Centre Vitícola del Penedès

Brota a l'Alt Penedès la primera vinya de la península Ibèrica plantada amb ceps de 80 centímetres

L'alçada dels troncs permet als viticultors optimitzar costos durant l'etapa inicial del conreu

Brota a l'Alt Penedès la primera vinya de la península Ibèrica plantada amb ceps de 80 centímetres. ACN

Brota a l'Alt Penedès la primera vinya de la península Ibèrica plantada amb ceps de 80 centímetres. ACN

Una vinya situada a Sant Sebastià dels Gorgs, al terme municipal d'Avinyonet del Penedès, és la primera de la península Ibèrica en veure créixer ceps plantats amb troncs de 80 centímetres. Són exemplars que mesuren més del doble que els ceps que es planten habitualment. La iniciativa ha estat del viver Casa Jaume Sabaté – Centre Vitícola del Penedès, que va apostar per introduir-los a l'Alt Penedès replicant experiències vistes a Alemanya, i el viticultor Albert Valldosera ha estat el primer en desplegar-ho al camp. N'ha plantat 12,5 hectàrees, amb un total de 40.000 ceps. El fet que les diferents varietats s'empeltin a 80 centímetres de terra permet optimitzar costos de conreu durant els tres primers anys, ja que el cep es forma més ràpid.

Albert Valldosera i els tècnics viveristes Pol i Enric Regull van aliar-se el passat mes de febrer per plantar 40.000 troncs de cep d'una alçada mai vista abans al Penedès ni enlloc de la península Ibèrica. Amb les 12,5 hectàrees decidien apostar per un nou tipus de conreu després de diversos estius experimentals en què havien testat els pros i contres dels ceps de 80 centímetres. Al final, els beneficis van fer decantar la balança i aquest estiu la vinya ha fet la seva primera floració.

Pol Regull recorda que els troncs que s'utilitzen habitualment per després empeltar les varietats de raïm mesuren uns 37 centímetres com a molt. Els ceps introduïts ara, en canvi, "broten molt més amunt i no cal esperar que el tronc agafi alçada, sinó que només ha d'agafar forma cap als costats per emparrar-se". Assegura que un cep convencional triga tres anys a formar-se, mentre que els de 80 centímetres en tenen prou amb un parell d'estius.

Al mateix temps, ressalta que l'alçada permet que la planta "tingui més reserves". Això, en anys de sequera com el que estem vivint, dona al cep més capacitat de brotar "amb força". El seu germà, Enric Regull, considera que això juga a favor del nou escenari que el canvi climàtic dibuixa per a la vitivinicultura, ja que el sector està resignat a haver d'enfrontar-se a estius que cada cop seran més calorosos i secs.

"El fet que les plantes tinguin més reserves també garanteix més èxit en el primer any de floració", recalca Enric Regull, que també assenyala les facilitats que suposa per als treballadors del camp. I és que, el fet de fer els empelts a més alçada, també evita haver de posar protectors contra els atacs dels conills i redueix les possibilitats que apareguin brots a mig tronc.

El viticultor Albert Valldosera, amb més de 40 anys d'experiència, assegura que l'absència de brots intermitjos suposa un gran avenç. "Amb un cep convencional, és com si la saba pugés amb una escala, mentre que ara ho fa ràpidament amb ascensor", explica metafòricament, tot destacant que hi ha varietats com el Macabeu i el Xarel·lo on preveu un "estalvi important" perquè tenen tendència a generar molts d'aquests brots que ara s'estalviaran.

Al mateix temps, destaca que els ceps més alts són aptes per al conreu ecològic i assenyala que faciliten l'agricultura regenerativa, "ara que sembla que el sector tendeix cap a aquesta pràctica". Valldosera relata que els ceps de tronc més curt tenen tendència a generar arrels secundàries que fan perdre vigor a la planta, "especialment en anys de sequera". "Amb la planta més alta, en canvi, pots deixar créixer l'herba sense patir que hi hagi altres arrels que xuclin l'aigua", afegeix.

Finalment, assegura que els troncs de més alçada afavoreixen el treball mecanitzat a la vinya, "fet que resol els problemes que té la pagesia a l'hora de trobar veremadors", si bé puntualitza que alguns conreus els cull a mà perquè així li ho demanen els elaboradors de vins a qui ven el raïm.

Valldosera celebra els resultats obtinguts fins ara a les 12,5 hectàrees, on ha empeltat exclusivament Xarel·lo. Precisa que els troncs de 80 centímetres són aptes per a totes les varietats i el raïm que en sortirà està homologat per elaborar vins i escumosos amb DO. Aquest estiu els ceps ja donen els primers fruits, però Valldosera apunta que no són aptes per ser collits. La primera verema completa està prevista per al 2024, quan preveu distribuir el raïm als diversos cellers amb qui treballa habitualment. També el 2024 preveu plantar 17.000 ceps més.

Des del viver Casa Jaume Sabaté asseguren que l'èxit d'aquesta vinya a Sant Sebastià dels Gorgs ha despertat l'interès d'altres viticultors. Els últims mesos han venut els mateixos ceps a pagesos de la DO Costers del Segre, de la DO Ribera del Duero i també a Portugal. Pol i Enric Regull celebren que al viver ja treballen en la producció de prop de 40.000 ceps més per ser distribuïts l'any que ve.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!