Jaume Aguiló |
Vilanova i la Geltrú
29-04-2021 14:10
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Hi ha música de qualitat que no precisa d' esforç intel·lectual intens. No tota la música bona exigeix intel·lectualitzar el que els músics interpreten i el públic escolta, com ha sigut el cas del darrer concert que varem fer al Palau de la Música Catalana de Barcelona amb obres de Alban Berg i Robert Gerhard. També hi ha música bona que entra més quasi per la pell que per l'oïda. És aquest el programa que oferim diumenge proper dia 2 de maig.
Las Cuatro Estaciones Porteñas de Ástor Piazzolla (Mar del Plata, Argentina, 1921 , Buenos Aires,Argentina, 1992) entren per la pell i emocionen. Piazzolla, inicialment intèrpret del bandoneón evoluciona cap a la creació. El tango el viu en directe a casa seva, a New-York coneix el jazz i a París estudia la gran música. Aquesta evolució el porta a ser el músic argentí per excel·lència, criticat per els amants del tango més essencial però finalment acceptat per Gardel (i que me perdonin els uruguaians) i l'Argentina sencera. La semblança de Las Cuatro Estaciones Porteñas amb les quatre estacions de Vivaldi en son una mostra d'aquesta evolució.. Estan escrites entre 1965 i 1970 i no representen una obra concebuda per ser interpretada unitariament. Cada una de les estacions de l'any foren pensades per interpretar separadament per un conjunt de violí, piano, guitarra, contrabaix i bandoneón . Amb aquest conjunt d' instruments Piazzolla enamorà els argentins. Ginastera (1916 - 1983) i Piazzolla són els compositors que des del sentiment nacionalista argentí enllacen amb la música que coneixem genèricament com a clàssica.
La Serenata per orquestra de cordes en mi major (del 1875) d' Anton Dvorák (Txèquia 1841 - 1904) és una de les obres més estimades pel compositor. La va escriure en deu dies el mateix any en que va néixer el seu primer fill i la melodia flueix feliçment. Es diu d'aquesta obra que tota ella demostra i genera bonhomia. Dvorák la va escriure en un moment en què tot li anava bé; feliç a casa seva havia aconseguit una beca governamental que li donava estabilitat econòmica per dos anys. Dvorák, un dels compositors nacionalistes per excel·lència representa, amb Smetana (17 anys major), el bo i millor de la música de la Bohèmia d'entre segles.
Veniu a l' Auditori Eduard Toldrà aquest proper diumenge. La Camerata Eduard Toldrà vos farà sortir de concert relaxats i feliços.
Jaume Aguiló
Associació Musical Eduard Toldrá
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
