Antoni Abad: "Més enllà del Procés, ens preocupa l'immobilisme imperant a Espanya"

Les empreses catalanes tenen molt clar que “no es pot continuar amb l’immobilisme actual de l’estat espanyol” i reclamen als poders públics de l’estat una democràcia de qualitat i actualitzada. En aquest sentit, el president de la CECOT Antoni Abad (Terrassa, 1958) recorda que el Govern central no està per sobre de les empreses ni de les persones i que caldria establir “un diàleg permanent i al mateix nivell” entre polítics i empresaris per poder prendre millors decisions i atendre millor l’interès general. Llicenciat en Ciències Empresarials (ESADE) i Màster en Administració i Direcció d’empreses (MBA) és empresari del sector metal•lúrgic i de consultoria financera, entre d’altres, i exerceix el càrrec de màxim responsable de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, amb seu a Terrassa, des de 2005. Aquesta organització, fundada el 1978, compta amb més de vuit mil empreses associades.

-Com es valora des de la CECOT l’any que tanquem?

És veritat que la realitat encara és molt dura i molt dual per empreses i famílies, però de manera agregada es veu més en positiu el present i el futur immediat.

-Des del Govern es parla de recuperació econòmica. Hi estan d’acord, els empresaris?
El Govern parla de dades macro, però a la CECOT les que més ens mirem són les dades micro, perquè són les que afecten al dia a dia empresarial. La falta d’un diàleg regular, discret però permanent entre govern i empreses és el que, per exemple, permetria que els pressupostos públics cada any no fossin una sorpresa sinó la conseqüència precisament d’aquest diàleg. A partir d’aquí és quan un pot establir diàleg, negociació, pacte i acord per posar prioritats.

-Què s’aconseguiria amb aquest diàleg?
Aquest funcionament evitaria coses com les 51 mesures del Govern que porten més costos a les empreses, més complicació de gestió o, fins i tot, més complexitat legislativa i de compliment aprovades en els darrers quatre anys i que hem recollit en un estudi. I aquestes 51 mesures són 51 gols que ens han fet, perquè si hi hagués diàleg, segurament moltes no haurien aparegut o haurien sigut diferents.

-I què li falta al Govern per començar aquest diàleg?
Jo diria que hi ha responsabilitats per les dues parts. Em sembla que és un tema d’actituds i de modernitat. Des del respecte, sembla que des de la Transició, la política ens mira als ciutadans i a les empreses per sobre, perquè ells ja saben el que ens convé i el que ens interessa i prenen les seves decisions. I això em sembla que està més que demostrat que és una fal•làcia.

-Parlant de política, com veuen des del món empresarial el Procés Sobiranista?
L’anem seguint de ben a prop. Recordo que a octubre de 2012, després de la primera gran manifestació de l’11-S, vàrem fer una enquesta a la nostra base associativa i el 98 per cent va dir que “no podem continuar com fins ara”.

-Estan a favor d’una consulta els empresaris que vostè representa?
En el que hem tingut un gran acord és que els grans temes puguin ser consultats. Els empresaris el dret de consulta no el volem per una sola vegada i una sola pregunta, sinó que ens sembla un element estructural de qualitat de la democràcia. I aquesta democràcia porta més de 36 anys funcionant però mai s’ha actualitzat.

-Però creuen que el Procés ha perjudicat a les empreses?
L’enquesta de 2012 també detectava que les empreses que veuen amb més risc aquest procés són les que tenen a la resta de l’estat el seu mercat principal. Per tant, no és una qüestió de dimensió, com a vegades s’ha dit; quan més internacionalitzada està l’empresa, com més exportadora és o com més especialitzada està en un nínxol de mercat, més tranquil•la està en el sentit que el procés polític no l’afectarà. El que tenim claríssim és que no podem continuar com fins ara i hem de tenir un país modern, una democràcia posada al dia, prioritzar diàleg, negociació i acord per prendre millors decisions. Amb perspectiva d’avui cada dia estem més convençuts que més enllà de tot el soroll mediàtic, a Espanya hi ha un immobilisme imperant que no entenen des d’enlloc del món.

