En el nostre ADN s'amaga encara molta informació que pot millorar la nostra salut
Algunes emocions com l'ansietat, la ira, la tristesa o l'avorriment poden fer-nos sentir la necessitat de menjar d'una forma incontrolada i impulsiva sense que existeixi una necessitat de "fam real".
Normalment, aquest tipus de conductes, s'associen a sentiments negatius i es deriven de problemes emocionals que no som capaços de gestionar convenientment, per la qual cosa la millor manera de poder controlar-les és identificant els problemes que originen aquests actes inadequats.
Un cop detectat l'origen o la causa, es farà més fàcil solucionar-los.
Alguns hàbits que podem usar per a ajudar a controlar-nos davant els atacs de "gana emocional", són aquests:
- Dedicar als menjars principals almenys vint minuts.
- Mastegar a poc a poc.
- Beure aigua abans dels menjars, així com cada vegada que ens vingui la necessitat de menjar. També podem alternar l'aigua amb infusions, que a més de sadollar-nos, ens ajudaran a relaxar-nos.
- Practicar algun esport.
- Realitzar tècniques de relaxació.
- Optar per aliments més saludables, ja que normalment, ens decantem per aquells productes amb més sucre i, per tant, amb un alt nivell calòric.
- Planificar els menjars de manera setmanal, per a així evitar improvisar.
- Augmentar el consum de fruites i aliments amb fibra, perquè ens faran sentir més tips.
Si amb tots aquests passos, no obstant això, no som capaços de controlar-nos a nosaltres mateixos i aquesta ansietat per menjar es converteix en quelcom de tipus patològic, serà el moment de posar-nos en mans de professionals (nutricionistes i psicòlegs) perquè ens ajudin a eliminar aquests mals hàbits, que a la llarga, poden comportar-nos complicacions serioses per a la nostra salut.
Què diuen els gens sobre la nostra relació amb el menjar?
L'ésser humà té més de 40.000 gens que es codifiquen de diferent manera en cada individu, fent-lo únic. Es coneixen més de 50 trets genètics que fan que els mateixos hàbits no tinguin efectes idèntics en persones diferents. Per aquesta raó, els tests genètics s'han convertit en una prometedora eina per a la medicina preventiva.
Es realitzen a partir d'una mostra de saliva que, una vega extreta, s'envia al laboratori per a extreure l'ADN, analitzar la seva seqüència i buscar els possibles polimorfismes relacionats amb unes certes patologies. A partir d'aquí, es pauta una dieta personalitzada.
Ara com ara, la sanitat pública no els cobreix, i es duen a terme en clíniques privades. Alguns seqüencien el genoma complet. Uns altres, més assequibles, només busquen aquells gens relacionats amb les patologies associades a un determinat problema.
A mesura que avancen les recerques es van descobrint com incideixen unes certes mutacions en problemes metabòlics concrets. Més encara, conèixer aquesta associació no implica necessàriament que sempre es puguin donar recomanacions nutricionals contrastades. Queda molt camí per recórrer.
L'ús de les tecnologies genètiques en l'àmbit de l'alimentació i la nutrició comença a democratitzar-se. Però arribar a dietes personalitzades basades en la genètica de cada persona serà una fita que requereix encara llargs anys de recerca.
