Mónica Naranjo despulla "Puro Minage" en un recital íntimo per a veu i piano

Aquesta passada nit la intèrpret Mónica Naranjo ha ofert un recital nu, íntim, pròxim i confident als Jardins Terramar de Sitges. Acompanyada només al piano pel mestre José Eugenio Herrero, l’artista repassat el repertori de l’àlbum Minage -publicat l’any 2000- per homenatjar la mítica cantant italiana de la dècada dels 70s, Mina.  Vint anys després de la publicació del que ha estat sense cap mena de dubte el disc més transcendent de la seva trajectòria, Mónica Naranjo reviu aquell repertori plegat d’himnes per a tota una generació -i que perviuen en el temps- com Sobreviviré, Perra enamorada, Ahora ahora, Qué impossible, E poi y E penso a te, entre d’altres. La cantant catalana posseeix una de les veus femenines més poderoses del panorama musical a Espanya i Amèrica Llatina.  La seva veu de soprano està considerada única gràcies a uns registres dels que ha donat bona prova aquesta nit amb Puro Minage al Festival Jardins de Terramar.  Com ha sentenciat davant d’un públic que l’adora, tot just abans de tancar el concert amb Sobreviviré, “la vida no es para sobrevivir, es para vivirla”.

Nit de llegenda dels Sopa de Cabra divendres a la nit als Jardins Terramar de Sitges amb la gira 30è aniversari Ben Endins

“Fa 30 anys que començàvem així els concerts, amb rock’n’roll. Tothom té un passat, unes arrels, uns orígens i nos els perdem mai”, etzibava Gerard Quintana només començar el concert.  D’això va la gira del 30è aniversari del llançament Ben Endins, l’àlbum més venut de la història del rock català. Els Sopa de Cabra celebren enguany aquesta efemèride pels principals escenaris del país, i que aquest divendres a la nit, els ha dut al Festival Jardins Terramar de Sitges. Un concert esperadíssim per un públic que ha cantat totes i cadascuna de les cançons que composen un repertori que recupera gran part dels grans clàssics de la primera etapa de la banda liderada per Gerard Quintana i Josep Thió.  La nit arrancava amb Tot queda igual, Bloquejats i Blujins Rock, per enllaçar amb Mai Trobaràs o El Carrer dels Torrats, Si et quedes amb mi, El Boig de la Ciutat, Guerra -versió d’un tema de Bob Marley-, L’Empordà, entre una vintena de temes, que han tancat amb Cercles, Si et va bé i Camins, per rubricar el retrat de tota una generació.  Aquesta nit, ha estat una gran nit, malparits!