És evident que ens calen mitjans de comunicació mundials. Però també el bon funcionament global requereix que les relacions entre regions, ciutats i altres models d’organització humana, siguin fluides i fiables
Ignoro si alguna altra cultura a part de la cristiana té en els seus documents, orals o escrits, una història com la de la Torre de Babel, que exemplifiqui tan bé el procés de dispersió i diversificació de la humanitat i, de rebot, la dificultat d’aconseguir que els humans unifiquin els seus criteris i tendeixin a una legislació conjunta.
La tradició cristiana explica que els humans (Adam primer i Eva després) foren creats per Déu en el mític Paradís Terrenal d’on foren aviat expulsats per reiterats incompliments de les normes que Déu imposava. Fet que va suposar que els humans es multipliquessin per tot l’Orient Mitjà.
Naturalment, l’increment de descendents suposà la seva diversificació i l’aparició de discordances que, pel que explica la Bíblia, van irritar Déu, que decidí eliminar la humanitat castigant-la amb un diluvi universal. Per sort per nosaltres, hi havia un jueu bo, Noé, al que Déu va alertar, permetent-li construir una arca amb la qual va poder sobreviure junt amb la seva família i una colla d’animals i plantes que va carregar en aquella barca i que, després de quaranta dies i nits de diluvi, li permeteren emprendre una nova colonització de la terra. Però la població humana creixé i, al cap d’uns anys, va haver-se d’enfrontar a la manca de recursos i espai, decidint dispersar-se per la superfície del planeta. Però abans, i en un acte de supèrbia enfront Jehovà, decidiren construir la famosa Torre de Babel, on s’acumularia tota la saviesa humana existent.
La resposta de Déu fou contundent. Coneixedor de la naturalesa humana, optà per introduir entre els fills i descendents de Noé, diversos llenguatges i parles que portaren a una major dispersió i segregació dels grups ètnics i l’abandó de la tendència fins aleshores imperant, de fer front comú davant l’autoritat de Jehovà.
La conseqüència fou clara. Els humans, ajudats per la dispersió territorial, ajustaren cadascuna de les llengües generades per la intervenció divina, creant els diversos idiomes, que s’ordenaren o disposaren en forma d’arbre, amb grups diferents que, amb el pas dels anys, s’anaren diversificant i creant el que avui és designa com La Torre de Babel moderna.
I així estem. Amb grups humans repartits per tot el món, cadascun d’ells amb una llengua i una història emparentades, de forma més o menys propera, i formant un arbre genealògic que creix i canvia en paral·lel amb la història de cada poble.
Però aquesta diversificació dels grans grups, té la lògica continuació i ampliació a mesura que les comunitats creixen i es diversifiquen. I la seva historia i llengua segueix el mateix camí. Els països i ètnies canvien les fronteres, diversifiquen creences i normatives, i modelen les relacions amb els seus veïns. Intentant mantenir, mentrestant, la seva identitat com aquella que proclamaren els primers jueus. Posant a cada grup de la humanitat entre dos extrems antagònics. La uniformitat i unitat absoluta que abocaria, al final, a una única nació mundial, un únic idioma, unes úniques lleis, etc..., i la diversitat màxima que faria de cada ciutadà un estat independent, seguint aquella màxima del rei francès que deia que ell era l’estat. Sense aclarir, però, que eren tots els seus súbdits.
És evident que cap dels dos extrems és recomanable i que, per tant, cal buscar una situació intermèdia que, agradi o no, obligarà a pactar mètodes i, sobretot, a intercanviar informació entre les diverses realitats que conviuen. Un intercanvi que, com més divers és el món, més complex i ampli és. I que ha d’incloure, naturalment, les informacions globals que facin funcionar el món com un tot. Però també aquelles que fan funcionar harmònicament les seves comunitats menors. És evident que ens calen mitjans de comunicació mundials. Però també el bon funcionament global requereix que les relacions entre regions, ciutats i altres models d’organització humana, siguin fluides i fiables. D’aquí la necessitat de mitjans de comunicació com aquest que teniu a les mans. Perquè pugueu assabentar-vos d’allò que està passant i del que pensa la gent del vostre entorn immediat. Sense que la nostra societat esdevingui una nova Torre de Babel.
