Els Eagles van lluitar fins al final però no va poder ser

No va poder ser. El passat diumenge 12 els Eagles rebien a Vilafranca als Terrassa Reds i es disputaven una plaça per la gran final del 26 d’abril. I va guanyar l’equip visitant. Després d’una primera part espectacular d’Eagles va venir una segona part espectacular de Reds, que van ser pacients i van aprofitar petites errades puntuals dels vilafranquins. Resultat final de 27-32, i amb uns Eagles que van lluitar fins a l’últim segon esperant repetir la gesta aconseguida a la jornada 7, a falta de 8 segons, però no va poder ser. Ara els egarencs s’enfrontaran als Argentona Bocs el dia 26.

La primera part va començar amb Eagles atacant i anotant en la primera jugada del partit mitjançant una cursa exterior del veloç Elias Ramírez #12, i el xut a pals addicional de Zeus Medel #4. El primer atac dels egarencs va ser aturat per la defensa dirigida per Xavi Mestre, amb una intercepció d’Alejandro Suàrez #15. Gràcies a aquesta jugada els Eagles van començar atacant a la Red Zone rival i van tornar a anotar amb una cursa personal del Quarterback canari Ismael Cruz #18. Tot en menys de 4 minuts. Però els Reds es van refer i van anotar 2 minuts després. Els Eagles van seguir fent el seu joc combinant carreres amb algun passi i, a falta de 2 minuts per acabar el primer quart Cruz va connectar un passi a la end zone amb Medel, que amb el seu xut a pals posterior va fer pujar el 21-7 amb el que s’arribava al canvi de camp. El segon quart va veure dues grans defenses que anaven ajustant-se i, fins que no faltaven 25 segons el marcador no es va moure, de nou amb una anotació de Ramírez. Aquest cop el xut a pals no va entrar, i al descans es va arribar amb 27-7.

La segona part va estar completament dominada pels Terrassa Reds. Sir Isaac Newton deia que els avions (o el què ell entenia que podríem fer servir els humans per volar) mai volarien perquè necessiten de la viscositat de l’aire, però que era una força menyspreable en comparació amb la resta de forces que actuen sobre l’avió. El que ell no va veure va ser que la suma de totes les petites forces de viscositat que actuen al llarg de tota l’aeronau és el que ens permet enlairar-nos. Els Eagles també van ser víctimes de la suma de moltes petites coses: errades puntuals en jugades clau, les múltiples lesions en defensa i en atac, el cansament acumulat de tota la temporada, la falta d’experiència en partits així... Un cúmul de petites situacions que quan es van sumar al fet que s’enfrontaven als Terrassa Reds, un equip acostumat a patir i a fer grans segones parts, van donar com a resultat un parcial de 0-25 pels egarencs i el passi a la final per ells. El futbol americà és un esport molt emocional i, ni tan sols una gran intercepció de Martí Gramona #85 va ajudar als penedesencs a refer-se dels cops que anaven rebent. Els Reds van jugar de forma genial la segona part i, com ja van fer al partit de lliga, van saber jugar amb el rellotge, aquest cop deixant al conjunt aliguenc la última oportunitat a falta de 27 segons. Aquest cop, però, no va poder ser.

Pensant en la següent temporada

El Football és un compromís de 12 mesos, 52 setmanes, 365 dies. Els Eagles afronten aquests dies sabent que es poden considerar campions per la seva temporada i la feina feta els últims anys i després de rebre felicitacions per part de tots els equips, però a la vegada saben que seran l’objectiu de tots els equips la propera temporada. Per això ja comencen a preparar-la, encara amb la incògnita de si es jugarà a 9x9 o a 11x11, i a falta de saber moviments dels equips que puguin formar-se o desaparèixer.

Des del club es vol agrair a l’afició que va acompanyar a l’equip aquest diumenge i en tots els partits d’aquesta temporada, sense la qual no s’hagués pogut aconseguir una temporada per emmarcar amb 9 victòries i més amarga de les derrotes.