Cine Club

Sergi López: “Lazzaro Felice és una pel·lícula anti-sistema, que qüestiona el que vivim a través de la bondat i la tendresa”

L’actor vilanoví Sergi López presenta aquest divendres Lazzaro Felice al Cine Club del Casino Prado de Sitges, amb col·loqui després de la projecció.

Bàrbara Scuderi Sitges 06-12-2018 21:17 Lectures 3006
L’actor vilanoví Sergi López presenta aquest divendres Lazzaro Felice al Cine Club del Casino Prado de Sitges, amb col·loqui després de la projecció.

L’actor vilanoví Sergi López presenta aquest divendres Lazzaro Felice al Cine Club del Casino Prado de Sitges, amb col·loqui després de la projecció.

La cita és demà divendres a les cinc de la tarda al Casino Prado de Sitges, l’autor i actor vilanoví Sergi López presenta Lazzaro Felice, un dels seus darrers treballs de 2018, que ha aconseguit diversitat de guardons i nominacions, en certàmens tan diferents com Cannes (Millor guió) i Sitges (Premi Especial del Jurat de la Secció Oficial a competició).

López, que interpreta a un immigrant a la recerca d’un final feliç, coneix el protagonista, Lazzaro, a la segona part del film quan, de les misèries, la felicitat esdevé un efímer desig. I és que la pel·lícula, dirigida per la italiana Alice Rorhwacher, és un viatge en l’espai i en el temps, que narra la història impossible d’un món que gira al voltant de diverses dualitats: camp i ciutat, passat i modernitat, l’individu i la col·lectivitat, i en definitiva també, l’eterna lluita entre el bé i el mal, però no des d’una perspectiva dogmàtica sinó alliberadora, que conjuga aspectes com l’honestedat i l’amistat enmig de la misèria i l’explotació.

Sergi López, destaca que “Lazzaro Felice és una pel·lícula anti-sistema, que qüestiona el que vivim, a través de la bondat i la tendresa” i de fet entre els trets més destacats del film de Rorhwacher, la màgia, la poesia, els paisatges humans i la crueltat social, han estat elogiats fins el punt de considerar la directora italiana com a hereva dels directors italians més rellevants. La màgia de Fellini, la poesia de Pasolini, els paisatges humans i socials d’un Visconti o un De Sica. “Ella però no es considera tan a l’alçada, tot i reconèixer que el cinema en que ha crescut és dins de la tradició més reconeguda del cinema italià”.

Sense comparacions i sense prejudicis també, el film mereix situar-se entre les produccions més destacades del cinema europeu d’enguany. Tot i no ser una pel·lícula comercial, l’actor vilanoví coincideix en destacar que és una història oberta a tots els públics, de distintes generacions i de diversitat de gustos respecte del cinema, perquè té realisme, té fantasia i té tot un conjunt d’elements, des del guió, la fotografia, i l’acurada selecció del tarannà de cada personatge, a més de la crueltat de les seves sentències, “si els alliberes es fan conscients de la seva pròpia condició d’esclaus”, i també missatges d’esperança en un entorn de desigualtats i injustícies.

Sergi López confessa “que m’agrada fer el col·loqui amb el públic després de la pel·lícula, i sobretot en aquest cas”, i així, entre les hores que està dedicant al seu proper projecte teatral, les sèries i altres films que s’estrenaran durant la primavera, l’actor vilanoví s’acomiada amb una invitació: “ens trobem divendres al cinema!”.

Ferran Martínez, per part del Cine Club Sitges, serà l’encarregat de moderar i presentar el col·loqui, tot seguit de la projecció i que es traslladarà a la sala d’actes del mateix Prado. Una oportunitat excel·lent, per veure Lazzaro Felice en la seva versió original, gaudir de l’accent de López en un italià de barriada i compartir les reflexions i debats que puguin sorgir, d’un film que provoca emocions i impotència.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament