Una final de pares a fills

L’afició del Club Patí Vilanova ha hagut d’esperar 29 anys per poder tornar a veure el seu equip en una final europea. La primera vegada va ser el 1977, quan l’equip vilanoví es va enfrontar a la final de la Copa d’Europa amb l’Sporting de Lisboa. El resultat final va ser un desastre per als catalans, que van perdre per un global de 12 a 3. En la memòria, però, queda el record d’una gesta heroica protagonitzada per un club modest que en aquell moment reunia alguns dels millors jugadors del país. Entrenat per “Ciscu” Prats, l’equip estava integrat per, entre d’altres, Carles Trullols, Manuel Edo, Joan Pena, Pere Font, Juanjo i Pere Ferrer, i Jordi Ventura, els quals formaven la columna vertebral de la selecció espanyola. Però ni amb un equip així n’hi va haver prou per guanyar, “perquè nosaltres només érem un club, i ells, una selecció”, recorda Joan Pena.

Maniobra política

El que diu aquest exjugador no respon a un eslògan polític, sinó a un fet. Carles Trullols, considerat un dels millors porters d’hoquei patins de tots els temps, recorda que “els portuguesos van reconvertir la seva selecció en un equip per evitar que un club català tornés a guanyar la Copa d’Europa”. Juanjo Ferrer, que es va perdre la final a causa d’un accident de trànsit, explica que “el més important és que encara ara la gent ens considera moralment els guanyadors”. I és que el Vilanova era, i és, un equip modest, i perdre la Copa d’Europa “va representar tocar sostre”, diu Pena, “i la baixada va ser dura”. Trullols ho explica així: “jo i uns quants més vam aterrar a Vilanova procedents del Cerdanyola. Entre tots vam reconvertir el que ja era un equip molt bo en un que gairebé ratllava la perfecció, però aquella final ens va mostrar els nostres límits”. Després de la desfeta, el Club Patí Vilanova va haver de fer la seva particular travessa pel desert i part dels seus actius van marxar a altres equips, com el mateix Trullols, que va ser fitxat pel FC Barcelona.
Nova època

Ara, però, hi ha indicis que s’inicia una nova època d’or. Llorenç Mateu i Juanjo Zapatero han ocupat diversos càrrecs al club i la seva memòria és una immensa base de dades. Expliquen que el Patí Vilanova fa el gran salt als anys 60, “estrenant pavelló nou, dos subcampionats de lliga i semifinalista a la Copa d’Europa”. I té mèrit per a un equip fundat als anys 50. Miquel Altadill, que té el carnet de soci número 2, explica que la primera junta, encapçalada per Josep Giménez Nin, sorgeix en un dinar al restaurant Marina Can Coll. Per Altadill, “el pes d’aquest esport a Vilanova em fa ser optimista, però si no hi ha èxits podem tornar a caure”.

Conscients, doncs, que a la tercera pot anar la vençuda, el Club Patí Vilanova l’Ull Blau, el seu nom actual, ha contractat un entrenador portuguès per allò de “si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell”. És José Querido, qui assegura que “tenim possibilitats de guanyar la Cers”, però, potser el més important, és que “estem posant els fonaments d’una estructura esportiva que pot evitar patiments innecessaris en un futur”. El porter de l’actual equip, Pau Viadel, és més optimista: “Sí, el FC Barcelona és el millor equip del món, però en els darrers temps també ha demostrat la seva feblesa”.
L’actual president, Sergi Marrugat, està satisfet: “la final de la Copa de la Cers és la culminació d’un somni, i sigui quin sigui el resultat, segur que farem un bon paper”. És l’hora de jugadors com Roger Boira, David Ros Santi Julivert i Josep Manuel Edo, potser qui millor simbolitza l’encaix del passat amb el present: “el meu pare, Manuel Edo, va jugar la final de la Copa d’Europa contra l’Sporting de Lisboa. Guanyar la Cers pot ser també una manera de retre homenatge a aquell històric equip”. Dues generacions unides per una mateixa passió i a l’espera d’un títol internacional, que sigui el colofó a una trajectòria d’un equip modest de 600 socis i un pressupost anual de 425.000 euros. Com diu Marrugat, “més ja no podem fer”.



Fitxa Club Patí Vilanova

Nom: Club Patí Vilanova l’Ull Blau
Any de fundació: 1950
Primer partit oficial: 19 de marc de 1951 contra el llavors F. de J. Sitges
President fundador: Josep Giménez i Nin
President actual: Sergi Marrugat
Entrenador actual: José Querido
Palmarès: campió de Catalunya 1964 i 1966, Campió d’Espanya (actual Copa S. M.) 1964, 1968 i 1976. Campió Copa de la Generalitat 1997. Sotscampió de Catalunya l’any 1967, d’Espanya el 1966 i 1967, lliga nacional/lliga divisió d’honor (1966, 1968 i 1976). Semifinalista de la Copa d’Europa de Clubs el 1969 i sotscampió el 1977.
Número de socis: 600
Seu: Pavelló de la Plaça de les Casernes
Web oficial: www.pativilanova.com
Posició actual Ok Lliga: cinquè amb 41 punts (Jornada 27)

(Article publicat al diari AVUI el 3 d'abril de 2006)