castells i món casteller’ de la URV i Xiquets de Reus. Del 2002 al 2004 va codirigir l’Espai Diàlegs per a la Generalitat de Catalunya, i del 2007 al 2009 va coordinar el Consell pedagògic de la Festcat / Escola de la Festa a Llívia. El 2015 ha estat el comissionat de l’àmbit científic de la Fira de les Festes Majors, organitzada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Ha realitzat el Pregó de dues festes patrimonials d’interès nacional amb alt contingut casteller com Les Santes de Mataró i la Festa Major de l’Arboç, així com la conferència inaugural del bicentenari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. També ha estat conferenciant a la 12a Trobada de Muixerangues d’Algemesí el 2011 per glosar sobre aquesta manifestació del Patrimoni Inmaterial de la Humanitat segons la UNESCO, i a la 16a edició el 2015 amb el Projecte del Museu Casteller de Catalunya. Ha presentat els llibres castellers, com Orígens castellers i crisi social al segle XIX de Josep M. Rodon Barrufet (Tarragona, 2014), Lo tres de nou amb edició de Xavier Brotons (Tarragona, 2014) i Petita història de la Festa Major de Sitges, de Pilarín Bayés i Joan Duran (Mediterrània, 2015).

Ha format part dels jurats dels Premis castellers de la Nit de Castells (2007 a 2016) i del Premi d’Assaig Casteller L’Esperidió a Tarragona el 2005, 2008 i 2012. Ha intervingut en congressos i xerrades a l’Estat espanyol, Alemanya, Colòmbia, Dinamarca, Estònia, França, Itàlia, Japó, Malta, Polònia i Portugal, en alguns dels quals ha explicat la Festa Major de Vilafranca com a emblemàtica dins Catalunya i la Mediterrània.

Al llarg dels anys ha compaginat la seva activitat professional amb una àmplia dedicació a l’àmbit associatiu que viu des de ben jove. Així ha estat casteller actiu de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona durant les dècades dels vuitanta i noranta, i membre de la junta directiva quan es va realitzar el primer castell amb folre per part d’aquesta entitat.  L’any passat va cooperar en el vessant històric del documental ‘Xiquets de Tarragona. L’herència millorada’.

No s’ha perdut cap Sant Fèlix des de 1983.