Sergi López: “Lazzaro Felice és una pel·lícula anti-sistema, que qüestiona el que vivim a través de la bondat i la tendresa”

La cita és demà divendres a les cinc de la tarda al Casino Prado de Sitges, l’autor i actor vilanoví Sergi López presenta Lazzaro Felice, un dels seus darrers treballs de 2018, que ha aconseguit diversitat de guardons i nominacions, en certàmens tan diferents com Cannes (Millor guió) i Sitges (Premi Especial del Jurat de la Secció Oficial a competició).

López, que interpreta a un immigrant a la recerca d’un final feliç, coneix el protagonista, Lazzaro, a la segona part del film quan, de les misèries, la felicitat esdevé un efímer desig. I és que la pel·lícula, dirigida per la italiana Alice Rorhwacher, és un viatge en l’espai i en el temps, que narra la història impossible d’un món que gira al voltant de diverses dualitats: camp i ciutat, passat i modernitat, l’individu i la col·lectivitat, i en definitiva també, l’eterna lluita entre el bé i el mal, però no des d’una perspectiva dogmàtica sinó alliberadora, que conjuga aspectes com l’honestedat i l’amistat enmig de la misèria i l’explotació.

Sergi López, destaca que “Lazzaro Felice és una pel·lícula anti-sistema, que qüestiona el que vivim, a través de la bondat i la tendresa” i de fet entre els trets més destacats del film de Rorhwacher, la màgia, la poesia, els paisatges humans i la crueltat social, han estat elogiats fins el punt de considerar la directora italiana com a hereva dels directors italians més rellevants. La màgia de Fellini, la poesia de Pasolini, els paisatges humans i socials d’un Visconti o un De Sica. “Ella però no es considera tan a l’alçada, tot i reconèixer que el cinema en que ha crescut és dins de la tradició més reconeguda del cinema italià”.

Sense comparacions i sense prejudicis també, el film mereix situar-se entre les produccions més destacades del cinema europeu d’enguany. Tot i no ser una pel·lícula comercial, l’actor vilanoví coincideix en destacar que és una història oberta a tots els públics, de distintes generacions i de diversitat de gustos respecte del cinema, perquè té realisme, té fantasia i té tot un conjunt d’elements, des del guió, la fotografia, i l’acurada selecció del tarannà de cada personatge, a més de la crueltat de les seves sentències, “si els alliberes es fan conscients de la seva pròpia condició d’esclaus”, i també missatges d’esperança en un entorn de desigualtats i injustícies.

Sergi López confessa “que m’agrada fer el col·loqui amb el públic després de la pel·lícula, i sobretot en aquest cas”, i així, entre les hores que està dedicant al seu proper projecte teatral, les sèries i altres films que s’estrenaran durant la primavera, l’actor vilanoví s’acomiada amb una invitació: “ens trobem divendres al cinema!”.

Ferran Martínez, per part del Cine Club Sitges, serà l’encarregat de moderar i presentar el col·loqui, tot seguit de la projecció i que es traslladarà a la sala d’actes del mateix Prado. Una oportunitat excel·lent, per veure Lazzaro Felice en la seva versió original, gaudir de l’accent de López en un italià de barriada i compartir les reflexions i debats que puguin sorgir, d’un film que provoca emocions i impotència.