Carnaval 2020

Sitges i Vilanova: Carnavals antagònics a només nou quilòmetres

La comarca del Garraf té dos dels carnavals més populars del país però amb continguts completament diferents

Malgrat això, els grans actes de cada Carnaval són perfectament compatibles pels visitants en quant a horaris

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 16-02-2020 22:12 Lectures 3307
Sitges i Vilanova: Carnavals antagònics a només nou quilòmetres. EIX

Sitges i Vilanova: Carnavals antagònics a només nou quilòmetres. EIX

Avui en dia el sentit del carnaval és el d’una festa purament lúdica. El carnaval ha perdut la relació amb la quaresma. Amb tot, l'evolució temporal i cultural ha configurat un carnaval típic amb uns elements inalterables: les disfresses i la inversió de papers, que impliquen un trasbalsament en l’ordre de la vida. Però sobretot de llibertat, com una manifestació del poble per sobre de prohibicions polítiques, socials, ideològiques o morals. En el carnaval actual encara prima el clima de celebració i el sentit col·lectiu de crítica de la realitat actual, o de caricaturització.

Si per alguna cosa és coneix la comarca del Garraf és pels seus carnavals. Sitges i Vilanova i la Geltrú tenen dos dels carnavals més populars del país. En els primers anys de la transició democràtica, aquests dos carnavals van ser dels pocs que se celebraven al país. Però ja des de la represa de la celebració del carnaval, un cop acabada la prohibició franquista, les dues festes van seguir camins diferents, fins a consolidar-se dos models de celebració gairebé antagònics. Aquesta afirmació conté alguns matisos, però a grans trets es podria dir que Sitges ofereix un carnaval de lluentor, mentre que Vilanova ha continuat un carnaval tradicional i popular sense masses concessions a l’exhibició. Però anem a pams.

Si algú vol fer-se una idea de com eren els carnavals que se celebraven al Camp de Tarragona i al Penedès a l’antigor, només ha de mirar el programa del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Amb algunes petites modificacions i incorporacions, la capital del Garraf manté els mateixos actes de carnaval que se celebraven abans de la dictadura franquista. El cert és que el Carnaval de Vilanova, portes en dins, d’amagat a les entitats locals, no va deixar de celebrar-se mai malgrat la prohibició franquista. Però ho feia, disfressat darrere les denominades “Fiestas de Invierno”. La gran singularitat és que es feia seguint el calendari tradicional d’actes festius. Al 1957 es recuperaven Les Comparses al carrer, el gran acte i més genuí del carnaval vilanoví.

L’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va aflorar amb tot el seu esplendor amb la celebració de l’Arrivo, (sí, amb ve baixa, per connotacions italianes) l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic, satíric i desvergonyit. I als anys següents es van tornar a fer els actes tradicionals d’abans, molt abans de la Guerra Civil. Tothom sabia quins eren i quin dia se celebraven. “Es van reconstruir, no pas recuperar els actes de la vella i mitificada festa del carnaval”, assenyala Bienve Moya, gestor cultural vilanoví, autor entre d’altres obres i articles sobre la festa popular dels textos del llibre “Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú”.

A Vilanova i la Geltrú només hi ha un acte que es pugui entendre d’ostentació, realment d’exhibició: Les comparses. L’any passat van sortir unes 8.300 parelles, elles amb el tradicional mantó de Manila, i ells amb la barretina i la típica vestimenta de cada entitat, per llençar 150 tones de caramels. Aquest és l’únic acte que es podria entendre de lluentor dins del Carnaval vilanoví però que a la vegada té una fort arrelament tradicional “és la primera vegada que els nois i noies van sols pel carrer. Es demanen per anar a la comparsa en parella. S’estableix una relació entre gèneres. Això és summament important que el Carnaval de Vilanova ho hagi conservat, perquè suposa una transmissió intergeneracional”, diu Bienve Moya.

El gestor cultural vilanoví opina que Vilanova i la Geltrú ha continuat el seu carnaval tal com era perquè “és inconcebible celebrar el carnaval d’una altra manera. Mai hi ha hagut la necessitat de vendre’l. A Sitges s’han trobat que viuen del turisme i han d’atraure al màxim als visitants per això els cal una festa vistosa al màxim”. Un argument que en gran part manté Jordi Cubillos, un expert fester sitgetà i autor dels textos del llibre “Sitges, el Carnaval”, de 2006, entre molts articles relacionats amb el carnaval de la Blanca Subur. “A Vilanova el carnaval és la gran festa de la ciutat. A Sitges, en canvi, tot apunta que aquest paper l’ocupa la festa major de Sant Bartomeu, però també ho podria ser la Zombie Walk, la Gay Pride. Entrant en aquesta dinàmica també s’hi podria encabir la Rua de l’Extermini del dimarts de carnaval” explica amb molta ironia Jordi Cubillos per significar que, a Sitges, el carnaval no està tan mitificat, ni es coneix el ritual carnavalesc com la gent de Vilanova.

