Editorial Barcanova
Català
Quan lhome juga a ser Déu incorre en el perill que Déu vulgui prescindir dell. Això passa des de que, de resultes de les bombes atòmiques dHiroshima i Nagasaki, el destí dalgunes persones va quedar inexorablement unit, agermanat.
Joan Bustos. ClijCAT/Faristol / ACPG
Amb una prosa d’una gran bellesa, que recorda, conscientment o no, Murakami, Sempere ens endinsa en una història difícil, plena de símbols i de salts en l’espai i en el temps. L’Àngel vol entendre per què la cangur que tenia de petit va haver de marxar o què fa que els seus pares estiguin cada dia més lluny. I, encara més, per què l’Amanda juga a gronxar-se en silenci després d’haver cremat trenta-sis llumins. Igual que trenta-sis són els homes justos, sempre canviants, que fan que Déu no acabi destruint la seva creació. Tot encaixarà finalment, a la perfecció, gràcies a un acte suprem de bondat.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara!
