Poesia

Jorge Brotons proposa un diàleg poètic amb l’exili en ‘La insolència que ens queda’

El poeta alacantí de Vilanova i la Geltrú presenta el seu nou poemari aquest mes de setembre en diferents poblacions, també a Alacant

Jorge Brotons autor de ‘La insolència que ens queda’. Eix

Jorge Brotons autor de ‘La insolència que ens queda’. Eix

L’univers poètic de Jorge Brotons, alacantí de Vilanova i la Geltrú o vilanoví d’Alacant –les opcions oscil·len només a través d’un petit fil de temps– enfila el contacte amb el públic al costat de la seva obra fotogràfica en blanc i negre. El poemari La insolència que ens queda (LaBreu Edicions, 2021) incorpora, a més, un treball pictòric nou –en creació– amb què l’autor vol aplegar el màxim de l’atenció més conceptual sobre les imatges d’un exili entès en el sentit més social i íntim alhora.

L’altre, aquell “estranger” amb qui sovint es comparteix cos, és el protagonista d’una poesia en roig –tot i la portada verda d’una acurada edició–. Un roig que és la sang, la carn i un cor que batega al ritme d’un jo poètic evocador de melangies i gosadies.

El temps viscut esdevé memòria i s’emmiralla en un cos marcat, literalment, per la vida. El poeta clama la bellesa del cos que envelleix, “a colpi di baci” i manlleva les pors d’un esperit viatger que relata amb un vers valent: “Inaugura la vellea/ que no han tingut / els teus avantpassats. / La pell vessada a la vida,/ el plec,/ l’arruga,/ la taca,/ (el tatuatge no), / el tatuatge és de covards”.

El conjunt del nou poemari és un recull d’instantànies. Brotons nodreix els seus versos a partir de detalls de la realitat i en construeix un relat honest, sense embuts, clarament perceptible. El jo poètic se situa davant mateix de qui estableix un diàleg amb la vida. Les formes físiques i metafòriques de l’exili flueixen a través de paisatges quotidians, forjats amb una mirada entre la nostàlgia i la naturalitat.

El llenguatge és fruit d’una “cocció lenta”, confessa el poeta, que també ha treballat minuciosament la selecció dels poemes de La insolència que ens queda, escrits entre 2017 i 2020. Exigent i elegant, punyent i crític, Jorge Brotons presenta en el seu cinquè llibre de poesia el despropòsit de despullar-se de les engrunes per arribar a l’essència del fet de viure entre mancances o pèrdues i reptes.

L’expressivitat del poeta recorda les arts plàstiques, teixides amb cura de construir un mosaic quasi perfecte, convincent i empàtic amb la vida dels altres. D’aquesta manera l’obra és un projecte que sobrepassa les pàgines escrites per eixir entre fotografies i pintures del mateix autor.

Aquest mes de setembre es presenta La insolència que ens queda a Alacant i tot seguit es portarà al costat de l’obra pictòrica nova en altres poblacions. Una proposta que permetrà que la veu del poeta (en la seva poesia) i la seva ànima (en la creació artística) es reuneixin en el transcurs d’un camí que promet ser tot un luxe per als cinc sentits.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!