Els errors condemnen al Vilanova

Classificació i estadístiques de Primera Catalana Grup 2, 2015-16

Escribia jo durant la setmana que el propi enemic dels vilanovins a La Ràpita, era el propi Vilanova. I ho era, perquè un partit trascendent i definitiu a tants quilómetres és molt difícil d´afrontar, de gestionar en horari matinal. Molts quilómetres, necessitat de menjar el matí del partit i dormir bé la nit anterior. Cap fred. I fonamentalment molta mentalització i concentració per afrontar el xoc.

I certament el Vilanova, ha donat sensació d'estar en condicions, de fet a la segona part on es temia un possible enfonsament físic, hem estat lluny de la davallada, superiors en algunes fases al rival, però no ha pogut ser. El Vilanova ha sortit desconcentrat, poc mentalitzat, i aviat s'ha vist que encara no s'havia tret la son de les orelles.

En els moment inicials la Rapitenca que tenia una remota possibilitat de descens semblava un equip endolllat, capaç, superior, molt més posat. Semblaven invertits els papers. La Rapitenca un equip que es jugava la lliga, i el Vilanova un equip molt tocat que intentava salvar la categoria. El Vilanova no ha entrat en el partit i quan ho ha fet, era ja un equip mort i enterrat, molt més, per que el Santboià a la darrera jugada de la primera part s'avançava a Igualada i deixava resolta la promoció. Estavem tristos, no ens derrotava l'enemic que feia el que tocava. Els nostres errors continuats eren impensables i inexplicables. Els propis aficionats rapitencs en comentaven que no ho entenien tampoc acostumats a patir i molt enguany.

Era molt clar que amb aquestra nul·la concentració i escasa mentalització no es podia afrontar un partit tan exigent i per tant les possibilitats d'éxit vilanovines era molt poques.

Al minut 3 el Vilanova encaixava el primer gol, i al minut 11 amb els jugadors pràcticament encara al vestidor, La Rapitenca assolia el segon i tot a la pràctica estava vist per sentència. El somni s'esvaia. Ens fregavem tots els ulls no enteniem res de res, cada jugada de l'equip local agafava l´esquena dels defenses vilanovins amb increible facilitat i els locals que no s'ho creien, en cada jugada originaven una ocasió de perill a l'àrea visitant. En aquesta primera part, la defensa vilanovina ha estat molt malament. Lenta, mal posicionada, descoordinada, un autèntic desgavell.

Adri Alonso, el jugador més destacat avuí novament al minut 20 xutava per primera vegada a porteria pero no entre pals. Al 25 Codina desviat també ho intentava, però al 27 un errada monumental de Thomas que fins a aquells moments estava quasi impecable, ha propiciat un 3-0 que semblaba ja inapel.lable. Els propis seguidors de l'equip local es fregaven increduls les mans. Era necessari marcar abans del descans per intentar el miracle i Adri Alonso, ¡qui si no! al 37 amb una bona jugada de murri ha posat el primer al marcador. Quedava tota una segona part, guanyava el Santboià, l'esperança vilanovina era gairabé inexistent però el futbol es futbol i qualsevol cosa podia passar, perquè el Vilanova era i és millor equip que La Rapitenca malgrat que als primers 45 minuts semblava un sparring a les seves mans.

Res funcionava. Luca estava correcte a la porteria un cop més substituïnt al gran Javi Martinez, la defensa lenta, mal possicionada amb lectura errònia en moltes jugades a defensar. La mitja sense capacitad de distribució ni d'organització desequilibrava l´equip defensivament i al davant Adri Alonso feia mans i mànigues jugant de tot i tot sol per crear perill al no rebre en condicions. El Vilanova tampoc avuí jugava bé ni podia malgrat tot ser resultadista com les darreres jornades. S'havia autoderrotat molt abans d'hora.

A la segona part i quan tothom temia per un enfonsament físic del Vilanova, els jugadors visitants han sortit més endollats, amb una marxa més i ara sí mentalitzats, concients de que havien d´anar pel partit perquè el resultat era pésim. Codina forçava un corner al 51 i al 52 Rodrigo que havia substituít per lesió Cano al 34, caçava una pilota dins l'àrea com diumenge passat i posava el 3-2 al marcador. La Rapitenca acusava l'esforç, el Vilanova apretava més per ganes que per joc i encara era tot factible. Al minut 78 Codina veia per protestar la segona groga i el Vilanova quedava amb 10. Amb Carricondo i Adri substituïts, i ja als instants finals un clar penal sobre Valero ha estat mal llançat per Toño i no ha estat possible igualar un partit que estava clarament perdut feia una hora. Tot el peix era ja venut i en una contra, una més, al minut 90, es passava d'un possible empat al 3 del penal fallat, al 4-2 definitiu, en un partit que el Vilanova ha pogut empatar, però que en cap cas ha donat la sensació de poder-lo guanyar. Hi ha hagut actitud, ganes, però no mentalització i menys concentració, especialment a la primera part on el Vilanova als 11 minuts havia tirat el partit a les escombreries davant 300 espectadors, molt pocs vilanovins, i on ningú s'explicava que pasava exactament. Partit molt important amb concentració nul·la. Estrany però realitat.

Semblava per moments sobre tot a la primera part, que res ens jugaven. Amb el partit local, l'entrenador vilanoví que ha tingut una conducta exemplar amb els àrbitres tota la temporada, ha estat expulsat.

Ha acabat la lliga, gran temporada del Vilanova que ha acabat quart, posició lògica vist lo vist, i que ja vaig avançar quan anavem primers però s'intuia que era una posició irreal i impossible de mantenir. Temps hi haurà per analitzar-la en profunditat, i lamentablement, ni ambs el punts judicials hipotètics del Vilaseca, sols superariem al Balaguer però tampoc fariem promoció. Les errades davant Vista Alegre tan en un lamentable partit a Castelldefels com una altre de fosc a Vilanova, i els dos empats contra el descendit Terrassa, per posar sols uns exemples, ens han penalitzat excesivament. S'han perdut en les darreres jornades punts decisius per un equip que malgrat tot ha brillat a gran nivell amb el millor futbol des de la promoció a Segona B a Paterna, il·lusionant a tothom. La temporada s'ha superat amb nota molt alta lluitant fins a la darrera jornada però s'ha fallat en moments decisius i aixó ha impedit arrodonir el somni. Lo positiu quan t'equivoques, és que sols apendre el perquè ha succeït i en tal tessitura aprens que has de fer i no fer la propera vegada. La temporada vinent segur que amb moltes cares noves, aquest equip està cridat a fer encara una millor temporada. Avuí hem acabat una temporada, però comença ja la directiva a planificar la propera. No és hora de rancunies ni desil.lusions, és hora de reflexionar i treballar per millorar. Gràcies a tots, jugadors, entrenador, cos tècnic, socis i aficionats. La temporada 2016-2017, crec, vull creure, que comença demà mateix. I no tinc cap dubte que serà millor encara que la que avui tanquem en tots els aspectes.

(podeu consultar aquí l'acta federativa)