DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dilluns, 6 d'abril de 2020
Globalitzar però -per posar només un segon exemple d’inconvenients- suposa també la difusió ràpida (podríem dir-ne contagi, no?) de les idees (siguin positives o no), els productes (siguin necessaris o no) i, com hem vist, les malalties
Aturem aquest degoteig angoixant de xifres pel cap baix confoses. No fallen les matemàtiques, simplement es posen al servei d’altres interessos
Els milions suïssos del rei emèrit als que el rei en actiu ha renunciat sense que sapiguem massa bé qui en serà el beneficiari final. Parlar-ne justament ara, quan el govern aboca un munt de milions per combatre el coronavirus, pot semblar un intent de rebaixar l’impacte emocional de la malifeta
No negaré la bona intenció i fins i tot la necessitat urgent d’una llei com aquesta. Però em sembla que estem davant d’un exemple palmari d’aquella dita popular que resava, resa i resarà que “feta la llei, feta la trampa”
Les dues trobades han mostrat a la gent -i als polítics també- que, si es vol, es pot parlar de tot. O, per ser més exactes en l’expressió, es pot començar a parlar de tot
Ara que ja hem entrat en el període del cicle anual que, des de fa segles, ha mantingut que carn i peix eren diferents, fins al punt de prohibir, en aquests dies, el consum de la primera en benefici del segon, potser va essent hora de qüestionar-nos aquesta diferència
Pedro Sánchez conscient que el seu poder es sustenta en bona part en el dels que manen a cadascun dels territoris autonòmics, ha decidit que, en comptes d’acollir periòdicament l’acatament dels territoris al Senat o al palau de la Moncloa, serà ell qui traslladarà la seva cort
En qualsevol negociació que es faci, no vull interlocutors “fiables”. Vull interlocutors “raonables”. Perquè els primers solen reclamar confiança i fins i tot enfadar-se quan dubtes de les seves afirmacions o promeses. Els segons, per contra, demanen i donen raons, arguments i dades
Una cosa és coure un producte i un altre diferent, fer-lo aparentment comestible
A tothom li ha entrat una pressa sobtada per trucar a la porta de Pedro Sánchez i reclamar-li allò que havien pactat o, simplement, allò que ell els havia promès
El món no s’acaba ni amb una ruptura matrimonial, ni amb el trencament d’una unitat més o menys agafada amb pinces. L’únic que passa és que cal buscar un altre camí que permeti assolir el mateix objectiu
Si llegir ronyons, fetge, cor, turmes, cervell, melsa, morro, peus, tripa o coradella no us ha aturat, anem bé. Perquè vol dir que, tot i les campanyes de silenci que han patit els nostres "menuts", encara no els heu oblidat
Ara tot sembla indicar que aquell apocalipsi que anunciava l’oposició s’ha esvaït. Com la “Glòria”. Per més que la premsa de dretes, tenaç ella, vulgui treure petroli d’on, pel que sembla, només hi ha aigua raonablement neta i potable.
Tot plegat ens està duent a una situació global de difuminació de fronteres entre poders, relacionant-los i confonent legislació, judicació i execució. Un procés ja evidenciat en les interferències entre els dos primers
És un restaurant? En el sentit tradicional, naturalment, no. Però el cert és que, els migdies, quan és hora de dinar, les taules s'omplen i la gent hi torna
El poder legislatiu vol recuperar la supremacia funcional sigui com sigui. I vist que el poder judicial opta per regatejar i passar la pilota d’un tribunal a l’altre, d’una sentència a un auto, i d’allí a un suplicatori, el govern ha optat pel “joc ras i coça al ventre” dels equips de futbol de fa uns anys
Quan es proclama que es volen buscar acords d’ampli consens que haurien de ser validats per un procés de consulta als afectats. Un punt o una darrera paraula, afectats, que tothom interpreta segons li convé. D’aquí que parli de regals enverinats
Curiosament, les dues paraules són quasi iguals. La primera provinent del món de l'ecologia i la segona del culinari. I ambdues amb més coses en comú de les que sembla
El dependent de la botiga, el treballador de la fàbrica, el cambrer del restaurant o el pescador de la barca no tenen al seu darrera la força que poden tenir els funcionaris de la sanitat, els obrers de la multinacional automobilística o els pilots d’avió
Ara, en aquesta gran partida que s’està jugant a casa nostra a la ruleta dels tribunals, s’acaba de produir una situació similar. Una conjunció astral de sentències que, si jo hagués de clarificar, definiria amb un “la banca guanya” que equival a un “els apostadors perden”
Ara jo, com molts milions de ciutadans, agrairíem tenir clar cap on anem. Quina pot ser o ha de ser la nostra situació dintre d’uns anys. Si estarem vivint en un estat independent, en un estat lliure dins d’un altre estat, en un estat federat amb altres estats germans o en un únic estat com el que tenim ara
Cal evitar el malbaratament dels recursos. Sobretot els escassos i de vida curta. Una forma de fer-ho és no deixant que arribi a l’abocador tot allò que encara pot ser útil. I per això, potser cal buscar la manera de fer un Gran Recapte cada dia de l’any
És natural que qui no cobra vulgui no pagar, és una reacció mecànica. No obstant, un minut de reflexió ens permet adonar-nos que no pagar destrueix el mercat, com deia el gran Agustí Chalaux, i al darrere ens enfonsarem tots
