El Vilanova pateix, però aconsegueix tres punts importantíssims davant la F.E. Figueres

El Vilanova tenía avui un altre partit complicat, contra un rival que necesitava els punts per sortir del descens,. I es que en tota la temporada el conjunt del Garraf està tenint més problemes a l’hora de guanyar amb equips de la zona baixa. Els de Santi Palanca han sortit avui amb un 4-3-3 per tal de tenir més preséncia al mig del camp on hi eren Gimeno, Juanje i Iván Villanova. Tot i això al Vilanova li ha seguit costant organitzar el joc per la zona ample, durant tota la primera meitat no s’ha creat cap ocasió clara de perill, i es que les bandes eren pràcticament nules. Ha estat una primera meitat molt trabada, similar a la de l’últim partit a casa contra el Rubí, els locals no es sentien còmodes , es perdien moltes pilotes al mig del camp on Juanje i Gimeno estaven molt desacertats. Els mals però no s’han acabat aquí i es que el conjunt visitant s’ha avançat al marcador a la mitja hora de joc amb una rematada que Manel no ha pogut fer res per evitar. Ja avans del gol el Figueres havia avisat amb un xut després d’un servei de còrner que Alfonso ha tret sota pals.

Després d’encaixar el gol el Vilanova a millorat lleugerament, però es continuaven perdent masses pilotes a la zona ample. La millor oportunitat ha estat en un servei de còrner on el pal ha evitat un gol olímpic després d’un llançament de còrner llençat per Juanje.
A la represa tot ha canviat, el Vilanova ha sortit amb moltes ganes i ha fet tot el contrari que en els primers 45 minuts. Amb els extrems més oberts per bandes es creava molt perill, a més s’ha passat a jugar amb tres defenses, Alquezar ha avançat la seva posició colocant-se com a pívot i quasi al mateix temps Gimeno ha estat substituit per Nefta. Un canvi molt efectiu i es que arrel d’aquí el Vilanova ha tingut una altre cara, es començava a controlar i crear joc i donava l’impressió que el gol de l’empat podía arribar en qualsevol moment.

De fet, ha estat a punt, Avila ha fet una molt bona jugada per banda, provocant un còrner i en el llançamanet d’aquest còrner Victor Duràn ha rematat al travesser. Ha estat l’últim avís avans del gol, l’empat ha estat obra de Sellarés al recullir un refús després d’un xut d’Avila, el pichichi del Vilanova n’ha tingut prou en posar la cama per superar el porter visitant. Un gol que ha donat esma tant a l’equip com a l’afició que fins llavors havia estat molt apagada. Poc després ha arribat el segon, després d’un servei de cantonada la pilota li ha caigut a David Avila, qui de volea ha fet pujar el 2-1 al marcador.
El partit havia canviat molt però tot i això el conjunt visitant no ha deixat de donar sensació de perill, amb el marcador advers han tingut alguna aproximació que la defensa ha sapigut solvantar amb encert.

Un encert, que no li ha faltat a Víctor Duràn, on de nou després d’un còrner ha rematat de cap al fons de la xarxa.Era el 3-1 i tot feia pensar que el Vilanova tenia ja els tres punts a la butxaca, però no ha estat així. A partir d’aquest gol els visitants han apretat molt, encoratjats sobretot per un segon gol molt ràpid que els ha ficat novament dins del partit. El gol ha vingut després d’una genial jugada on un jugador visitant ha recollit la pilota desde el mig del camp, ha superat per velocitat a Iván Villanova i arribat fins l’àrea on ningú l’ha pogut aturar, i aquest amb un toc sutil ha creuat la pilota davant la sortida de Manel. Un gol molt maco, que ha fet despertar als figuerencs que s’han volcat de ple a la recerca de l’empat. Un empat que hagués arribat a no ser per la gran actuació de Manel que ha aturat dos xuts molt compromesos. El Vilanova ha patit molt però finalment s’ha emportat tres punts vitals, ja no només per l’importància en sí dels punts sinó també per recuperar la moral després d’uns partits força complicats on l’equip s’ha vist bastant espés.

El proper diumenge el Vilanova es desplaça al camp del Manresa, un equip incómode que va començar la lliga sorprenent a tothom , ocupant durant moltes jornades els llocs de play-off però que en mica en mica s’ha anat desinflant. Tot i això no val a badar.