XXI Nit de Premis Sitges

Forns anuncia la imminent compra de l'edifici de l'antic Patronat d’Acció Catòlica Sitges

La Societat Recreativa El Retiro anuncia la creació del Premi Jànio Martí d’arts escèniques per al 2019 i el Casino Prado recupera el Premi de folklore Jofre Vilà de cultura popular

Redacció Sitges 03-12-2018 11:38 Lectures 1412
Miquel Forns anuncia la imminent compra de l’edifici de l’antic Patronat d’ASC durant la XXI Nit de Premis Sitges  . Ajuntament de Sitges

Miquel Forns anuncia la imminent compra de l’edifici de l’antic Patronat d’ASC durant la XXI Nit de Premis Sitges . Ajuntament de Sitges

L’alcalde de Sitges, Miquel Forns ha anunciat aquest divendres, en el marc de la celebració de la XXI Nit de Premis Sitges, la compra imminent de l’edifici de l’antic Patronat d’Acció Catòlica Sitges (Patronat d’ACS) a la Generalitat de Catalunya. El batlle assegura que aquesta compra “permetrà recuperar un equipament durant tants anys abandonat i destinar-lo als usos que els vilatans i les vilatanes determinin”.

El Batlle ha elogiat la tasca dels creadors culturals de la vila i ha fet un repàs del seu mandat des de l’àmbit cultural: “Hem treballat per enfortir tots aquells aspectes de la cultura local que ens caracteritzen com a sitgetans. Tant aquells que ens connecten amb el que és més nostre com amb els que ens atorguen projecció internacional”. Miquel Forns assegura que “hem mirat d’assentar amb fermesa les bases del que vindrà en els anys vinents. Hem acompanyat i tingut cura d’allò que s’ha de preservar, alimentar i potenciar”. El Batlle ha recordat les paraules que recentment deia el President de la Generalitat, Quim Torra, amb motiu de la inauguració de l’exposició del centenari de Maricel -No heu de reclamar la capitalitat cultural. Sou capital cultural-. Crec que no cal afegir res més”.

En aquesta línia, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, ha subratllat que “aquesta és una cerimònia que ens ajuda a constatar el bon estat de salut cultural de la vila, des d’àmbits com la fotografia a la cultura popular”. La regidora ha remarcat la presentació aquest 2018 de la marca Art Denominació d’Origen Sitges “l’etiqueta que identifica el que la cultura representa per a Sitges. De com Sitges es deixa envair per la cultura fins a l’extrem que un concepte i l’altre són indissociables”. “L’Art  DO té allò que ens caracteritza, ens fa especials i ens projecta a l’exterior amb força. És allò pel que se’ns reconeix i  desitgem ser reconeguts”, assegura Tubau qui també ha afegit que “l’Art DO Sitges significa promoció cultural”. La regidora ha anunciat que per a l’any vinent es destinaran ajuts per a les escoles de dansa. Tubau ha remarcat una part imprescindible de la marca Art DO Sitges que és “el programa Cultura en Blau,  cultura per a tothom. Des de les regidories de Benestar i Família i Cultura Tradicions i Festes, tenim clar que la cultura és un dret. Apropem als titulars del Carnet Blau l’accés a la cultura amb descomptes molt beneficiosos per accedir a la programació cultural on l’Ajuntament hi és present”. 

El cant de l’Himne a Sitges del mestre Manuel Torrents ha marcat els primers compassos i els darrers de la gala presentada, amb molt d’humor, per Les Veïnes. Les tres actrius sitgetanes, Loreto Baqués, l’Anna Mataró i Mariona Gens, han donat vida a aquestes protagonistes ben populars que han tornat a encarregar-se d’un gran repte, després de fer el Pregó de Festa Major l’any 2017. I no només han fet ballar la regidora de Cultura, Rosa Tubau, i l’alcalde, Miquel Forns, sinó a altres protagonistes de la nit al ritme del Combo Gots de Tuba amb el mestre Esteve Molero al capdavant.

Els protagonistes de la gala han pujat damunt l’escenari per ballar just abans de la fotografia de família. L’acte ha finalitzat amb un petit refrigeri a càrrec de l’escola d’hostaleria de l’Institut Joan Ramon Benaprès.

Els premis que s’han entregat als guardonats han estat creats per dos artistes sitgetans, Artur Duch i Montse Curtiada.  


La gran festa de la Cultura sitgetana

En el decurs de la festa de la cultura sitgetana, celebrada al Saló Teatre de la Societat Recreativa El Retiro, la presidenta de l’entitat retirista, Elena Ferré, també ha anunciat la creació del Premi Jànio Marti d’arts escèniques per al 2019 en record de la figura del músic i gran mestre i director d’una de les orquestres de ball més importants de la seva època. Per la seva part, la presidenta del Casino Prado Suburense, Carme Artigas, ha presentat la recuperació del premi de folklore Jofre Vilà de cultura popular i tradicions sitgetanes. El folklorista Jofre Vilà va crear aquest guardó l’any 1987 i ara l’entitat pradista ha volgut homenatjar-lo recuperant aquest guardó que ha estat enguany per a l’estudiós de la història i el folklore de Sitges, Eduard Tomàs i Sanahuja en reconeixement al rigor de la seva gran tasca de recerca sobre el Corpus de Sitges.

