El CF. Vilanova continua somiant gràcies a la victòria per 2-1 davant la Rapitenca

Partit molt tàctic el que s’ha viscut aquesta tarda al Municipal dels Alumnes Obrers. Els dos equips s’hi jugaven molt, encara que per causes ben diferents i es que la Rapitenca no volia sortir sense cap punt de Vilanova, ja que s’estàn jugant la permanencia, i el locals en canvi, necessitaven una victòria per no entregar definitivament les seves opcions a fer la promociò d’ascens.

Els dos equips han sortit amb molt respecte, sense correr riscos I aixó ha fet que el partit no fós gens entretingut de cara a la galeria. Però si algu ha disposat de més espais i intenció per buscar el gol aquest ha estat el Vilanova. La primera gran ocasió l’ha tingut Ibrahim, que repareixia desprès de la seva lesió. El seu retorn era esperat per tots i es que és un jugador ara per ara insustituible en aquest Vilanova. I ho ha demostrat, com deiem, primer avisant amb un xut potent que el porter ha pògut desviar a còrner i ja a la segona meitat al minut 60, anotant l’1 a 0 tot rematant un servei de falta centrat per Edgar. Abans del gol, bones intencions per part dels dos equips pero poques ocasions, el joc transcurria al cercle central, hi havien molts despropòsits per part dels dos equips, i aixó ha fet minvar el joc elegant d’atac.

A la represa res ha canviat, però el Vilanova ha pogut jugar amb més tranquilitat després del gol d’Ibrahim. Llavors la Rapitenca ha avançat linies, però en cap moment ha estat capaç de crear alguna ocasió clara o inquietar a un Carulla que avui ha tingut poca feina. En canvi, ha estat el Vilanova qui ha sentenciat amb un llençament de falta picat per Avila, on la pilota ha estat lleugerament desviada per un defensor visitant, introduint-se així al fons de la xarxa. Ja en el temps afegit la Rapitenca ha fet el gol de l’honor en un ràpid contraaac davant d’una defensa un pél desencertada.

Avui més que el joc, el que contava era aconseguir els tres punts, cosa que s’ha aconseguit i ara caldrà no fallar el proper diumenge a Palamòs tot esperant alguna ensopegada de Gavà o Girona.