Teatre

Bruno Oro porta a Sitges la seva darrera obra de teatre, i un llibre

L’actor compagina escenaris i llibreries amb la representació d’‘Immortal’ i la publicació de la seva primera novel·la, 'Tu busques amor i jo cobertura'

Bàrbara Scuderi Sitges 02-04-2019 13:26 Lectures 694
Bruno Oro. David Ruano

Bruno Oro. David Ruano

La immortalitat i l’obsolescència programada, o viceversa si és que és possible, són els extrems amb que Bruno Oro arriba a Sitges, el proper diumenge 7 d’abril, al teatre del Casino Prado. Presenta el monòleg Immortal, del que és coautor al costat de Marc Angelet i Alejo Levis i a més, dedicarà un temps en finalitzar la representació, a signar llibres i compartir un espai amb els lectors de la seva primera novel·la, Tu busques amor i jo cobertura. La sàtira està servida. No s’accepten bromes però sí humor, el bon humor i el més talentós. Un camí des de la comèdia amb pinzellades de reflexions i filosofia, passades pel filtre de la sàtira, fins a un altre tipus de comèdia, més romàntica i fins i tot autobiogràfica. Anem a pams i anem als orígens.

Bruno Oro, actor, guionista i músic, conegut per la seva infinitat d’èxits teatrals i la seva participació a la televisió en diferents programes, ha reunit coratge, imaginació i aprenentatge en la seva primera novel·la, Tu busques amor i jo cobertura (Rosa dels Vents, 2019), que en dos mesos ja està en la segona edició. “M’acaba d’arribar”, deia durant l’entrevista, un Bruno Oro exaltat pel salt dels escenaris a les llibreries. “En la primera presentació del llibre em vaig sentir desbordat, va ser molt emotiu, la Clara Segura va llegir alguns fragments de la novel·la, passatges còmics i d’altres més dramàtics, i l’experiència no té res a veure en pujar dalt un escenari; no estàs actuant, ets tu”.

No s’esdevé escriptor de la nit al dia i Bruno Oro reconeix que de jove ja havia escrit diversos relats, però sobretot l’experiència d’escriure guions, aprenent a estructurar un text i aconseguint retrats profunds dels personatges, ha estat el millor entrenament per endinsar-se en la primera novel·la. El protagonista és un mòbil, quan li queda un any de vida, que relata el periple del seu propietari, un actor famós, que viu aventures i desventures entre Barcelona, Beverly Hills, Buenos Aires, l’Havana... espais que Bruno Oro ha conegut i recollit en una ficció realista, on combina imaginació i experiència, convençut que dels viatges, de les emocions i dels personatges que s’han creuat en la seva vida, neix una història que mereix ser explicada. La ironia i la melangia són també protagonistes d’una novel·la que té un contundent inici i una trajectòria emulant una road movie. I és que podria fàcilment acabar el seu periple convertida en pel·lícula.

I de la mort anunciada, a la immortalitat. L’obra que presenta Bruno Oro a Sitges el proper diumenge, Immortal, és un monòleg en que interpreta diferents papers. Un ball de personatges en una dansa reflexiva i trepidant, en que la ironia d’un humor extrem està servida. Un fill de 345 anys a qui el pare no aconsegueix independitzar o la Mort, que perd tot el valor en una suposada eternitat... són un bon exemple del contrast possible, entre la intensitat que atorga la fugacitat de la vida i les possibles misèries d’una eternitat, en que tot pot arribar a perdre sentit. Un teatre-ficció, que va més enllà de l’absurd, per oferir una gran dosi d’humor, del bò, d’aquell al que Bruno Oro té acostumat al públic. Un exercici de talent i una mostra de la capacitat de transformació i de transició de l’actor en els singulars personatges que hi apareixen, dotant de màgia una obra, que situa l’espectador directament a la pell de situacions, més o menys quotidianes, portades al desconegut terreny de l’eternitat...

Si es vol conèixer les mil cares de Bruno Oro, caldrà anar diumenge al teatre... i si es vol saber més de Bruno Oro, caldrà llegir la novel·la. Tot a punt, doncs, perquè el teló s’aixeca i després d’una pàgina en ve una altra.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

Imatge d'arxiu d'una espardenya de festa major

FESTES MAJORS. Dels balls i entremesos típics de les nostres festes majors, quin és el teu favorit?

Bastons
Pastorets
Cintes
Diables
Gegants
Capgrossos
Panderos
Gitanes
Valencians
Dracs (i similars)
Moixiganga
Falcons
Altres