A Sitges, dues entitats acaparen el gran gruix d’activitat carnavalera, les rivals El Prado i El Retiro, també amb una profunda celebració als seus locals. A petita escala l’Agrupació de Balls Populars fa actes i des del 1983 l’entitat Paperets Club reivindica la sàtira de qualitat al Carnaval de Sitges i un complement diferent a la comparsa amb carrossa a les rues, tot guarnint una façana d’un edifici. Els darrers anys, a més, s’han encabit amb força èxit a les rues comparses satíriques (de “fardo de qualitat”), com la Colla Llanto’s o No Kalia. A Sitges també es feia un carnaval de portes endins de les entitats durant la prohibició franquista. “Als anys 70, Sitges ja era un municipi plenament turístic, però la gent començava a sortir al carrer disfressada amb el primer que trobaven, el què en diem el Fardo”, comenta Cubillos. Però mica en mica s’hi van apuntar les discoteques i els pubs musicals. El Retiro i El Prado perdien el monopoli del carrer. “Lluiten contra la disfressa del Fardo, la màscara i la sàtira, ho arrasen. Veuen que funciona això que s’han inventat de la rua caribenya. A més, el moviment gay comença a desinhibir-se i surt al carrer amb espectaculars vestits de plomes i lluentons. Eren moments de forta transgressió”. Cubillos destaca que llavors la televisió pública seguia els pocs carnavals que se celebraven al país. La vistositat de les rues de Sitges facilitaven la retransmissió. Això va servir d’estímul perquè aquest model de rua seguís creixent.

Abans de la Guerra Civil, Sitges celebrava un carnaval tradicional, amb un fort component satíric. Aquest element, junt amb la cura d’una estructura més tradicional, és el combat d’un moviment capitalitzat per l’entitat Paperets Club. Des de l’any 1987, i durant una dècada, són els encarregats de representar el rei Carnestoltes, establint tota una seqüència ritual del personatge i el seu periple, introduint el component satírico-literari (Ban, Predicot, Testament).  El 1998 s’assumeix que el Carnestoltes i la Reina del Carnaval s’organitza a través d’una comissió municipal. Jordi Cubillos malgrat enyorar aquest caire més satíric i tradicional del Carnaval de Sitges, creu que “és una festa que té la seva pròpia i prou definida personalitat que, sense desmerèixer les formes dels carnavals d’altres èpoques, ha sabut guanyar-se un lloc de privilegi en els Carnavals d’arreu del món”.

Els altres carnavals

Els dos estudiosos consultats estan completament d’acord que el carnaval estàndard que s’ha establert per arreu “és una festa que es diu rua. Fan una gran desfilada perquè no han tingut oportunitat de conèixer res més. És el que han vist per la televisió que fan a Rio de Janeiro o Tenerife”, explica Bienve Moya. “És la imatge que la televisió ha conformat com a carnaval, però en realitat només és això, una desfilada, no hi ha programa, per tant no és carnaval”, remata Jordi Cubillos. El Vendrell, Calafell i Cunit entrarien en aquest model de celebració al voltant de les desfilades en forma de rua. La resta de municipis del Garraf, Canyelles i Cubelles viuen a cavall dels grans carnavals de Sitges i Vilanova. Sant Pere de Ribes ha fet un gran esforç per mimetitzar elements i per fer un programa extens d’actes de carnaval semblants als dos grans referents.
Antagònics però complementaris

Sitges i Vilanova representen models diferents de Carnaval. Però pensant en els visitants la realitat és que no cal triar entre una festa i l’altre. Els grans actes de Vilanova i Sitges són perfectament complementaris i es poden veure tots, si es vol. Com hem vist, el de Vilanova amb una estructura completament tradicional arranca amb la prèvia dels Balls de Mantons, passant per la xatonada i merengada de Dijous Gras, l’Arrivo i el Sermó de Carnestoltes de divendres, la nit de Mascarots i el Moixó Foguer de dissabte, Les Comparses de Diumenge, els Coros de dilluns, el Vidalot de dimarts i l’Enterro de la Sardina de dimecres. A Sitges celebra l’arribada del Carnestoltes el Dijous Gras, la Cursa de Llits Disfressats de dissabte al matí, dues rues una diumenge, la de la Disbauxa, i una dimarts, la de l’Extermini, i finalment l’Enterro de la Sardina dimecres. Excepte alguns actes de dissabte, dimarts i dimecres, el visitant pot assistir a tots els actes i comprovar l’enorme diversitat de la festa, en només nou quilòmetres de distància.

GUIA IL·LUSTRADA DE L'HAVANA XICA

Sitges, només sol i calitges?

Bienve Moya

Vull advertir una vegada més que aquests articles quinzenals no són treballs de divulgació històrica sinó que tenen una deliberada vocació literària. Pretenen sobretot despertar la curiositat i excitar, si és possible, la imaginació sobre allò que va ser un dia, i el caliu què en queda de la foguera que havia estat

ENQUESTA WEB

Amb la mirada posada al 9 de maig, data en què decau l'estat d'alarma, el Govern preveu l'escenari que es pugui aixecar el toc de queda nocturn si les dades actuals es consoliden

El 9 de maig s'aixeca l'estat d'alarma. Creus que és necessari mantenir el toc de queda?


No