Can Falç

Identifiquen una etiqueta de Malvasia de Sitges del 1811 com la més antiga d'un vi català

La investigació sosté que la primera etiqueta en aquests termes podria correspondre, fins i tot, a dos anys abans, el 1809, quan Ramon de Dalmau deixa Sitges i se’n va a Mallorca

Identifiquen una etiqueta de Malvasia de Sitges del 1811 com la més antiga d'un vi català. Ajuntament de Sitges

Identifiquen una etiqueta de Malvasia de Sitges del 1811 com la més antiga d'un vi català. Ajuntament de Sitges

L’etiqueta de vi més antiga és de Malvasia de Sitges. Una recent investigació de l’historiador i arxiver, Xavier Miret, ha permès descobrir aquesta documentació, que aporta nou valor al pes rellevant que el vi de Sitges va tenir al país.

Data de 1811 i du inscrit en gran la paraula “Malvasía” com a reclam comercial, acompanyada de l’explicació “De casa Fals de Sitges de Catalluña comprada en Palma de Mallorca calle de Apuntadores”. Medeix 6 x 4 centímetres i correspon a la producció de Malvasia de Sitges que el sitgetà Ramon de Dalmau i Falç havia comercialitzat a Mallorca, on s’hi va traslladar amb la seva família l’any 1809 per lliurar-se dels riscos de la invasió napoleònica a Catalunya.

L’etiqueta forma part del fons Can Falç, dipositat a l’Arxiu Històric de Sitges. Un recent treball del seu director, l’historiador Xavier Miret i Mestre, amb motiu de les jornades tècniques sobre la Malvasia de Sitges –celebrades el passat novembre en la Setmana de la Malvasia– ha permès ampliar encara més els orígens comercials del vi a Catalunya i datar-los, com a mínim, al 1811. Fins aleshores, de Can Falç hi havia constància d’una etiqueta de la dècada de 1820, que va aparèixer reproduïda en el llibre Don Josep Bonaventura Falç i la seva època, de Josep Carbonell i Gener (1977).

El treball de Xavier Miret constata que no hi ha documentada de moment cap altra etiqueta de vi a Catalunya anterior a aquesta data. De fet, la seva investigació sosté que la primera etiqueta en aquests termes podria correspondre, fins i tot, a dos anys abans, el 1809, quan Ramon de Dalmau deixa Sitges i se’n va a Mallorca, on hi restarà fins el 1814.

L’historiador Xavier Miret apunta que “aquesta etiqueta no és només una etiqueta de vi, sinó un document que dóna fe de la primera marca de vi de Catalunya i, qui sap, si de l’Estat i la península”. Miret afegeix que “fins al present no se’n coneix cap de tan antiga i tot indica que, tant a Catalunya com a la resta de la península, les marques de vi eren posteriors”.

Can Falç. Ramon de Dalmau i Falç va heretar del seu germà Josep el patrimoni vitivinícola familiar de Can Falç l’any 1809. Josep de Dalmau i Falç havia viatjat per França i altres països europeus, que ja aquells anys comercialitzaven els seus vins amb etiquetes i presentacions diverses.

Poc després d’assumir el llegat de la Malvasia de Sitges, Ramon de Dalmau va marxar amb la seva família a Mallorca i se’n va endur, a la casa del carrer Apuntadors de Palma que hi va adquirir, la malvasia que hi havia als cellers de Can Falç, a la Ribera de Sitges, així com ampolles de vidre i taps de suro. A Palma va fer imprimir les etiquetes amb les quals va comercialitzar el vi produït a Sitges.

Una producció en descens… i actual ascens. Cent anys abans d’aquests moviments, el 1716, a Sitges hi havia 300 hectàrees de vinya, de les quals 90 eren de malvasia. No era, doncs, l’única varietat, però sí la més preuada pels consumidors més exigents i la que propiciava més comerç exterior. Al llarg del segle XVIII, però, es va iniciar la reculada de la producció de malvasia, ja que el 1772, les hectàrees s’havien reduït a 70.

La pèrdua de producció va augmentar perillosament en la segona meitat del segle XX, fins que el 1980 només quedaven 3 hectàrees de Malvasia de Sitges, les pròpies del Celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista, que formaven part del Llegat Llopis. El projecte per recuperar prestigi i ampliar producció va permetre que el 2010 ja fossin 10 hectàrees, de la mà de les noves plantacions, especialment a Ribes. Actualment, en són 100, repartides entre 33 elaboradors d’arreu del país –especialment el Penedès, una de les dues denominacions que reconeixen la Malvasia de Sitges–, que en els darrers anys s’han sumat al projecte per estendre la producció d’aquesta variant autòctona més enllà del terme de Sitges. Aquesta xifra es doblarà en els propers anys, gràcies a les recents plantacions.

El CIM

Des que es va inaugurar, ara fa tres anys, el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges –depenent de la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista– es dedica a fomentar l’estudi i difusió d’aquesta variant i, al mateix temps, conjuntament amb el Celler del mateix Hospital propiciar l’ampliació de la producció, també amb altres elaboradors.

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, ha posat de manifest que “en els últims anys hem treballat estretament amb la Fundació de l’Hospital per reivindicar i posar en valor el llegat de la Malvasia de Sitges, les quals el seu Centre d’Interpretació es un espai fonamental i un epicentre cultural de divulgació imprescindible”. A més, Xavier Salmerón assegura que “difondre la troballa ens posiciona Sitges com un municipi amb un passat històric vinícola de primer odre. A més, que l’etiqueta formi part dels fons documentals de l’Arxiu Històric municipal ens permet valorar encara més els fons dipositats en aquest arxiu”.

La directora del CIM, Alba Gràcia, ha apuntat “el Celler de l'Hospital va mantenir la flama en moments de decadència de la producció, gràcies al Llegat Llopis, heretat el 1935, i ara, el CIM vol amplificar de manera renovada la història i el patrimoni immaterial de la malvasia de Sitges”.

  


 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!