Preocupant situació econòmica del Patí

Els resultats econòmics presentats per la Junta Directiva davant l’Assemblea de Socis, amb un deute generat en la temporada 2009-2010 d’uns 130.000 euros, no han estat, en quan al fet però si en la quantitat, una sorpresa per bona part dels qui seguim el Patí i ens ho mirem no amb ulls d'aficionat resultadista esportivament, sinó amb una perspectiva global més àmplia, segurament un xic antiquada. O com es diu normalment “poc moderna”.

En qualsevol cas, enguany, per actiu i per passiu, i segurament amb una certa incomoditat, per algú, s’havia avisat que teníem les llums ambarines enceses en l’aspecte econòmic, especialment perquè era al carrer que les despeses generals havien augmentat sense equilibrar-se amb els ingressos corresponents. I això era un secret a veus perquè en aquest mon de l’hoquei tot, insistim, tot se sap. I més quan en el Patí, la discreció no ha estat mai una de les nostres virtuts.

Però ara, lamentar-se ja no serveix de rés. Com diria en aquest cas el M.H. Jordi Pujol “Ara no toca” La realitat està davant nostre . S’han de demanar 150.000 Euros, per començar de zero. I això que vol dir?. Que en total l’operació, amb uns terminis a cinc anys, pujarà al voltant de 180.000 Euros, interessos, i despeses incloses.

Al llarg d’aquest propers cinc anys, sortirà cada temporada el Club, si no hi ha un miracle, amb un saldo negatiu de 34000 Euros, que s’hauran de comptabilitzar en el pressupost ordinari. I això que vol dir?  Que s’en ressentirà, en més o menys, desitgem que poc, l’aspecte esportiu.

Ens hem d’ espantar? NO. Ens hem de preocupar? SI. En els darrers 33 anys que fa que estic ficat en l’hoquei vilanoví, n’he vist com a mínim tres situacions, similars a l’actual. i alguna l`he viscut en primera persona. Potser ara esportivament estem millor, però en el conjunt, les podríem equiparar,  però  totes aquestes situacions el Patí les va superar. I en totes es va fer aplicant el mateix sistema : recuperant primerament la confiança.

I això es el primer que te que fer la Junta, no hi ha més secret. Ara, no es cap bajanada dir que el nivell de confiança de la directiva es baix. Es el més normal. I com recuperar-la? Simplement amb sentit comú, amb  responsabilitat, amb actituds i mans fermes, treien del mig TOTES absolutament TOTES les despeses innecessàries, etc. .Es a dir tornant a treballar com el que som a hores d’ara.: un club de classe mitjana econòmicament, que te limitacions financeres.

De vegades es convenient, tornar a “modus operandi” d’abans, el que no és modern. Si normalment es tant important ingressar diners com controlar les despeses, ara es PRIMORDIAL que no es gasti ni un cèntim d’euro inútilment. I hi ha moltes maneres de fer.ho  Rebusqueu per algun llibre de proverbis i en trobareu a mans plenes. I tots son molt antics.

Si no es recupera la confiança de tots i amb tots els estaments del Club, el futur pot ser negre i podria  no servir de rés el que es faci. Com diria un bon amic de Vilafranca, en J. Valls, ens podem trobar un dia amb l’enterramorts al replà de l’escala. SOM-HI