INNOVI

La regeneració dels sòls i els crèdits de carboni centren el V Simposi de Viticultura Regenerativa

L’AVR i l’INNOVI reuneixen experts per aprofundir en un model de canvi per a l’agricultura

La trobada presenta els darrers avenços per combatre el canvi climàtic des del sector

La regeneració dels sòls i els crèdits de carboni centren el V Simposi de Viticultura Regenerativa. EIX

La regeneració dels sòls i els crèdits de carboni centren el V Simposi de Viticultura Regenerativa. EIX

La regeneració dels sòls i el potencial dels crèdits de carboni com a eina per combatre la crisi climàtica han centrat el 5è Simposi de Viticultura Regenerativa, celebrat aquest dijous 12 de juny al Vinseum de Vilafranca del Penedès. Organitzat per l’Associació de Viticultura Regenerativa (AVR) i el clúster vitivinícola INNOVI, l’esdeveniment ha reunit experts i investigadores per posar en valor l’agricultura com a aliada imprescindible en la reducció d’emissions i la recuperació dels ecosistemes agraris.

La inauguració del Simposi ha anat a càrrec de l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, i del director general de l’INCAVI, Joan Gené, que han destacat el compromís del sector amb la sostenibilitat. La presidenta d’INNOVI, Mireia Torres, ha subratllat el creixement de l’entitat —ja amb 125 socis en gairebé una desena de països— i ha defensat la viticultura regenerativa com “un dels models agrícoles amb més sentit en un context de canvi climàtic”.

Agricultura com a magatzem de carboni

El doctor en Agronomia Luis López Bellido ha iniciat el bloc de ponències exposant el paper fonamental del sòl agrícola en l’emmagatzematge de carboni, ja que conté fins a tres vegades més carboni que l’atmosfera i la vegetació conjuntament. Segons López Bellido, la recuperació d’aquesta capacitat passa per canviar pràctiques agrícoles i comprendre millor la dinàmica del carboni orgànic al sòl. “Cada hectàrea pot capturar entre 0,8 i 4,5 tones de CO₂ equivalent l’any”, ha explicat.

Els crèdits de carboni, una eina complexa però amb futur

El cap del Servei de Polítiques Transversals i Acció Exterior del Departament d’Acció Climàtica, Salvador Samitier, ha abordat el mercat dels crèdits de carboni, destacant-ne la complexitat tècnica i reguladora. Ha remarcat la necessitat urgent d’estandardització per garantir-ne la fiabilitat i evitar pràctiques especulatives o ineficients. En la mateixa línia, els experts del centre tecnològic BETA (UVic) han defensat la creació d’un marc sòlid per als crèdits de carboni provinents de l’agricultura regenerativa, que poden suposar un nou ingrés per als pagesos i un avantatge competitiu per al sector.

Sòls més sans, plantes més fortes

El darrer bloc del Simposi ha aprofundit en les tècniques per restaurar els sòls agrícoles. La microbiòloga Isabella Tomasi ha presentat una innovadora metodologia basada en l’equilibri pH/potencial redox per millorar la salut de les arrels i augmentar la resiliència de la vinya. La investigadora Amaia Nogales (IRTA) ha exposat els resultats preliminars d’un estudi sobre la inoculació de fongs micorrízics, claus per millorar la fertilitat i la vida al sòl, mentre que Xavier Domene (CREAF) ha destacat el valor dels projectes per augmentar la biodiversitat del sòl com a ecosistema viu.

Cap a un manual de bones pràctiques

Els doctors Marc Viñas i Felicidad de Herralde han presentat les primeres conclusions del projecte Vitiregenere, que avalua l’impacte real de la viticultura regenerativa sobre el sòl i la capacitat de segrest de carboni. També han anunciat la publicació d’un manual de bones pràctiques, ja disponible, per orientar els professionals del sector cap a un model agrícola més sostenible, resilient i amb capacitat d’adaptació climàtica.

Amb una participació àmplia i ponències d’alt nivell, el 5è Simposi ha confirmat que la viticultura regenerativa no només és una alternativa viable, sinó també una eina imprescindible per garantir el futur del sector en un planeta que demana acció urgent.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local