Premi Ramon Llull 2018

Martí Gironell: "S'ha de somiar tocant de peus a terra"

Gironell ha titllat d'heroic el que va fer Ceferino Carrión / Jean Leon en el sentit de deixar-ho tot per embarcar-se en una aventura personal sense saber com acabaria

L'autor de 'La força d'un destí', Martí Gironell, guanyador el 38è Premi Ramon Llull, el 26 de febrer del 2018. ACN

L'autor de 'La força d'un destí', Martí Gironell, guanyador el 38è Premi Ramon Llull, el 26 de febrer del 2018. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) va guanyar el 38è Premi Ramon Llull 2018 amb la novel·la 'La força d'un destí' (Columna Edicions), dedicada a l'emprenedor català amb orígens càntabres, nascut a Santander, Ceferino Carrión i que després esdevindria a Estats Units, Jean Leon. Una persona amb una "peripècia vital molt èpica", tal com ha explicat Gironell en una entrevista a l'ACN. L'autor de la novel·la ha afirmat que 'La força d'un destí' té molt de camp per córrer i ha admès que té moltes ganes que se'n parli, que es llegeixi i que "la gent somiï al seu costat tocant de peus a terra", ja que aquest, ha ressaltat, és el missatge del llibre: "Somiar tocant de peus a terra. Està molt bé somiar, però tenint el cap ben moblat, les idees molt clares i els peus tocant a terra". El seu nou llibre ha sortit a la venda aquest dimecres.

El protagonista Ceferino Carrión va fugir de l'Espanya franquista amb 25 anys i es va embarcar a bord d'un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units. A Nova York va canviar d'identitat i es va convertir en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. La sort el va portar a viure a tocar de les estrelles de cinema que admirava. De fet, amb James Dean van projectar un restaurant plegats i malgrat la seva mort va obrir La Scala, un establiment que es va convertir en el referent de Hollywood dels anys 50 i 60 amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Leon va tornar a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Gironell ha titllat "d'heroic" el que va fer Ceferino Carrión / Jean Leon en el sentit de deixar-ho tot per embarcar-se en una aventura personal sense saber com acabaria, tenint "molt clar el seu somni i el seu projecte". L'escriptor ha dit que és heroic perquè va haver de lluitar contra "diversos imponderables" ja que no sabia què es trobaria com, per exemple, quan després de set vegades d'intentar pujar a un vaixell com a polissó se'n va sortir a la vuitena i va tenir la gran sort que no va ser delatat.

"La peripècia vital" del protagonista és "molt èpica i digne de posar-la gairebé al mateix sac de segons quines heroïcitats que s'han fet". De fet, Gironell ha recalcat que amb 21 anys "un tal Ceferino Carrión se'n va a fer les Amèriques i les va fer anant i tornant amb un altre nom". Ha explicat que part del seu projecte consistia en "canviar de vida i adoptar una altra identitat, caràcter i manera de fer i viure, i plantejar-se la vida allà on els somnis són possibles... a Hollywood".

El canvi de vida del protagonista va ser a Estats Units. En un primer moment es va voler dedicar a la interpretació, però va veure que no servia com a actor i, finalment, es va acabar "convertint amb el director de la vida quotidiana de les estrelles" de Hollywood dels 50 i 60. Leon es va forjar un caràcter nou a partir de les coses que va aprenent a les festes privades que assisteix a Hollywood com a cambrer. "Ell va prenent mides per fer-se el seu vestit a mida per encaixar i al final va ser un personatge important a ulls dels actors". Gironell ha manifestat que Leon va arribar a un gran punt d'amistat, compenetració i connexió amb una sèrie d'estrelles com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

El periodista ha indicat que a Jean Leon se'l va conèixer més per la seva faceta amb el vi perquè "la part de confident de les estrelles l'havia portat molt en secret perquè no li interessava que se sabés. Ell volia les estrelles al seu restaurant a La Scala i treballava per això i el que valoraven les 'celebrities' d'ell era aquesta confidencialitat, complicitat i capacitat de saber-los entendre".

Un personatge amb "clars i obscurs"

Sobre el personatge, Gironell ha apuntat que té "clars i obscurs com qualsevol home o dona que té un objectiu i persegueix una meta i està disposat a fer el que calgui i a sacrificar el que més s'estima". Ha explicat que el lector veurà una persona que treballa per aconseguir el que vol i en alguns moments l'odiaran, altres l'entendran i fins i tot l'acabaran estimant. "Té moltes cares i et desperta moltes sensacions, el pots admirar per la seva visió com a emprenedor i empresari, però a vegades li surt la vena més despòtica i dictatorial i després es posa el guant de seda per tractar a les 'celebrities' i, en canvi, arracona la seva família. És contradictori en molts sentits", ha afegit.

Ha assegurat que 'La força d'un destí' intenta ser "el màxim fidel als fets que van passar o que haurien pogut passar". De fet, ha ressaltat que els capítols que semblen "més inversemblants" són els més reals i viceversa.

L'autor va descobrir la història de Ceferino Carrión quan feia temps que li ballava pel cap deixar la feina per dedicar-se al que li agrada i és el fet d'escriure i el que hi ha al voltant de l'escriptura. "Fins que no ho proves, no ho pots veure i m'hi vaig veure en cor. Si no fas els passos tu, no els farà ningú per tu". Ha reconegut que, en aquest sentit, s'assembla a Leon "en la manera d'encarar els reptes. Però per la resta sóc diferent perquè hauria defallit a la tercera vegada i ell insisteix".

Trajectòria

Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació com 'El Punt Avui', 'El Món', 'El Mundo', 'Nació Digital' i la revista 'Sàpiens'. Entre els llibres publicats per Gironell hi ha 'El pont dels jueus' (2007) i un any després va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica el 2008 amb 'La venjança del bandoler'. Després va publicar 'L'arqueòleg' (2010), 'L'últim abat' (2012), 'El primer heroi' (2014) i el 2015 va publicar 'Strappo' i el conte infantil 'El nen dibuixat'.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local