DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 19 de juny de 2019
qui li pot retreure a un Ajuntament menor que pacti repartir-se el govern dos anys cada partit?. Potser ja va essent hora de separar els procediments donant un protagonisme diferent als pobles
La maniobra és clara. Oferir a un delerós Sánchez la possibilitat de ser president d’Espanya a canvi d’una petita tempesta de piscina al discret territori navarrès
Si els tribunals son senars i amb vot de qualitat del president, perquè no hi ha una mesura similar a les eleccions preveient situacions com la de la vila penedesenca?
Ara sembla que toca posar el focus en els envasos que ho embolcallen tot. I especialment en els plàstics que, pel que sembla, els xinesos s'han cansat de cremar a casa seva per quatre rals, empudegant la seva atmosfera
Que els partits s’oblidin de manar. D’imposar les seves idees, millors o pitjors, per la força dels seus vots. Els agradi o no, estan obligats a fer camí en comú, a moure’s en una direcció que potser no és del tot la seva
El fet culinari té prou variables com perquè alguna d'elles ens faci la guitza el dia menys esperat.
Tinc la sensació que, en la nostra política, comença a haver-hi més partits, subpartits, grups i subgrups que parcel·les de poder. I, diguem-ho clar, de què serveix un partit si no mana?
Confessava Carme Ruscalleda que, quan va començar el boom de la cuina catalana d'avantguarda, van haver de lluitar contra l'opinió generalitzada que els acusava d'oferir als clients, plats massa buits i factures massa plenes
Les eleccions municipals semblen, a primer cop d’ull, les més importants. Fins i tot més que les generals. Els problemes que s’hi debaten son els que més de prop ens afecten. No endebades son els de casa
Mentre hi hagi gent que permeti que una “trola” infumable es converteixi en una mentida digerible, en un “fet alternatiu”, no dubteu que seguirem patint-les. I més en període electoral. De guionistes no en manquen
Els ciutadans ja hem complert amb el poc que se’ns demana habitualment. Ja hem anat a les urnes i hem donat la nostra opinió. I el primer que cal dir és que ho hem fet de manera exemplar. I en especial a Catalunya
Les "etiquetes trampa" saben molt bé que les imatges tenen la partida guanyada al text de lletra lil·liputenca que les acompanya. Jo aconsello fer un joc
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
