L'Esportiu es queda a semis fregant la sorpresa

A les 10:30h començava la primera semifinal entre el CB. Castellar i el Maristes Ademar de Badalona. En aquest partit es va poder veure un molt bon joc per part d'ambdós equips, amb un gran nivell tàctic i un alt encert en el tir exterior. Després d'una primera part molt igualada, l'equip de Badalona amb una molt bona direcció de joc va saber trobar sempre les millors opcions d'atac i van finalitzar guanyant el primer encontre, obtenint així el passi a la final de la tarda.

A les 12:30h arribava el moment per l'Esportiu Vilanova; el rival, el temible Albert Disseny de Manresa. Els del Bages assitien a aquesta fase final com a clars favorits, amb un equip molt compensat que te com a punta de llança el seu pivot de 2,06 mts Bitjiaa i molt ben dirigits des de la banqueta per Barceló. Tot això no va atemorir els vilanovins que amb una grada absolutament plena i entregada al seu equip va sortir a jugat totalment decidit a jugar cara a cara tot i ser conscients de la seva inferioritat.

Els de l'Esportiu tenien com a primer objectiu aturar la sortida dels manresans que acostuma a ser molt forta per tal de dominar els encontres ja des del inici. Els grocs van sortir molt concentrats, imposant una defensa molt agressiva que va dificultar l'anotació fàcil per part dels de Manresa, que jugaven coma a locals, i sortint molt ràpid al contraatac per tal de contrarestar l'alçada del pivot manresà amb unes transicions molt ràpides. A la fi del primer quart, els del Garraf ja havien aconseguit el primer objectiu, que era mantenir l'encontre igualat des del inici (18-18).

Al segon quart es va mantenir la mateixa dinàmica, que sens dubte beneficiava els vilanovins, que semblaven mantenir a ratlla l'imponent pivot de l'Albert Disseny, no sense grans esforços per part de fins a dos i tres jugadors a la vegada. Al descans, els equips van marxar als vestidors amb una igualtat absoluta (33-33). Amb tot per decidir i sense que ningú no sabés el que després acabaria passant, els jugadors de Barceló van dominar lleugerament el tercer quart i semblava que l'encontre començava a decantar-se pels favorits. Però res més lluny del que els jugadors del Garraf estaven disposats a permetre.

Tot i finalitzar cinc punts per sota el tercer quart (54-49), el darrer quart va significar una lliçó de caràcter i encert dels de l'Esportiu que els va dur a forçar la pròrroga igualant el marcador (69-69). Després del nivell del joc que s'estava veient, una pròrroga era tot un regal pels aficionats, un regal que no havia de decebre ningú. A la pròrroga, el pivot rival, va aprofitar l'enorme desgast dels pivots vilanovins i va aparèixer amb més facilitat anotant sempre sota l'anella. Quan semblava que la pròrroga es decantaria pels manresans, una falta personal forçada pels del CEVG, va suposar un nou empat (81-81). Així els vilanovins ja molt mermats físicament havien estat capaços de forçar una segona pròrroga.

De manera sorprenent, l'Esportiu va començar la segona pròrroga anotant cinc punts consecutius obtenint una avantatge inesperada, però un cop més els 2,06 del pivot manresà van aparèixer per castigar un cop i un altre la cistella dels vilanovins. Tot i això una vegada més i quan ja les cames gairebé no funcionaven, l'equip va ser capaç de forçar una tercera pròrroga (91-91). Ningú no es sabia avenir, l'espectacle que ambdós equips estaven oferint era increïble. La tercera pròrroga va acabar fulminant el somni vilanoví i l'equip ja molt tocat físicament va ser incapaç de mantenir-se, cedint finalment però de manera gairebé heroica (104-96).

Un partit que no va deixar indiferent a ningú. L'ambient al Pavelló Poliesportiu del Garraf va ser impressionant i el partit va superar totes les expectatives. Cal destacar l'enorme esforç i entrega dels nois dirigits per Xavier Villanueva que en finalitzar l'encontre i després de felicitar el vencedors, afirmava estar immensament orgullós del seu equip i del seu rendiment en aquest encontre.

A la tarda, els manresans es van enfrontar a l'altre finalista, el Maristes Ademar que va aprofitar molt be l'enorme desgast físic que els de Manresa van haver de fer per superar els vilanovins. Al final (71-43) pels de Badalona.