Crisantems per a Alexandre de Riquer

La Penya Filatèlica Vilanova i la Geltrú. Societat de Col·leccionistes, amb l’edició d’un punt de llibre s’ha adherit a la commemoració de l’Any Alexandre de Riquer (1856-1920) que ha impulsat la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del centenari de la seva mort.

En aquest punt de llibre, el número 47 dels punts de llibre editats fins ara per l’entitat, s’hi reprodueix un fragment de l’aquarel·la Crisantemes, propietat de Joan Graells, qui, des de Calaf, vila nadiua d’Alexandre de Riquer, ha fet tant per la seva memòria. Cal recordar l’homenatge que des de la regidoria de Cultura Graells va animar l’any 1976 amb motiu del 120è. aniversari del naixement de Riquer. D’aquella efemèride, a la qual va assistir el fill Josep M. de Riquer i Palau, queda el monòlit que el poble de Calaf va dedicar a Riquer, així com queda un testimoni escrit: la publicació Alexandre de Riquer. L’home, l’Artista, el Poeta, amb textos de Josep M. de Riquer i Palau, Alexandre Cirici Pellicer, Eliseu Trenc Ballester, Mariàngela Cerdà i Surroca i el mateix Joan Graells i Prat, que il·lustren la vida i obra d’Alexandre de Riquer, un dels representants de més alçada de l’Art Modern a Catalunya.

Els crisantems són flors estimades del que en podríem dir el jardí simbolista d’Alexandre de Riquer. No només en va disseminar en les seves obres plàstiques en dibuixos, pintures i aquarel·les de perfil delicat, sinó que va titular Crisantemes el llibre de poemes publicat l’any 1899. Segons Eliseu Trenc, que ha estudiat a fons l’obra d’Alexandre de Riquer, afirma que Crisantemes «és un dels més notables exemples de recull de poemes del simbolisme modernista català». A Crisantemes les imatges florals i vegetals tenen un valor simbòlic més enllà dels temes ornamentals propis de l’Art Nouveau i el japonisme aleshores de moda.

El llibre Crisantemes està compost per trenta-cinc poemes en prosa, forma literària nascuda a França (el consagra Baudelaire i el conreen Mallarmé i Rimbaud) que surt del marc que imposa una versificació massa rígida. Aquesta forma d’escriure lliure va com anell al dit a Alexandre de Riquer, que en aquest moment pletòric de la seva maduresa personal i artística s’esplaia en la contemplació de la natura en el curs de les estacions de l’any, la qual cosa queda reflectida en la seva ànima que es veu transportada de la meravella a l’enyorament. Meditacions de to autumnal dedicades a la font de la poesia, són també poemes que presagien el dol per l’esposa ja molt malalta. La recerca de la bellesa és vessament de llàgrimes.

La natura és al nucli dels poemes de Crisantemes. En els versos més sintètics, essencials del recull, s’hi transparenta l’ànima noble de l’autor en comunió amb una natura que en la seva carnalitat, o vegetalitat, mostra el seu respir espiritual. En els poemes de Crisantemes s’hi llegeix una sensualitat i religiositat que vibren, com estrelles titil·lants en un cel de nit, amb el mateix tremolor de la natura per obra i gràcia d’un autor, Alexandre de Riquer, que d’haver-los descobert en aquest moment de la seva creativitat poètica potser hauria escrit haikus. L’haiku és una forma japonesa de poema breu que tan sols aspira, i no és poc, a aplegar en tres versos l’esclat de l’univers.

El crisantem, una flor present en els nostres jardins que va ser exportada d’Orient, al Japó és emblema imperial. A la Xina és símbol del temps de tardor com aquí és una de les flors escollides per portar a la tomba dels nostres morts. El seu nom xinès, chu o txu, té el mateix so que «espera» i «permanència». So que evoca la idea de ser en algun lloc i de romandre-hi. Alexandre de Riquer vivia el moment en plenitud. És justament aquesta plenitud viscuda en l’instant el que acosta el poeta Riquer de Crisantemes a l’haiku, petit poema que reprodueix el devenir del món i en mostra el seu principi vital tant si és gojós com tràgic. Sota aquest prisma, podem atansar-nos als poemes més nus de Crisantemes i llegir-los com un ram de crisantems verbals que canten un instant de la vida en el seu esplendor i en la seva tragèdia.

Les flors dels crisantems acolorides en els tons propis de la tardor, i ara reproduïdes al punt de llibre en memòria d’Alexandre de Riquer en el centenari de la seva mort, conviden a una reflexió sobre el que, sent efímer, roman, com la memòria i l’agraïment pel llegat dels avantpassats. En aquest cas, l’art vigorós i alhora espiritual d’Alexandre de Riquer, art que el singularitza entre els artistes modernistes catalans.