La viticultura regenerativa exigirà la certificació ecològica per obtenir els nous segells ORVA i ORVA+

L’Associació de Viticultura Regenerativa (AVR) ha actualitzat el seu estàndard internacional de certificació per reforçar-ne el rigor ambiental i establir criteris més clars i mesurables. El canvi principal és que la certificació en agricultura ecològica passa a ser un requisit previ per accedir als nous segells de viticultura regenerativa, que no contemplen l’ús de productes de síntesi.

La revisió arriba en un moment en què la viticultura regenerativa guanya presència al sector del vi i entre els consumidors, però també conviuen diferents interpretacions del concepte, algunes compatibles amb l’ús d’inputs de síntesi. Davant d’aquesta diversitat d’enfocaments, la nova junta de l’AVR ha revisat el treball desenvolupat durant els darrers tres anys per reforçar l’estàndard i fer-lo més transparent i comprensible per al mercat.

La presidenta de l’associació, Mireia Torres, que ocupa el càrrec des de la primavera passada, defensa que els vins certificats han de provenir de vinyes ecològiques que, a més, contribueixin a regenerar el medi ambient i promoure la biodiversitat. Segons Torres, l’actualització vol donar més garanties als consumidors i facilitar la identificació dels viticultors i cellers compromesos amb aquests objectius.

Dos nivells de certificació: ORVA i ORVA+

El nou sistema substitueix l’anterior i estableix dos nivells de certificació. El segell ORVA (Organic Regenerative Viticulture Alliance) acredita el compliment dels requisits bàsics per a la regeneració del sòl i dels ecosistemes, mentre que ORVA+ identifica les explotacions que apliquen un nombre més elevat de pràctiques regeneratives i compleixen criteris més exigents.

Entre les diferències tècniques hi ha el percentatge mínim de cobertura vegetal a la zona de producció. Les finques que optin al segell ORVA hauran de mantenir-la, com a mínim, en el 50% de la superfície, mentre que per obtenir l’ORVA+ el percentatge s’eleva fins al 75%.

També varia el nombre de pràctiques regeneratives exigides: un mínim de tres per al nivell ORVA i de cinc per a l’ORVA+. Amb aquest nou esquema, l’associació elimina el segell de transició que existia fins ara, amb l’objectiu de simplificar el sistema i facilitar-ne la comunicació.

Més control del carboni i adaptació a les condicions climàtiques

L’actualització també incorpora anàlisis específiques del sòl per calcular la fixació de carboni i reforçar la mesura de l’impacte climàtic de les vinyes.

A més, el nou estàndard preveu un annex d’excepcionalitat per a les noves plantacions que permetrà aplicar determinades flexibilitats temporals en condicions climàtiques adverses. Entre els supòsits previstos hi ha les sequeres extremes, les pluges torrencials i les onades de calor, que poden afectar aspectes com els percentatges de cobertura vegetal durant els primers anys de la plantació o el període vegetatiu.