Max Picard i el maleït pèndol de Foucault

Monumental esforç per presentar de forma amena i simpàtica un bon grapat de coneixements de física, des de teories a terminologia, des d’història de físics o matemàtics eminents a consells de pràctica de laboratori. L’autor utilitza un fil conductor narratiu i uns quants personatges per ordir una trama ben simple: en Max, apassionat pel pèndol de Foucault que veu al Museu de la Ciència, decideix fer el pèndol perfecte. Amb aquest objectiu va adquirint un mètode de treball científic, basat en coneixements, reflexió, processos d’experimentació, superació dels errors i creació de noves hipòtesis, i pel camí va trobant diverses persones que l’ajuden.

La compaginació i el grafisme són clau en el concepte d’aquest llibre. Tot sovint l’autor fa una incursió per explicar temes diversos, normalment emmarcats en un requadre. També s’hi intercalen algunes pàgines de còmic i tipografies diverses. L’il·lustrador s’adapta tant al registre narratiu com al tècnic i fa una feina ben ajustada.
Semblaria, però, que hi ha un contrast desconcertant entre aquest llenguatge gràfic, que potser seria apreciat per lectors molt joves, i l’allau impressionant d’informació que el llibre vehicula, que sembla pressuposar un lector ben informat i més gran.