Dos garrafencs culminem l’Ultraman d’Asturies

L’Ultra Triatló Tierra Astur, conegut com l’únic Ultraman que se celebra a l’Estat sense equip d’assistència obligatori, va tornar a convertir les carreteres i muntanyes d’Astúries en escenari d’una de les proves més dures de l’esport mundial. Entre els valents que hi van prendre part, hi havia dos noms vinculats a la comarca del Garraf: David Orpi, de Vilanova i la Geltrú, i Cosme Pon, de Cubelles.

Ambdós comparteixen club i entrenaments, i en el seu dia a dia mantenen una relació esportiva de confiança: Cosme és entrenador i David el seu deixeble. Aquest cop, però, tots dos es van enfrontar al mateix repte en igualtat de condicions: completar els 504 quilòmetres del recorregut en tres jornades exigents que posen a prova límits físics i mentals.

Etapa 1: la fredor del Sella i la duresa del Fitu

El primer dia, els participants es van submergir en les aigües del riu Sella per recórrer 10 quilòmetres de natació. La sortida matinal, entre corrents i una temperatura fresca, ja suposava un primer filtre natural.

Un cop a terra, l’etapa continuava amb 140 quilòmetres de ciclisme. El gran protagonista de la jornada va ser el doble ascens al mític Alto del Fitu, un port de gairebé 10 km i uns 590 metres de desnivell positiu, conegut per les seves vistes espectaculars sobre la costa i els Picos de Europa. L’esforç acumulat en aquesta doble pujada va deixar clar des del primer dia que l’Ultraman no és només resistència, sinó també capacitat de gestionar l’esgotament.

Etapa 2: 270 km de bicicleta a través d’Astúries

La segona jornada, dedicada íntegrament a la bicicleta, obligava a completar 270 km per carreteres sinuoses i amb nombrosos trams de desnivell acumulat. Entre els punts clau, destacava el pas per l’Alto de la Rebollada, però sobretot el constant trencacames d’un recorregut que serpentejava entre pobles i valls asturianes.

Les llargues hores sobre la bicicleta es convertien en un repte psicològic tant com físic: el temps màxim de 12 hores exigia mantenir un ritme constant sense marge per a gaires descansos. La jornada va posar a prova la constància i la capacitat d’alimentar-se i hidratar-se correctament, aspectes crucials per afrontar el que encara havia de venir.

Etapa 3: la doble marató que marca la diferència

El tercer i últim dia arribava amb el que molts consideren el veritable cor de l’Ultraman: 84 km corrent, una doble marató que posava punt final a tres dies de lluita contra el rellotge i contra un mateix.

El recorregut, en bona part pla i dissenyat amb avituallaments cada 5 km, permetia avançar a ritme constant, però la fatiga acumulada feia que cada passa fos un triomf. Des d’Arriondas fins a Ribadesella, els corredors creuaven pobles i carreteres secundàries en un trajecte que es feia etern, però que culminava amb l’emoció indescriptible de travessar la línia d’arribada.

Més enllà del crono: valors i amistat

Finalitzar un Ultraman és molt més que sumar quilòmetres. És perseverança, constància, humilitat i capacitat de superar obstacles. Tant David Orpi com Cosme Pon van aconseguir arribar a la meta, convertint-se en finishers d’una prova llegendària que no tots els que la comencen poden acabar.

La seva gesta, a més, simbolitza la força de la complicitat esportiva: entrenats i preparats durant mesos, van viure plegats una experiència que difícilment oblidaran. Més enllà de la relació d’entrenador i esportista, aquest Ultraman reforça els vincles que només s’entenen quan es comparteixen reptes d’aquesta magnitud.

Un repte que deixa empremta

Amb les medalles lliurades en la cerimònia final, el cansament acumulat quedava enrere i donava pas a l’orgull. Cosme i David ja poden dir amb veu alta que formen part de la petita comunitat de triatletes que han completat un Ultraman a Astúries. Una fita que, més que al palmarès personal, pertany al terreny dels records i de les grans històries esportives.