Arqueologia

Troben a l'Anoia el fòssil d'una estrella de mar de fa 48 milions d'anys, una peça única al país

L'exemplar té un alt valor paleontològic perquè és el primer que es troba de manera íntegre

L'estrella de mar localitzada a la Tossa de Montbui. 8 de juny de 202. ACN

L'estrella de mar localitzada a la Tossa de Montbui. 8 de juny de 202. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Una estrella de mar fòssil de 48 milions d'anys d'antiguitat ha estat localitzada a la vessant nord de la Tossa de Montbui, a l'Anoia. L'expert en paleontologia Josep Llansana ha estat l'autor de la troballa i, segons apunta, "no es troben quasi mai estrelles fossilitzades senceres perquè els ossicles dels estel·làrids estan units per membranes musculars que es desintegren ràpidament en morir l'animal i les peces es dispersen". Es tracta d'un exemplar de 'Calliderma atagensis', una estrella de mar fòssil, amb els ossicles solts però agrupats, fet que va fer possible recuperar-la completa. La peça té un alt valor paleontològic, ja que a Catalunya no n'hi ha cap d'igual i només se n'havien trobat peces parcials, però mai l'estrella íntegra.

L'estrella de mar fossilitzada trobada al terme municipal de Santa Margarida de Montbui fa uns 20 centímetres de diàmetre i consta de 580 peces repartides entre els seus cinc braços i les dues cares, la superior i la inferior, on hi havia la boca de l'animal. Per la manera com ha estat trobada, els investigadors han conclòs que l'estrella de mar va morir de mort natural o, en tot cas, no violenta. El seu cos va quedar enterrat en el fang del mar càlid on vivia sense desintegrar-se ni ser menjat per cap animal. Les seves parts toves van ser consumides per bacteris i altres organismes petits i les parts dures sedimentades al fons marí van iniciar el procés de fossilització.

La Tossa de Montbui era un mar càlid de clima tropical durant l'Eocè, el període geològic que comprèn el temps entre el final del Paleocè (fa 56,0 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). El mar de l'Anoia s'obria cap a Lleida i Aragó i tenia a prop la costa, cap a la zona de Vallbona d'Anoia. El biòleg anoienc Josep Castelltort explica que "era un mar de poca profunditat i temperatura càlida amb gran quantitat d'esculls coral·lins, un dels ecosistemes més rics en diversitat i nombre d'animals i algues com coralls, esponges, caragols de mar, eriçons, algues i estrelles de mar". Segons ell, aquesta és la raó per la qual actualment l'Anoia i, especialment Montbui, és un territori tan ric en fòssils.

L'expert Josep Llansana ha fet entrega del fòssil a la Generalitat de Catalunya, amb la previsió que pugui establir un conveni de cessió amb l'Ajuntament de Santa Margarida de Montbui perquè es pugui exposar al públic properament.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local