Creadors de festa

Escultors de la festa: el primer llibre sobre l’ofici de crear bestiari festiu

Analitza el treball dut a terme els darrers trenta anys pels tallers Sarandaca, Ventura&Hosta i pel taller de la vilafranquina Dolors Sans

L’autor del llibre, el vilafranquí Manel Güell, proposa la denominació “generació dels vuitanta” a tota una colla de creadors que es caracteritzen per començar a construir imatgeria

El dia 20 de febrer a les 19 hores es presenta a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès

Redacció Vilafranca del Penedès 11-02-2019 9:33 Lectures 1223
D’esquerra a dreta: David Ventura i Neus Hosta, Francina Morell i Ramon Aumedes, Manel Güell i Dolors Sans. EIX

D’esquerra a dreta: David Ventura i Neus Hosta, Francina Morell i Ramon Aumedes, Manel Güell i Dolors Sans. EIX

El llibre Escultors de la festa és el primer anàlisi sobre l’ofici dels creadors de dracs, gegants, capgrossos i altre bestiari festiu. Una feina que viu l’època més brillant i fecunda de la seva història. A partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, amb la creació dels ajuntaments democràtics i amb la recuperació de la festa i del carrer, es va necessitar constructors d’imatgeria festiva que servissin d’elements aglutinadors de la festa. D’aquesta manera van començar a crear-se imatgeria festiva de tot tipus i amb figures totalment noves i inèdites.

L’autor del llibre, el vilafranquí Manel Güell, proposa la denominació “generació dels vuitanta” a tota una colla de creadors que es caracteritzen per començar a construir imatgeria aquesta dècada del segle XX i que encara estan en actiu. Un altre tret d’aquesta generació és que per primer cop a la història són tallers que viuen quasi exclusivament de la creació de la imatgeria. Anteriorment eren pintors, fusters, escultors, escenògrafs que construïen gegants i dracs de manera ocasional. També cal destacar que aquest tallers fan, en general, peces úniques, encàrrecs de colles o institucions i per això poden considerar-se escultors en el sentit més genuí del terme ja que són responsables de tot el procés creatiu, des del disseny al pintat.

El llibre s’organitza en quatre capítols. El primer capítol consta de quatre articles que reflexionen sobre la festa i el paper de la imatgeria i dels seus creadors, bàsicament des de la democràcia a l’actualitat, i d’una entrevista a Jo Farb Hernández, folklorista i professora d’art universitària de Califòrnia. Els articles van a càrrec de Bienve Moya, Paco Cruz,  Xavier Cordomí i Amadeu Carbó , reconeguts estudiosos de la temàtica.

La segona part fa un recorregut sobre la història i evolució dels tallers Sarandaca, Ventura&Hosta i Dolors Sans. Aquests tres tallers són un bon exemple de la generació dels vuitanta que s’ha esmentat anteriorment. Tots ells porten trenta anys d’ofici, estan en actiu i han creta enter tots tres  uns 1.000 elements d’imatgeria festiva. A més treballen en fibra de vidre ( Sarandaca i Dolors Sans) i en cartró pedra (Ventura&Hosta). El llibre recull les seves característiques organitzatives, la seva estètica i les seves opinions sobre la festa, la imatgeria, les colles i les institucions, tant del seu passat com de l’actualitat i el seu futur.

La tercera part exposa, de manera detallada i amb molta informació gràfica, les tècniques de treball dels tres tallers, des de que reben l’encàrrec fins l’entrega de la peça per ser lluïda. Més enllà de les tècniques conegudes, els tres escultors mostren els recursos que han anat descobrint, experimentant i aplicant al llarg de la seva activitat creativa. També es redacta un catàleg de l’equipament i funcionament d’un taller ideal i es dona informació contrastada sobre els materials que utilitzen els constructors: cartró pedra i fibra de vidre amb resina de polièster.

La quarta part és un inventari de les obres dissenyades i construïdes pels tres tallers i una selecció de les set millors peces a criteri del seus autors. Es complementa amb una anàlisi de les dades recopilades als inventaris. Aquesta informació és un document d’arxiu significatiu que podrà ajudar a futurs investigadors dels elements d’imatgeria festiva creats a  cavall del segle XX i XXI.

El llibre l’ha escrit Manel Güell, l’ha publicat Pagès Edicions i ha comptat amb una ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Il·lustren les seves 280 pàgines un total de quasi 300 fotografies, la majoria inèdites i moltes del treball al taller. Sens dubte un text necessari per donar a conèixer un aspecte força desconegut de la cultura popular catalana que gira al voltant de la imatgeria. Cal recordar que el fenòmens social i cultural que es genera al voltant de dracs, gegants i bestiari és molt important i mou una gran quantitat d’entitats i associacions. Tot i que no existeix un estudi en detall, es calcula que existeixen entre 3.500 i 4.000 gegants i entre 1.300 i 1.500 figures d’imatgeria festiva. Unes dades prou significatives. S’han organitzat tres presentacions del llibre. El dia 20 de febrer a la Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès, el dia 25 de febrer al Centre Roca Umbert de Granollers i el dia 7 de març a la Casa dels Entremesos de Barcelona.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

A un mes de la cita amb les urnes, volem saber quina és la teva intenció de vot

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 28 de abril del 2019?

PP
PSOE
Podemos
Ciutadans
ERC
PDeCat
PNV
Altres