Històrica victòria del Vilanova sobre el Barça

De històrica cal considerar la victòria del Vilanova, aconseguida aquest vespre al Pavelló de la Plaça de les Casernes, ja que com a mínim hauríem d’anar fins als anys 70 per trobar-ne una altre en competició de Lliga de Divisió d’Honor o el que es igual l’actual OK Lliga.

Dir per endavant que el triomf ha estat just i merescut, per tot un seguit d’aspectes i per a nosaltres el més important ha estat la gran actitud i serietat defensiva, la mateixa que tant hem trobat a faltar al llarg de la temporada. Si a això li sumem les ganes, el coratge, i els encerts davant la porteria rival, ja que avui s’han materialitzat en un alt percentatge les ocasions creades, tindrem el resultat que s’ha produït.

I cal pensar que davant hi havia el Barça, que s’ha presentat amb totes les seves figures, però que aquesta nit, s’han trobat amb un contrincant incòmode, amb un ambient enfervorit amb els seus però gens agressiu amb ells. Els blau granes no han pogut jugar com els hi agrada que es amb un marcador més o menys clar i que els permeti especular i esperar les seves ocasions. En els cinc darrers minuts han atacat a la desesperada i això afavoria, si més no als locals que en aquests minuts haurien pogut ampliar el marcador.

La primera part ha esta molt igualada i distreta, en la que el Barça ha enviat dues boles als pals, però que no ha trobat el forat fins al minut 19 i mig, amb un gran gol marca de la casa de Borregan, que ha trobat a Arellano un pel tapat. Malgrat el gol el Vilanova no s’ha ensorrat, i ha mantingut el seu ordre tàctic que li ha permès arribar al descans amb aquesta mínima desavantatge. 

A la segona part, el partit ha seguit igual, amb un Barça especulant i esperant les oportunitats, que per sort pel Vilanova ha arribat al minut 8 i mig en transformar Julivert un penal, que ha aturat en primera instància Aitor Egurrola. Al minut 12, ha arribat potser una de les jugades clau de l’encontre, al aturar Arellano un penal molt discutible llençat per Carlos López. A partir d’aquí el partit s’ha obert una mica més i en el minut 20 Del Amor feia el segon gol local, davant el deliri de la parròquia vilanovina. Desprès presses i més presses en el Barça i oportunitats locals, com era d’esperar. Al final els tres punts cap a casa i la garantia matemàtica de la permanència.

Pel Vilanova, molt segur Arellano i una gran nota a la resta, i com hem apuntat la clau ha estat la disciplina i seguretat en defensa. Per part del Barça avui els hi ha fallat els càlculs. Al no jugar-se res més que l’“honrilla” els hi ha faltat un xic de motivació i quan a això si suma que el contrari juga motivat poden passar fets com el d’aquesta nit.

Destacar que ha estat un partit jugat amb gran esportivitat, amb poques faltes i sense incidents dirigit dins de la seva línia pels col•legiats Srs Bifet i Rodriguez, alineant els equips a:

C.P. VILANOVA ULL BLAU.-  Arellano, Casadevall, Del Amor, Boira, Julivert (equip inicial) Ros, Casanovas
F.C BARCELONA.- Egurrola, Borregán, Panadero, Teixidó, C.López (equip inicial) Ordeig, Masoliver, D. Páez