-Tornant a les empreses. Quines fortaleses i debilitats té el teixit productiu català per afrontar aquests períodes de canvi?
Crec que, des de Catalunya, una fortalesa enorme que tenim és el fet manufacturer, el fet que tinguem una part del nostre valor afegit tant vinculat a indústria, a exportació i a internacionalització. I les dades, a vegades quan es recullen estadísticament, disten molt del que nosaltres percebem: el 52 per cent de l’ocupació i el 59 per cent del valor afegit estaria dins del concepte que hem anomenat nova indústria i que inclou la indústria extractiva, més tota la indústria manufacturera, més tots els serveis directament vinculats al funcionament d’aquesta indústria. Això ens ho hauríem de mirar com a oportunitat per saber què hem d’atendre a nivell de formació i educació, d’infraestructures, de suport polític i de pressupostos públics...

-Estem, doncs, preparats per competir en un món global?
La veritat és que no hi ha mandra en agafar l’avió i anar a tot arreu a vendre o a comprar. I ho visc de primera mà a dins de la CECOT i el cercle CECOT de Joves Empresaris, que són noves generacions que es miren cada dia més el conjunt del planeta. Això es demostra en què les exportacions a Catalunya s’han anat mantenint.

-Veuen els treballadors catalans preparats per les noves demandes de l’economia?
Aquí sí que la realitat és més dual que mai. Per una banda, quan la ministra de Treball i Ocupació parla del “paro juvenil en España” i dóna aquella dada impactant de que el 50 per cent dels joves espanyols es troben a l’atur s’oblida d’una dada que per mi encara és més important i que convindria que ho expliqués pel valor pedagògic que té i que és que d’aquest 50 per cent de joves espanyols a l’atur, resulta que si mirem el seu nivell de formació, més del 60 per cent té com a nivell de formació només la Secundària Obligatòria.

-Però també tenim joves molt qualificats...
En l’altre extrem d’aquesta realitat tan dual és que cada dia tenim joves més qualificats que han estudiat aquí i han complementat estudis a fora. També és veritat que tenim una part d’aquests, una part petita, que estan treballant a l’estranger, però des de la CECOT això no ens ho mirem gens en negatiu perquè creiem que la majoria tornarà i que és molt bo que facin un recorregut formatiu i professional a l’estranger perquè després seran els que lideraran les nostres empreses i el nostre país.

-El context econòmic també sembla haver animat l’esperit emprenedor dels catalans.
El nostre principal valor són les persones, la seva capacitat d’iniciativa, la seva capacitat d’assumir risc... i tot això conforma una societat on aquests valors ajuden a tenir una organització social i un conjunt de moltes empreses que donen possibilitats que les persones puguin tenir feina, molt important, que pugui haver-hi excedents, entre ells els impostos, i que al final tinguem una societat del benestar, no un Estat del Benestar, que també forma part d’aquesta explicació per mi a vegades màgica: els estats no ens donen res, ens retornen el que prèviament els hem aportat amb el nostre esforç. Si tot això ho acabéssim de vestir bé amb alguns ajustos d’algunes normes fiscals i mercantils que ajudessin més a l’emprenedoria, tindríem un impuls molt més important.

-Parlant del territori. Com estan afrontant els municipis aquests canvis?
Cada dia detecto més ganes de col•laboració público-privada, més ganes d’entendre que ells tenen una obligació de gestionar bé els recursos i que aquesta col•laboració és beneficiosa. Saben que, a més a més, l’escala de gestió de molts temes ja no pot ser el municipi sinó que han de tenir punts de trobada per sobre de la municipalitat i on també hi ha d’haver representació dels empresaris. Ens hem de mirar el territori en el sentit més ampli en quant a potencialitat, a perspectives de futur i en quant a gestió de temes com la mobilitat, residus, infraestructures, etc.

-Què hem d’esperar a Catalunya per al 2015?
El que hem d’esperar és que continuem avançant en termes de competitivitat, de país i de les empreses. Però per tenir un país competitiu i que busca la cohesió social, cal tenir una economia en creixement. I això es lliga a les Administracions que han de treballar per ser més eficients i acompanyar al teixit empresarial. Si fem aquests passos, crec que anirem cap a un país més modern. I això s’ha de basar en un diàleg entre la societat política i l’empresarial, però establert en el mateix pla, per poder prendre millors decisions i atendre millor l’interès general. Necessitem una societat business oriented, pro empresa i pro persona, que són els dos elements més importants per encarar el futur.