En el decurs de la Nit de Premis, s’han lliurat 10 premis. La periodista sitgetana Sandra Martínez Suárez ha rebut el guardó més antic, la XLVI Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges de mans de l’alcalde de Sitges, Miquel Forns i la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau. Martínez ha desenvolupat la seva trajectòria professional en diferents mitjans de comunicació des de la premsa local a L’Eco de Sitges fins a la seva tasca com a corresponsal dels diaris (El País, Diari de Mallorca, Avui i El Temps) fins a Catalunya Ràdio, Ona Mallorca i IB3 Ràdio. Sandra Martínez és també escriptora de contes infantils, de la biografia del músic i cantant mallorquí Tomeu Penya i, sobretot, la mateixa periodista ha recordat quan l’any 2006 va publicar el llibre Converses amb biberons de Sitges, dins la col·lecció local Fragments d’Història. Una obra que recull la memòria col·lectiva dels 63 joves sitgetans que van formar part de la Lleva del Biberó, que va ser reclutada i enviada al front amb 17 anys. Martínez reconeix que: “Tenia el testimoni del meu avi i amb les seves paraules vaig tenir una base per recollir complicitats i trobar les ferides amagades durant 60 anys, amb les històries d’aquests nens de 80 anys”. Els testimonis recollits ajuden a preservar i dignificar la memòria dels qui van participar en el cruenta batalla de l’Ebre.

Els Amics de la Sardana, representats per Aurora Fuertes, una de les ànimes de l’entitat, han recollit, la XXI Distinció Especial de l’Ajuntament de Sitges de mans del batlle de Sitges, Miquel Forns i la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau. Fuertes ha agraït la distinció en nom de totes les persones que han fet possible des de la fundació de l’entitat l’any 1985 el foment de la sardana, la cobla i, per extensió, la cultura popular catalana i, alhora, també ha demanat que Sitges pugui optar a ser Capital de la Sardana.

Els Amics del Garraf s’han endut també exaequo la XXI Distinció Especial, atorgada per  l’Ajuntament de Sitges. Membres de la junta de l’entitat, encapçalats pel seu president Joan Duran Carbonell, han recollit el guardó i han posat en valor la tasca que des de finals dels anys 50 un petit grup de sitgetans i amants del Massís, de les masies i les tradicions, van voler preservar el patrimoni natural i van organitzar la Festa Major de Campdàsens, una tradició ben arrelada en les festes populars de Sitges.

Durant la vetllada, el Col·lectiu de periodistes de Sitges ha lliurat el XLIII Premi Trinitat Catasús a l’activista mediambiental Jesús Coines, impulsor del col·lectiu Biodiversitat Sitges. El jove sitgetà ha estat distingit amb aquest guardó per la seva tasca desinteressada en la promoció del patrimoni natural de Sitges i la seva perseverança en la defensa i preservació d’aquest patrimoni. Coines ha reconegut que “des de ben petit he sentit una atracció instintiva cap a l’entorn que ens envolta. Crec molt sincerament que tothom sent les mateixes sensacions davant d’un paisatge verd o amb la mera contemplació de la immensitat del mar. Restem doncs, vinculats com a espècie a la natura. Una natura que avui dia està en greu perill. Escoltem parlar a diari sobre els efectes del canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, la generació insostenible de residus. Totes elles problemàtiques globals que en poc temps canviaran les nostres dinàmiques de vida. En aquest sentit, la pèrdua de la biodiversitat també és una d’elles. Des del 2002 hem perdut 1 de cada 10 espècies d’animals autòctons a Catalunya”.

La Fundació Ave Maria ha distingida amb el IX premi Josep Maria Jornet de Fotografia, atorgat per la Secció Fotogràfica del Grup d’Estudis Sitgetans per la seva participació des de fa més d’una dècada al Fotomaig. L’artista Xavier Puente i Vilardell ha recollit per l’obra SV el premi Concurs d’escultura Pere Jou de mans del nét de l’artista, Lluís Jou. El XXXII Concurs de Pintura Sanvisens ha premiat Ki Hong Chung, (que no ha pogut assistir a l’acte) per l’obra Colgados, que es pot veure exposada actualment al Centre Cultural Miramar. Tampoc no han pogut assistir a la gala el baríton xinès Hao Tian i la formació de corda Trio Doyenne, que han estat premiats al XXIV Concurs Mirabent i Magrans en les categories de cant i música de cambra respectivament.

L’estudiant Unai Martín i Arnavat de l’Institut Vinyet, ha recollit el premi XXXVII Josep Carbonell i Gener, convocat pel Grup d’Estudis Sitgetans, per un treball de recerca inspirat en l’Anella Verda de Vitòria- Gasteiz, coneguda pels seus parcs i zones verdes repartides per tota la ciutat, llocs en els quals passejar, córrer i respirar.  

"Fer l'indiano" o com fer una recreació històrica acrítica i comercial

Fran Moreno i Irene Estevez

Seria molt interessant, de cara a edicions futures, que unes jornades com aquestes incorporessin un bon cicle de conferències, però entre mojitos, vermuts i música cubana creiem que s'ha perdut aquesta gran oportunitat en aquesta edició

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No