La nit dels ocells transparents

Josep Sampere Narrativa jove

Editorial Barcanova
Català

Quan l’home juga a ser Déu incorre en el perill que Déu vulgui prescindir d’ell. Això passa des de que, de resultes de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, el destí d’algunes persones va quedar inexorablement unit, agermanat.

Portada del llibre La nit dels ocells transparents

Joan Bustos. ClijCAT/Faristol / ACPG

Amb una prosa d’una gran bellesa, que recorda, conscientment o no, Murakami, Sempere ens endinsa en una història difícil, plena de símbols i de salts en l’espai i en el temps. L’Àngel vol entendre per què la cangur que tenia de petit va haver de marxar o què fa que els seus pares estiguin cada dia més lluny. I, encara més, per què l’Amanda juga a gronxar-se en silenci després d’haver cremat trenta-sis llumins. Igual que trenta-sis són els homes justos, sempre canviants, que fan que Déu no acabi destruint la seva creació. Tot encaixarà finalment, a la perfecció, gràcies a un acte suprem de bondat.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.