Un espectacle sensual presenta el poemari eròtic del vilafranquí Miquel Cartró

Amb un auditori del Vinseum ple de gom a gom, Miquel Cartró va presentar el seu segon llibre de poesia eròtica Festí, editat per Neopàtria. La presentació del poemari va ser molt diferent del que ens tenen acostumats la presentació de llibres. Miquel Cartró va trobar la complicitat de diferents artistes que van oferir un bon espectacle que va fer molt amena la presentació de Festí. Ens van endinsar en la fascinació eròtica amb un tràiler audiovisual elaborat per Clara Calvet i Sebastián Riveaud, seguidament Roser Blanch i Josep Lluís Pujol ens van seduir amb els moviments d’un tango recitat –lletra de Miquel Cartró-. Sergi Corbera, actor, va ser la veu poètica de la vetllada i Roger Martínez, saxo, i Xavi Carbó, contrabaix, van climatitzar la sala amb la seva sensualitat musical.

Finalment, la tertúlia entre Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris,  Xavier Hernàndez, escriptor, i Miquel Cartró, autor del poemari, van descodificar les imatges, la dansa, la música i la poesia de l’acte, en definitiva la poètica eròtica de Festí.

La presentació del llibre va comptar amb el suport de la Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol,  la col.laboració de Jordi Sueiro, fotògraf, i de Caves Vilarnau.

Teresa Costa-Gramunt, al seu blog d’opinió al diari digital Eix Diari, en el seu article sobre Festí, comenta: “En aquest poemari ens trobem, doncs, davant d’un autèntic ‘festí’ de la paraula poètica que expressa la vehemència de la sensualitat eròtica, així com ens trobem davant d’un ‘festí’ d’imatges visuals que creen un voluptuós espai sensual i visual, una atmosfera càlida, ardent, abrusadora, que propicia la trobada amorosa, íntima, dels amants.”

Xavier Hernàndez, al pròleg del llibre, resumeix les sensacions que li produeix la lectura del poemari, amb aquestes paraules: “En resum, com veurem llegint el poemari, tenim entre les mans un exemplar de poesia eròtica que traspua una sensualitat felicíssima de ser sentida i viscuda. Aquesta, vers a vers, regalima cada poema fins al final per, a continuació, arrapar-se en l’inicia del següent, el qual, al seu torn, entoma de ple la proposta i la continua desenvolupant.”