Nedar i guardar la roba

CD Fontsanta Fatjó CD 0 – CF Vilanova 2

Aquest és el fet diferencial que fa que el CF Vilanova ara mateix ocupi el lideratge del grup i que diumenge proper afronti amb moltes possibilitats de derrotar a un altre dels candidats a l’ascens, l’Espluguenc segon classificat a l’espera del partit amb el Sant Just, tercer.

El d'ahir, un partit en una barriada de Cornellà amb una gespa en molt mal estat per desgast, contra un equip de mitja taula, un d'aquells encontres que has de guanyar necessàriament si vols aspirar a l'ascens. Un partit de rascar molt, de picar pedra, contra un equip rocós que no té definició i aquest és el seu gran handicap però que intenta jugar un futbol combinatiu que en un moment determinat et posa en problemes.

L’ex vilanoví Cristian Delgado "Fini” i l'ex-Santboià Fermo (any passat a l'Esplugenc) són les seves dues grans pedres filosofals, un des del darrera llançant pilotes mil·limètriques i l'altre que va estavellar una pilota al travesser en una de les dues grans ocasions de gol dels locals en tot el partit. Camp petit, públic cridaner, poca llum i per tant factors en contra del joc de l’equip vilanoví.

I així van transcórrer els primer minuts. El Vilanova intentava combinar, tocar, el joc habitual però gairebé cap pilota arribava en condicions de ser jugada amb avantatge per Valldosera en punta.

El joc en aquesta fase del partit es desenvolupava amb molta lluita al mig del camp, molt múscul i excessives imprecisions en els dos equips. Els locals ho intentaven a pilotades als puntes per part de Delgado que mai tampoc fructificaven en res, i el Vilanova no tocava ni bé ni suficient per crear perill.

Era però al minut 21 quan una excel·lent passada de Latre posava una pilota clara en profunditat a Valldosera que excessivament escorat no podia batre al porter local que rebutjava. Al m. 37 ara sí, una jugada on Valldosera es plantava sol davant del porter, i el porter local el feia caure i l'àrbitre xiulava un discutible penal a favor del Vilanova, discutible no perquè no fos clar que ho era i molt, sinó perquè quan el davanter vilanoví va ser travat, la pilota ja sortia per la línia de fons sense cap possibilitat de ser jugada. Victor Delgado com sempre i pel lloc de sempre tot i endevinar el porter local el lloc, feia pujar el 0-1 al marcador.

El Vilanova havia anat de menys a més, i l'equip visitant amb el partit controlat ja era superior en joc i marcador. Al minut 45 just abans del xiulet final, Iker llançava una falta magistral que el porter local, amb una mà miraculosa evitava el 0-2. No era el partit però si la tranquil·litat que no arribaria fins al final del matx.

A la segona meitat les tornes canviaven. Els primers minuts amb els locals conscients de què eren encara ben vius, i de què amb una marxa més podien fer mal a un Vilanova endormiscat i endarrerit van posar la por al cos als del Garraf. El Vilanova no trobava el pols ni és trobava a ell mateix, i els locals amb molta empenta acorralaven el seu adversari. Fermo al m. 49, després d'una mala cobertura del Vilanova al mig del camp i d'una relliscada d'un defensa a la frontal engaltava un gran xut que s’estavellava al travessar amb Arnalot batut. Eren els minuts en què els locals pressionaven amb molta força i intensitat però el Vilanova ajudat per la inoperància en la definició de l’adversari i amb un gran partit en línia defensiva impedia l’empat.

El partit es complicava molt més quan al m.73 Moha ahir amb pocs espais en camp petit, veia la segona targeta groga i en una jugada impròpia de la seva qualitat i veterania perdia temps en el llançament d’un corner i deixava el terreny de joc.

Al Vilanova encara descompte inclòs li quedaven 23 minuts de patiment, d'un relatiu patiment perquè els locals ho intentaven però eren nuls al davant i la defensa vilanovina estava superba.

Delgado al m. 83 en una contra amb l’equip local abocat cercant l’empat, estavellava contra el porter local un 1 contra 1, però un minut més tard Pinilla que havia entrat al camp 19 minuts abans marcava un gol farcit d’intel·ligència i precisió. Aquí acabava el matx, malgrat que ja en el temps afegit en una jugada embrollada dins l'àrea, el conjunt local va poder escurçar diferències. El Vilanova havia imposat la seva qualitat i la seva eficàcia. S’havia sabut guanyar però més encara i abans, patir. S'havia sabut nedar i guardar la roba. Un altre gran i justa victòria.

El millor. Un altre gran victòria. El partit defensiu perfecte del Vilanova. La progressió de Martí Ferret i Pinilla, ahir millor de revulsiu que de titular. Els minuts, pocs, però efectius i donant serenitat d’Aleix Vall en el seu debut. Porteria a zero de nou. Un partit on es va saber de nou patir i guanyar.

El pitjor. La davallada en intensitat a inicis de la segona part. El patiment per guanyar novament fins al final. Les targetes tan estúpides i innecessàries que fan molt mal a l'equip de Codina i Moha impròpies de la seva qualitat i veterania.

Fitxa tècnica

Alineació CF Vilanova: Arnalot, Lebrero, Ivan, Cuadra, Marcel, Codina, Moha, Iker, Latre, Delgado i Valldosera.

Substitucions al Vilanova: minut 66, Pinilla pel Latre i Martí Ferrer per Iker, minut 76, Aleix Vall per Cuadra, minut 81, Cols per Valldosera i minut 88, Álvarez per Delgado.

Targetes grogues al Vilanova per Moha (2) Iker i Pujol.

Valoració jugadors del Vilanova: Codina 5, Lebrero 4, Marcel 3, Iker 2, Ivan1.

Àrbitre: Sr. Javier López ( BCN ) 10 /10 un partit perfecte el seu.

Estadístiques.

1a Part. Fontsanta Fatjó. Faltes, 6. Ocasions de gol, 0. Corners, 1. Fores de Joc, 0. Vilanova. Faltes 11. Ocasions de gol 3. Corners 2. Fores de Joc 1.

2a Part. Fontsanta Fatjó. Faltes 11. Ocasions de gol 2. Corners 4. Fores de Joc 1. Vilanova. Faltes 7. Ocasions de gol 2. Corners 2. Fores de Joc 0.

22 graus de temperatura,150 espectadors. Gespa en mal estat.

Propera setmana interessantíssim Vilanova - Espluguenc, primer contra segon.