La lluna de paper

Andrea Camilleri Narrativa català

Editorial EDICIONS 62
El Balancí
Català
16 €

Montalbano se’ns fa gran

Portada del llibre La lluna de paper

Sinopsis

Llegir les peces d’Andrea Camilleri és un plaer. Em sembla que és una afirmació que qualsevol persona que hagi llegit una obra del geni sicilià hi estarà d’acord; sigui l’obra que sigui. Camilleri és un mag de la paraula, de la creació d’ambients, de la definició de personatges. I si ell és un geni, què hem de dir del traductor al català de les seves obres, Pau Vidal? La seva feina, molt especialment en totes les intervencions d’aquell immensíssim i divertidíssim personatge que és l’agent Catarella, és insuperable (i qui no s’ho cregui, que compari la traducció catalana amb la traducció espanyola). Vidal, a banda de traduir a la perfecció Camilleri, l’homenatja en la seva obra de ficció, Aigua bruta (Empúries, 2006), on el protagonista respon al nom de Miquel Camiller ...

En aquesta darrera entrega del cicle Montalbano, el comissari de Vigàta s’enfronta a un cas on es barregen sexe, drogues i política. Un suposat crim passional (que potser no és tant suposat), aparentment isolat, amaga tota una teranyina de realitats soterrades, que amb una barreja de paciència i intuïció siciliana, Salvo Montalbano va deslligant. I mica en mica, pas a pas, i seguint la seva pròpia lògica, anirà desbrossant el camí fins a descobrir la veritat. Una veritat, però, que n’amaga d’altres: la seva cada cop més complexa relació amb la Lívia o el nou paper de Mimì Augello (de faldiller a pare responsable) ens demostren que el pas del temps també afecta els personatges de ficció. Montalbano es fa vell, i les seves reaccions ja no són tan àgils com abans. Fins i tot, es permet el luxe d’ironitzar sobre el tema. I probablement aquesta sigui una de les grans virtuts de La lluna de paper: és en aquestes reflexions, en aquesta mena d’autoanàlisi, on es plasma la capacitat de Camilleri de crear uns personatges del tot creïbles. Tot i que, encara que sembli mentida, la realitat siciliana pot arribar a superar la ficció.



JOAN MANUEL MALLOFRÉ ANGUERA | 09/02/2008

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.