DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 25 de gener de 2020
Tot plegat ens està duent a una situació global de difuminació de fronteres entre poders, relacionant-los i confonent legislació, judicació i execució. Un procés ja evidenciat en les interferències entre els dos primers
És un restaurant? En el sentit tradicional, naturalment, no. Però el cert és que, els migdies, quan és hora de dinar, les taules s'omplen i la gent hi torna
El poder legislatiu vol recuperar la supremacia funcional sigui com sigui. I vist que el poder judicial opta per regatejar i passar la pilota d’un tribunal a l’altre, d’una sentència a un auto, i d’allí a un suplicatori, el govern ha optat pel “joc ras i coça al ventre” dels equips de futbol de fa uns anys
Quan es proclama que es volen buscar acords d’ampli consens que haurien de ser validats per un procés de consulta als afectats. Un punt o una darrera paraula, afectats, que tothom interpreta segons li convé. D’aquí que parli de regals enverinats
Curiosament, les dues paraules són quasi iguals. La primera provinent del món de l'ecologia i la segona del culinari. I ambdues amb més coses en comú de les que sembla
El dependent de la botiga, el treballador de la fàbrica, el cambrer del restaurant o el pescador de la barca no tenen al seu darrera la força que poden tenir els funcionaris de la sanitat, els obrers de la multinacional automobilística o els pilots d’avió
Ara, en aquesta gran partida que s’està jugant a casa nostra a la ruleta dels tribunals, s’acaba de produir una situació similar. Una conjunció astral de sentències que, si jo hagués de clarificar, definiria amb un “la banca guanya” que equival a un “els apostadors perden”
Ara jo, com molts milions de ciutadans, agrairíem tenir clar cap on anem. Quina pot ser o ha de ser la nostra situació dintre d’uns anys. Si estarem vivint en un estat independent, en un estat lliure dins d’un altre estat, en un estat federat amb altres estats germans o en un únic estat com el que tenim ara
Cal evitar el malbaratament dels recursos. Sobretot els escassos i de vida curta. Una forma de fer-ho és no deixant que arribi a l’abocador tot allò que encara pot ser útil. I per això, potser cal buscar la manera de fer un Gran Recapte cada dia de l’any
Recordant que hi ha gent que no som ni de Nadal ni de Reis. Que ens agrada fer i rebre un regal quan ens ve de gust. Sigui el dia que sigui. Gent que el que volem és tenir un govern eficaç, valent, previsor, atent, àgil, honest i amb unes quantes virtuts més que tots tenim al cap
Algú li hauria de recordar al PSOE que negociar, en política, no hauria d’acabar reduït a una compra i venda mútua de cadires, favors, etc... Que ens hi juguem el benestar de tota la ciutadania i que tothom ha de ficar-hi el coll
Com cada any, han arribat el vi novell i la Guia Michelin dels estats espanyol i portuguès. Amb uns resultats relativament decebedors per Catalunya i amb la sensació que tot plegat està ficat en un cercle viciós
Tal i com estan les coses, encara que la coalició aconseguís recollir els vots afirmatius dels grups minoritaris del Congrés, el concurs de ERC -per activa o passiva, ja es veurà al capítol següent- seria necessari
Read calm!!! Permeteu-me que demani una lectura pausada i reflexiva pel que ara intentaré raonar, i que té molt a veure amb el concepte d’independència. Un concepte que, al meu entendre, no hauria de portar adjectius
El menjar sembla haver-se convertit en l'ase dels cops a la que només troben inconvenients, defectes, sospites i crítiques
La gent està farta. Estem farts. Potser per això diumenge no deixaven parlar Pedro Sánchez quan, des del balcó improvisat, els adreçava l’enèsima promesa verbal. La de fer, ara sí, un govern
Fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?
Quan el govern en funcions va decidir reduir la despesa electoral retallant la durada de la campanya electoral, estava actuant com la família burgesa de la faula
D’aquí que la “mudança” de la mòmia del dictador sigui d’allò més oportuna en aquest moment. Perquè mostra –o intenta demostrar- que el PSOE aspira a anar més lluny en la seva lluita per la llibertat i el progrés de la nostra nació
Agradi o no, avui manen les actituds extremes, aspres i malcarades, i els posicionaments radicals. I no perquè no hi hagi opció a fer altres coses i adoptar altres actituds
Si no fos perquè ens hi juguem el nostre futur com a poble, seria per escarxofar-se al sofà i, com qui veu una sèrie d’aquestes que estan de moda, agafar un bol de crispetes i esperar quin serà el proper moviment
Pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors
Algú signaria hores d’ara que la campanya de la guàrdia civil contra els CDR no serà el detonant d’una resposta irada dels catalans contra l’estat espanyol?
Sembla que la política també ha acabat contaminada d’aquell afany per l’audiència. Perquè, vist el panorama actual, els partits semblen més interessats en la “votància”, és a dir en aplegar gent que vagi dòcilment a les urnes cada cop que li demanin, que en tenir “militància”
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
