Artur Mas inaugura el Cercle d'Economia, a Sitges

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat aquest dijous a la tarda a Sitges la XXX reunió del Cercle d’Economia, amb una conferència en la qual ha instat les institucions de l’Estat a tenir “lideratge, iniciativa i capacitat d’assumir riscos” per arribar a un acord amb el Govern de la Generalitat que permeti consultar el poble català sobre el seu futur polític.

El cap de l’Executiu ha estat presentat pel president del Cercle d’Economia, Antón Costas, que ha demanat una “segona oportunitat” en les relacions entre Catalunya i l’Estat per arribar a un acord. Artur Mas li ha respost que “l’acord hauria de ser possible” i ha fet notar que “n’hi ha hagut moltes oportunitats”, però ha advertit que “si existeix una proposta seriosa i creïble per part de l’Estat, fins i tot en forma reforma constitucional, cal posar-la a votació, al costat del que les institucions catalanes han pactat, i que la gent pugui triar democràticament”.

El president Mas ha insistit en la necessitat de passar per les urnes, “perquè, si no, ho tornarem a tancar en fals i hem arribat a un punt que la solució que s’adopti, sigui la que sigui, ha de tenir un caràcter molt més definitiu”. En aquest sentit, el cap del Govern ha afirmat que decidir les coses a les urnes “no és gaire diferent a com resolen aquest tipus de conflictes els països civilitzats d’arrel profundament democràtica i de respecte institucional”.

Artur Mas ha assenyalat que arreu del món no hi ha precedents d’un procés polític com el català, perquè aquest tipus de processos “normalment es fan amb violència, que no és el cas de Catalunya ni ho serà, o d’acord amb l’Estat, que no és el cas de Catalunya i m’agradaria que ho fos”. “Ho estem fent sense cap tipus de violència i amb l’Estat en contra i això no té precedents”, ha reblat.

El president Mas ha insistit en consultar el poble de Catalunya dintre dels marcs legals i ha advertit del “xoc absurd de posar la llei contra la legitimitat democràtica”, perquè “el que es fa en el món civilitzat és adequar o interpretar els marcs legals de manera que es pugui donar sortida democràtica a un repte democràtic”.

En aquesta línia, el cap del Govern ha reiterat la seva proposta a l’Estat que “si no volen autoritzar el referèndum, deixin que nosaltres, d’acord amb l’Estatut, fem una llei pròpia de consultes i no s’hi fiquin”. Un cop aprovada la llei de consultes al Parlament de Catalunya, el president ha assegurat que convocarà la consulta per al 9 de novembre i, un cop feta, “amb el resultat a la mà i un mandat que hem d’implementar, seure a la taula  i acordar les coses”

El cap de l’Executiu ha celebrat que el president del Cercle d’Economia constatés públicament que hi ha una voluntat manifesta de la societat catalana per l’autogovern i que “aquest no és un procés inventat per quatre polítics”. Artur Mas ha explicat que si això no es dóna en altres llocs de l’Estat és perquè la societat catalana “interpreta de manera diferent a altres societats les retallades severes competencials i, per això, el tracte també ha de ser diferent, perquè els corpus socials ho veuen de manera diferenciada”.

Profunda internacionalització de l’economia

El president Mas ha dedicat la primera part de la seva intervenció a subratllar les coses que funcionen millor de l’economia catalana i ha destacat especialment la seva capacitat d’internacionalització i de captació d’inversió estrangera. En aquest sentit, ha destacat que l’any passat Catalunya va ser la primera regió continental europea en captació d’inversions no estrictament financeres.

Recollint les paraules prèvies del president del Cercle d’Economia, Artur Mas s’ha referit al triangle indústria, coneixement amb valor afegit i formació professional. En l’àmbit del coneixement, el president ha apostat per una major inversió privada en R+D.

A la sessió inaugural de la XXX reunió del Cercle d’Economia també han assistit els consellers de la Presidència, Francesc Homs; d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i de Justícia, Germà Gordó, així com el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, i els alcaldes de Sitges, Miquel Forns, i de Barcelona, Xavier Trias, entre d’altres autoritats.