Als Bordegassos els falla la confiança

La colla de Vilanova va arrencar de tres de vuit. Una aposta tan valenta i alhora arriscada. Després de desmuntar una pinya, es va donar per vàlid l’intent. El castell no presentava dificultats importants tot i que el rengle de la buida quedava més alt. La lentitud en l’execució feia preveure un castell llarg i treballat. Amb els dosos a l’esquena dels quints, la primera oscil•lació va fer que el cap de colla ordenés el desmuntage del castell. En ronda de repetició els groc terrosos van tornar a afrontar el repte. Si al primer intent el tronc no dubtava, en aquesta ocasió es feien evidents els dubtes als pisos superiors. També abans que els dosos es col•loquessin, un quint va tancar-se cap a la seva dreta dificultant el pas de la canalla, que va percebre perfectament els dubtes al mateix tronc i va optar per fer el mateix que abans, ara sense l’ordre de cap tècnic.

L’espiral d’intents desmuntats anava minant la moral d’uns Bordegassos que a segona ronda topaven amb una altre castell de vuit, ara el quatre, un castell que ja han descarregat aquesta temporada. Aquesta vegada els dosos no havien arribat ni a l’alçada de quints al moment de tirar avall. Els dubtes seguien al mateix nivell, si bé en aquest cas el quatre pujava desquadrat. Les vibracions no eren positives i calia fugir com fos de la dinàmica de desmuntatge. Un cinc de set balsàmic va servir perquè els Bordegassos es posessin al sarró el seu primer castell de la diada. No va ser un cinc especialment brillant: un dels regles de la torre estava molt allunyat del rengle del tres. Però el castell es va descarregar sense patiment. Tot i el cansament que arrossegava bona part del tronc, els vilanovins van encarar la torre de set a tercera ronda. La torre va estar molt ben controlada en tot moment i el tronc i la pinya van demostrar que de fusta castellera continua havent-n’hi. Una consecució que com a mínim permetia mantenir la dignitat en una diada, desafortunada, que havia estat marcada per un atreviment en les intencions inicials. Aquesta torre de set va ser la primera que Andreu Vedo va descarregar al pis de dosos. El mateix Andreu va ser un dels castellers que van tenir una actitud més positiva de cara a animar la resta de canalla als intents desmuntats de castells de vuit. Un pilar de cinc posava punt i final a una diada en què els Bordegassos van anar de menys a més.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va oferir el millor castell de la jornada. Els rosats van sumar el seu segon quatre de vuit amb l’agulla de la temporada. L’espectacular quatre amb el pilar va estar executat magistralment. La segona ronda i la tercera van servir perquè els vallencs provessin els troncs que hauran d’anar al damunt d’un folre amb uns tres i quatre de vuit força lleugers. Els de l’Alt Camp ja havien mostrat la seva excel•lència pilanera a primera ronda i, a la ronda de pilars, van descarregar un dels millors pilars de sis que se li recorda a la Colla Vella. Qui sí que va dur a plaça folres va ser la Jove de Tarragona, que va sortir de torre de vuit. La Jove va continuar amb el tres i el quatre de vuit. Una bona actuació que consolida els liles com una colla amb gran regularitat sobre la gamma bàsica de vuit, a més de la torre folrada

Tot i que la diada castellera més important ja ha passat, els Bordegassos continuen prenent part de la festa major. Divendres participen al cercavila i realitzen una exhibició breu al finalitzar a la plaça de la Vila. Dissabte, seran presents a l’anada i la sortida d’ofici. Pels volts de quarts d’una del migdia, la colla vilanovina actuarà a la plaça de la Vila. Tot sembla indicar que els grocs optaran pels castells de set i mig, a més de la torre de set. De totes formes, depenent de la presència de camises grogues a plaça, la colla vilanovina podria disposar d’una bona oportunitat per reaccionar i descarregar un castell de vuit a la seva Festa major.