Pel bon camí

CF Vilanova 0 - FE Gramenet 1

CF Vilanova 3 – Reus Juvenil DH 3

El dissabte, els vilanovins s’enfrontaven a la Fundació Esportiva Gramenet un equip que enguany ha pujat a Tercera Divisió, i que segons el seu president ja ha manifestat, que no ascendir enguany seria un fracàs. Un conjunt amb noms com, Fran Piera, Rubèn Canelada, Javi Chica, Toni Texeira, Buba Jalow.... alguns dels quals han jugat a Primera i Segona Divisió estatals.

Però pel que es va veure el passat dissabte, aquestes aspiracions son més somni que realitat, perquè els colomencs van decebre i sols una genialitat de Buba va permetre guanyar un Vilanova seriós i treballador que va tenir més i millors ocasions clares de gol i va ser bastant superior al seu rival en moltes fases del joc. Un partit en progressió dels locals, que malgrat no marcar com tampoc ho van fer contra el Sabadell de Segona B, van demostrar que es van conjuntant  i creixent com equip, si bé existeix escassetat de jugadors amb gol al davant després de la marxa de Victor Delgado per motius professionals de la seva feina que no és lògicament el futbol.

El Vilanova va caure derrotat en un partit que en teoria havia de perdre i on el resultat com tots els de pretemporada és el de menys, però va agradar al seu públic que en nombre de 200 i escaig van acudir al camp en una tarda amb 27 graus de temperatura. Ahir un rival molt diferent va visitar els locals, el Reus Esportiu de juvenils que enguany militarà a la Divisió d’Honor Juvenil.

El Vilanova va acusar l’esforç de dia anterior davant d’un rival que com els vilanovins va fer jugar pràcticament dos equips diferents i curiosament tots dos en el tram final del partit. Malgrat el desgast del dia anterior es va veure també un bon nivell si bé en la part final del partit els visitants amb el seu onze suposadament titular va ser bastant superior tècnicament als vilanovins que van dominar bona part del partit en el marcador, es van veure superats i van empatar en la darrera jugada del partit al m. 95 mitjançant Semur, ara per ara, el jugador més destacat dels locals dels que han vingut nous enguany.

A destacar un golàs d’Oscar Hernando, que pas a pas sembla més entonat i ha d’agafar encara molta més confiança i integració, un penal contra els locals que crec no era, una errada del porter reusenc que va facilitar un gol local, i una errada de prebenjamins del Vilanova al treure una falta entregant la pilota al contrari que va acabar en un altre golàs, aquesta vegada dels reusencs. 200 espectadors, (si bé en el decurs del partit es van incorporat uns 100 més), 26 graus de temperatura.

A destacar, això va per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Vilanova, el mal estat de dues parts en concret del terreny de joc, amb risc de lesions greus per els jugadors (que ja va motivar queixes de la Gramenet i una demorar considerable a l’inici d´un partit ) i un sistema de rec que en ocasions, ruixa més al públic que a la gespa i que convindria revisar d’immediat.

El Vilanova en tres partits ha evidenciat que va pel bon camí en el seu estat de preparació, però encara lluny de la seva millor versió, o amb errades algunes infantils i desajustaments, que lògicament s’hauran d’anar corregint. Sense anar més lluny, Codina ha d’entendre que és un gran jugador quan juga fàcil, no pas quan es disposa a fer aventures temeràries en zones perilloses escollint la pitjor opció (això a 1C ell ja sap es paga molt car). Morillas d’interior, venint des de el darrere, internant-se o fent passada al mig, és un prodigi, però fent incursions al mig del camp o regatejant a no se sap que o qui, perd totes les pilotes o no n’entrega una bé, i Valldosera continua sent un bon jugador, però no pot jugar més sol que un mussol, perquè ara estem ja a 1C no pas a un 2C molt inferior (per citar sols les més evidents ). El Vilanova com va passar ja amb la gran troballa d’Antolinez que havia renovat pel Martinenc però ha tingut que tornar al seu domicili i això va facilitat el seu fitxatge, té ara a prova un davanter centre que enguany de no tenir que venir al Garraf a viure per motius varis, hauria acabat possiblement al Palamós de la Tercera Divisió. Si convenç podria ser un gran solució a les carències vilanovines en atac.

Dimecres diada festiva de Santa María, ens visita el Rubí un equip del nostre grup l’any passat, que també ha pujat a 1C però que jugarà enguany al grup 1. Sens dubte un bon partit davant un rival del nostre nivell per valorar on estem actualment.