Art del segle XX

Reconeixement a la figura de l’artista Joan Junyer a la Fundació Apel·les Fenosa

La inauguració de l'exposició coincidirà amb la restauració de la terrassa de la Casa del Portal

Reconeixement a la figura de l’artista Joan Junyer a la Fundació Apel·les Fenosa. EIX

Reconeixement a la figura de l’artista Joan Junyer a la Fundació Apel·les Fenosa. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El proper dissabte 8 d’octubre, a les 12h, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell inaugurarà una exposició dedicada a l’artista Joan Sunyer. El mateix dia s'obrirà al públic la restauració de la terrassa de la Casa del Portal, que ha estat realitzada amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, i que permet una visió inèdita del jardí de la Fundació i de la torre medieval, amb una petita mostra sobre la història de la Casa, instal·lada dins de la mateixa torre.

Joan Junyer fou una figura molt singular de l'art del segle XX i, malgrat el gran desconeixement existent al voltant de la seva obra i la seva figura, va realitzar una destacada obra que va obtenir un gran reconeixement internacional. Per tal de fer un primer pas en el reconeixement i, en molts casos, en el descobriment de la seva important tasca, tres institucions (la Fundació Apel·les Fenosa, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern Balear) uneixen els seus esforços i presenten una petita mostra de la seva ingent i important obra.

L’any 1977 el matrimoni format per l’artista Joan Junyer i la pedagoga Dolors Canals feien donació dels seus béns al seu país, com un acte de fraternitat feta des del seu exili americà. Tarradellas signà la recepció de la Casa del Consolat de Vallcarca, en la seva condició de president provisional. La Diputació de Barcelona figurava com a propietària futura, i l’ any passat la Diputació de Barcelona va  cedir la casa a l’ Ajuntament de Barcelona.  Per la seva part, el  Govern Balear va rebre la finca de Llucalcari, on Joan Junyer va rebre el llegat pictòric de la passió mallorquina del seu oncle, el pintor Sebastià Junyer.

Ara, la Casa del Consolat espera el seu destí cultural, i una  doble mostra intentarà donar a conèixer la figura de JOAN JUNYER,  donant d’aquesta casa, amb la finalitat de reconèixer el seu gest altruista i la seva vocació de fraternitat universal.    La mostra es  presentarà a la Casa del Consolat de  Vallcarca entre els mesos d’ octubre a desembre i a la  Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, entre els  dies 8 d’octubre i 30 de desembre i comissariada per Fina Duran i Isabel Casanellas, l’exposició està organitzada per la Fundació Apel·les Fenosa,  l’Institut de Cultura de Barcelona, el Districte de Gràcia i el Govern Balear.

JOAN JUNYER

Nascut a Barcelona l’ any 1904, era fill de Carles Junyer i nebot de Sebastià Junyer, companys tots dos de Picasso, i grans col·leccionistes de la seva època Blava. Joan Junyer va créixer envoltat d’un ambient artístic excepcional i va trobar el camí per dedicar-se a la seva vocació pictòrica. L’any 1926 va fer el primer viatge a París, on s’ instal·laria definitivament, compartint l’ambient amb artistes com Apel·les Fenosa o l’escultor Ernest Maragall, i sempre sota al protecció de Picasso.

Al Vendrell s’exposen obres d’aquests anys vint, i es refereix molt específicament a la relació amb Picasso, que al llarg d’aquest temps el protegeix com un membre de la família. Una de les aportacions documentals més inèdites és la preparació d’un possible viatge de la família Picasso a l’illa de Mallorca, que els Junyer preparen amb entusiasme, però que finalment no va ser possible. Es recullen també els testimonis de suport de Junyer i de Picasso a la República, en el temps de la Guerra Civil.

Després d’un periple caribeny, el matrimoni Junyer va instal·lar-se a  Nova York, on Junyer va excel·lir per la seva relació amb la dansa,  exposant diverses vegades al Museu d’ Art Modern de Nova York, amb  originals escenografies per espectacles de ballet, que ocupen un espai específic a la mostra del Vendrell. La recerca sobre materials i formes va dur Junyer a inventar les pintures que s’aguanten dretes, amb una relació entre l’esmalt i  suports metàl·lics.

En tornar de l’exili l’ any 1977 el matrimoni va fixar la seva  residència a la Casa del Consolat fins a la mort de tots dos, i  després de la mort de Joan Junyer l’ any 1994, Dolors Canals va obrir el Centre de Documentació i recerca sobre Desenvolupament Humà 0-3. Va morir el 31 de març de 2010.

A la mostra que es presentarà al Consolat es podrà veure un recull biogràfic  presentat amb el mateix esperit de les obres de Joan Junyer conegudes com "Free Standing Paintings" i que el crític Alexandre Cirici va batejar com "Pintures que s'aguanten dretes" en un article a Serra d'Or on es recollia la importància del retorn de l'artista al nostre país.

Joan Junyer, com a artista i com a persona, va destacar per la seva mentalitat oberta, sempre a la recerca de la llibertat en els diferents àmbits on es desenvolupava la seva vida i la seva creació. L'expressió artística de Joan Junyer es va destacar pel seu desig de deslliurar la pintura de la seva immobilitat  i del seu arrelament a la paret, l'artista volia la seva obra lliure i en moviment, potser per aquest motiu ben aviat es va  apassionar pel món de la dansa. I és en aquesta disciplina, la dansa, on aconsegueix un dels principals reconeixements internacionals, com l’exposició que organitza el MOMA de Nova York, el 1945, sobre seus treballs escenogràfics. Al mateix temps, el seu esperit sempre amatent als canvis i als nous llenguatges el va fer interessar-se per a altres disciplines i , molt abans que ningú s'ho plantegés, va establir relacions amb l'arquitectura, la indústria i la ciència.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local