Homenatge Pere Tapias

Abracciami, Joan

L’Integral Pere Tàpias aplega amics, companys, poesia i música en una emotiva trobada

L’homenatge del passat dissabte 27 d’abri va comptar amb amics, familiars i artistes, en un acte que va omplir el Foment Vilanoví

L’Integral Pere Tàpias aplega amics, companys, poesia i música. Laura Bregante

L’Integral Pere Tàpias aplega amics, companys, poesia i música. Laura Bregante

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Joan Collell, Pere Tàpias (19 de maig de 1946- 22 d’abril de 2017), “tota una vida i obra dedicada a comunicar, des de la primera cançó fins al darrer vers, des de la primera recepta fins al darrer pregó”. Quan escrivíem aquestes línies, el 23 de març de 2017 a EIX DIARi, Pere Tàpias presentava, pocs dies després, el darrer poemari, On es desborda el sol (El Cep i la Nansa). L’editor i amic Francesc Mestres ha mantingut viu l’esperit de les lletres i les músiques del mestre i va reunir, el passat dissabte 27 d’abril, artistes i amics en un emotiu acte dedicat a la seva poesia i les seves músiques.

La pianista Elisabet Raspall i el músic i compositor Jordi Paulí, amb el saxo, van inaugurar la trobada en un Foment Vilanoví ple de gom a gom. El mestre Francesc Burrull, que va intervenir més tard, va presentar, de forma inèdita, tres de les peces que formaran part del seu nou treball, dedicat al poemari de Tàpias. El públic, entre la nostàlgia i l’honor de compartir una emotiva vetllada, on no hi van faltar somriures, cants corals, aplaudiments i llàgrimes, també va participar en un dels moments més màgics interpretant, plegats, el sirtaki Passeig del Carme de Tàpias. Magí Mestres, amb la guitarra, com no podia ser d’una altra manera, va versionar la coneguda Nana del nano, i al final de l’acte, Mil petons i un balancí, va ser interpretada per tots els participants damunt l’escenari.

Entre melodia i melodia, el poemari On es desborda el sol, va protagonitzar un degoteig de veus amigues i companyes de files, de taules, d’espectacles i de vida, que van anar recitant els poemes, sota la mirada, absent i present alhora, del Tàpias més íntim i col·lectiu a la vegada. Francesc Mestres i Francesc Pasqual -prologuista del poemari-, Antoni Munné-Jordà, Cesca Mestres, Joan Carles Duran, Xavier Vernetta, Paquita Roig, Xavier Orriols, Ramon Castells i Ernest Ortega i jo mateixa.

Els versos, com un bon àpat, van ser servits amb delicadesa, amb la quietud i la melangia que envoltava l’acte. Un fragment de la darrera entrevista de Pere Tàpias, amb EIX DIARI, va alçar la veu del poeta des d’una gran pantalla. I una balada d’Ivano Fossati posava el punt i a part. Perquè el 2020 la cita tornarà a repetir-se. Abracciami, Joan.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local