El nen que volia matar

Dexter, ja grandet, continuarà amb les mateixes ganes de matar. Però això sí: només es carregarà assassins que s’han escapat de la justícia.

Lolita Bosch presenta la història d’un noi a qui li passa el mateix que a Dexter: té ganes de matar, tot i que es conforma amb desitjar matar animalons. Aquest desig esdevé obsessiu i una font de pors i angoixes. Però en aquest relat els pares porten el noi al psiquiatre, i a través de medicació, teràpia i ajuda familiar intenten que superi aquesta obsessió. Així que, amb tota probabilitat, el nostre Dexter català acabarà curant-se... o tant de bo ho aconsegueixi.

L’autora dóna la veu narrativa al protagonista i hi construeix un relat angoixós, repetitiu i obsessiu, en què el lector no sap si el que explica el narrador correspon exactament a la veritat o als fantasmes del seu cervell. La mestria de l’autora fa que el discurs sigui convincent. I molt trist: per ell, per la situació que relata, pels pares que l’acompanyen. I per al lector, que, tanmateix, s’hi interessarà des del començament fins al final.