Records de Kyoto

La banda del Garraf Últim Cavall estrena el seu álbum de debut "Records de Kyoto"

El primer disc 's'ha forjat amb delicadesa i molta dedicació' i s'ha enregistrat majoritàriament a l'estudi La Cova de Vilanova i la Geltrú

Redacció Vilanova i la Geltrú 20-03-2017 11:48 Lectures 1203
La banda del Garraf Últim Cavall estrena el seu álbum de debut

La banda del Garraf Últim Cavall estrena el seu álbum de debut "Records de Kyoto". EIX

La banda del Garraf Últim Cavall acaba d'estrenar el seu àlbum de debut, Records de Kyoto. Rafa Monzó (veu principal, guitarres elèctriques i sintetitzadors) i Francesc Pascual (bateria i lletrista) es van unir com a duet l’any 2015, però amb la col·laboració constant com a coproductor i enginyer de so de Jordi Moncho, amb qui van enregistrar tant el primer EP, autoeditat, com el disc que es presenta aquest 2017.

Aquest primer EP homònim va ser rebut amb molt bones crítiques dins l’estat i a fora (Gran Bretanya, EUA, Sudamèrica). També els va servir perquè el Festival Altaveu de Sant Boi els concedís el Premi Altaveu 2016 a la Millor Lletra. El grup va poder fer el debut en directe a La2 de la sala Apolo dins el BIS Festival la tardor passada. Aquest 2017 començarà a presentar les noves cançons formant part del cartell del 22è Minifestival de Música Independent de Barcelona, ja amb el disc enllestit.

El primer disc s'ha forjat amb delicadesa i molta dedicació durant el 2016. Enregistrat majoritàriament a l'estudi La Cova (Vilanova i la Geltrú) de Jordi Moncho, excepte les percussions i bateries, gravades a l'estudi Two Ties Recordings de Barcelona. «Ha estat un procés molt artesanal, intentant encaixar cada peça del nostre puzle sonor i treballant sense pressa. Hem continuat experimentant amb textures de sintetitzadors, algunes de creades expressament per nosaltres. També hem volgut crear un ambient propi i personal amb les guitarres. Vam comprar unes quantes reverbs, distorsions, una bateria i efectes varis per utilitzar durant la gravació. També retocàvem i doblàvem moltes línies de guitarra, veus i sintetitzadors. Gaudim molt a l'estudi, sense oblidar que totes les decisions, les prenem en benefici de la cançó i la seva sonoritat.»

Tota aquesta feina i entrega queda reflectida en el moment d’escoltar les 8 cançons del disc. Un treball discogràfic sincer i delicat on les melodies, els ambients, les capes de guitarres i les percussions van totes a una, i on les veus també tenen el seu paper protagonista: «Ens agrada tractar les veus com una part més del nostre món sonor, com un instrument més. Creiem que això fa que l'oient posi més atenció a tot el que passa, però també som exigents amb les lletres i conscients que ajuden molt a trobar-hi un significat propi i alhora obert.» És molt difícil aconseguir una qualitat sonora i compositiva tan gran com “Desig” “Gegants de Mart” i “Mossegades”.

A mig camí entre el noise pop més ambiental, el shoegaze i el dreampop, Últim cavall l'encerta amb un discurs propi ple d'elegància i personalitat. El disc s’ha d’escoltar i gaudir com un viatge (curtet, no dura més de 30 minuts). Comença amb una arrencada emocionant i efectiva, uns sons sintetitzats que recorden els millors hits synthpop dels 80 (“Desig”). Continua amb el soroll de les guitarres cruixents i noise (“Tempestes de sorra”) fins que arriba una cançó que hauria de ser a dalt de tot de les llistes d’èxits: rabiosa, directa i perfecta (“Mossegades”). Una aturada més relaxada en el camí (“Arquitectures”) i arribem a la peça que dóna nom al disc ("Records de Kyoto"), una meravella de pop clàssic, immortal, com també “Gegants de Mart”. Tanquen el disc amb una mostra de com jugar amb les dinàmiques en una sola cançó (“Sóc el monstre”) i l’onírica i embolcalladora “Serem silenci”.

Les bones cançons són les que et remouen per dins, se t'enganxen a la pell i durant una estona et desconnecten del món que t'envolta. Som davant d'una promesa absoluta. Molt més que això. Les cançons de Records de Kyoto estan tan ben treballades i produïdes que més aviat sembla que escoltem el segon o tercer disc d'una banda consolidada, i no pas un primer àlbum de debut.

El disc surt publicat el 17 de març de 2017 en format digital i físicament només en format vinil. 

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Literatura

El motel del voyeur

Frederic Llopart

El protagonista sens dubte del llibre de Talese és Gerald Foos que durant molts anys va espiar les intimitats dels clients del seu motel

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No