El Noia s’emporta el derbi a manca de mig minut pel final

El pavelló presentava una pobre entrada, -1/3 a tot estirar- tot i tractar-se del derbi. Esmentar que hi ha havia una nodrida representació d'aficionats vilanovins, però també menys dels habituals en altres encontres d’aquest tipus . En poques paraules: hi faltava caliu.

Sota la nostra opinió el resultat es injust pel que s’ha vist aquesta tarda-nit, ja que l’empat, creiem hagués estat el resultat més escaient. I ara analitzarem alguns aspectes que cal, al menys, tenir en compte. En primer lloc que en el primer quart de partit ha estat el Vilanova qui era lleugerament superior, però que en el segon quart el Noia ha superat clarament al Patí. Després en la segona meitat l’equilibri ha estat total. Un altre aspecte i que venim apuntant reiteradament es que el Patí no ha sapigut treure profit de la superioritat numèrica i el Noia sí. També apuntar que el Patí ha perdonat en excés davant la porteria i no ha forçat la màquina davant un equip que en alguns moments estava ofegat i que ha ofert excessius “despistes” en defensa. Però això no treu que censurem directament l‘expulsió de Galan, dins del darrer minut i que uns àrbitres amb més personalitat i categoria real, no figurada, no haguessin aplicat. I per últim no entenem el desconcert que hem apreciat en la darrera jugada després del gol del Noia. La situació era cantada, es de llibre, no hi ha d’haver dubtes, fer el que s’ha fet però amb diligència. Recordeu que la dona del Cèsar no ha de ser honesta , ho ha de semblar. No cal que diguem res més.

En la primera part el Noia s’ha avançat en el marcador amb un gol de Del Amor que ha rematat sol en el minut 2, en un despiste defensiu, però Rocasalbas, un minut i mig més tard empatava amb un fort tret. El marcador no s’ha mogut fins el minut 23 i mig, amb un gran gol del veterà Càceres, que ha engaltat un fort tret llunyà. El gol feia justícia als millors moments dels locals.

A la segona part i només començar Rocasalbas tornava a empatar el matx al aprofitar un rebuig del porter. En la següent jugada Bargalló ha enviat una bola al pal i les ocasions s’han alternat, amb dos penals aturat per Arellano i un aturat per Puigbí, i d’una superioritat numèrica del Patí. En el minut 10 i mig el Vilanova s’ha avançat en el marcador en transformar Marín un penal, però un minut més tard Cabestany, tot just de fallar una falta directa per acumulació, feia el tercer gol local amb un tret creuat, que ha entrat pel pal curt d’Arellano.

L’empat s’ha mantingut fins entrar en els darrers cinc minuts quan Del Amor marcava el quart gol amb un tret a l’escaire, respost dos minuts més tard per Marín en transformar una falta directa acumulativa. I arribem al fatídic minut 24. Falta directa per acumulació contra el Vilanova i expulsió de Galán, per queixar-se, suposem, perquè altra cosa no hi havia. Total el Patí amb tres jugadors i Arellano que li atura la falta directa a Del Amor. El Noia si sap com ha de jugar contra tres i Feixas marca a manca de menys de trenta segons. El Patí fa el que te que fer, recuperar el cinquè jugador i treure el porter substituint-lo per un jugador de pista, però del que ens queixem es que ha aparegut un desgavell. Semblava que hi havia dubtes. I ho sentim però no ens ha agradat. I no es sols la nostra opinió. Bé ara això no hi ha qui ho mogui, i a pensar en la propera jornada contra el Llista Lleida.

Han dirigit l’encontre els col•legiats Srs X. Galán i Ribó, que no han deixat contents a ningú i molt especialment al Vilanova, especialment per la darrera jugada. Uns col•legiats amb més “savioir faire” com diuen els francesos, ho haguessin “torejat” diferent.

Els equips han alineat:

C. E. NOIA FREIXENET.- Puigbí, Esteller, Del Amor, Feixas, Cabestany (equip inicial) Càceres, Mitjans, F. Bargalló
C.P. VILANOVA.- Arellano, Galán, Rocasalbas, Marín, Bartrés (equip inicial) Palau, J. Ferrer, Riba