Pintura

Sitges acull la primera gran exposició pòstuma de Joan Claret per a què el públic “redescobreixi” la seva obra

‘Del mosaic al laberint’ recorre els diferents elements que van centrar l’obra de l’artista entre els anys 60 i 80

ACN/ Gemma Sánchez Sitges 22-03-2017 17:32 Lectures 3305
Pla tancat de dues obres de l'exposició 'Del mosaic al laberint', de Joan Claret, a l'àmbit 'El fil d'Ariadna'. ACN

Pla tancat de dues obres de l'exposició 'Del mosaic al laberint', de Joan Claret, a l'àmbit 'El fil d'Ariadna'. ACN

L’Edifici Miramar de Sitges inaugurarà el proper dissabte ‘Del mosaic al laberint’, la primera gran exposició pòstuma de Joan Claret, per oferir el “redescobriment d’un autor poc conegut pel públic general”. Així ho ha destacat aquest dimecres Albert Claret, fill de l’artista i un dels comissaris de la mostra, que ha destacat la singularitat de l’obra del seu pare assegurant que “a diferència d’altres abstractes catalans, ell té un treball més refinat, més cristal•lí i geomètric”. L’exposició, que romandrà oberta fins el 7 de maig, reuneix més de seixanta quadres dels anys 60, 70 i 80, amb un recorregut pels mosaics, els jocs de llum, les arquitectures i els perfils humans. Al mateix temps, la mostra acull quatre obres de Claret procedents de la Col•lecció Bassat i el dibuix amb què va guanyar el premi Joan Miró del Centre Artístic Sant Lluc.

‘Del mosaic al laberint’ es divideix en quatre àmbits amb els quals els comissaris volen oferir un itinerari entre els diferents elements que van centrar la trajectòria de Joan Claret. Així, al primer escenari, ‘El mosaic’, s’hi recullen les obres de caire bidimensional, mentre que a l’espai ‘La llum’ els quadres adquireixen volum i espai. En el cas del tercer àmbit, ‘Arquitectures’, Claret evoluciona en el tractament de la llum, mentre que al darrer escenari apareixen elements figuratius, com el cos de la dona, en un espai batejat com ‘El fil d’Ariadna’.

Enmig d’aquest recorregut per les quatre sales, l’exposició també ofereix quatre obres de la prestigiosa Col•lecció Bassat. “Són d’un moment molt important i bo de Claret, i aporten gran valor a l’exposició”, ha destacat el seu fill en una entrevista a l’ACN, mentre s’enllesteix el muntatge de la mostra. Paral•lel a aquests quadres cedits per Bassat, Albert Claret ha subratllat també la importància d’exposar l’obra amb què el seu pare va guanyar l'any 1962 el premi Joan Miró del Centre Artístic Sant Lluc, ja que “va significar el llançament d’arrencada” en la carrera de l’artista.

A l’hora de fer un anàlisi global de la mostra, Albert Claret ha garantit que servirà per fer el “redescobriment d’un autor poc conegut pel públic general”. Així, ha apuntat que la seixantena de quadres busquen “mostrar els aspectes més transcendents de l’obra de Claret”, centrats en l’etapa dels anys 60 fins als 80, considerada la “més característica” de la seva trajectòria. Claret fill ha subratllat que l’obra del seu pare “té un treball bastat diferent a l’art abstracte de l’època de postguerra”, i aquesta singularitat és la que volen destacar amb l’exposició.

Al mateix temps, Albert Claret confia que la mostra instal•lada a l’Edifici Miramar de Sitges serveixi per “revaloritzar” l’obra del seu pare, considerat pel públic especialitzat tot un referent de l’art abstracte geomètric, però amb menys difusió entre el públic general. “No ha tingut el reconeixement que es mereix”, ha lamentat Albert Claret. És per aquest motiu que, a banda de Sitges, els comissaris mantenen converses amb altres grans sales per poder traslladar-hi l’exposició.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No